Algaida honora el patró del poble, Sant Honorat

AlgaidaPels algaidins i algaidines, Sant Honorat és un honor. No només és la seva festa d’hivern, íntima, sinó que és el sant patró del poble, a diferència de Sant Antoni, com arreu de Mallorca. “Sant Honorat va ser un monjo que feren bisbe i li complicaren la vida”. Aquestes varen ser les paraules del bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, en el sermó que va dir ahir en la missa de festa a l’església d’Algaida, acompanyat de mossèn Toni Riutort, rector estimat i sentit pel poble, on precisament ha tornat fa uns mesos per dir missa després de deixar de ser-ne el rector fa una quinzena d’anys. Aquest és el primer cop, no només per Sant Honorat, que un bisbe presideix una missa de festa al poble. Tant és així que l’ambient de la celebració fou més cerimoniós que en altres ocasions i de gran assistència, amb gran nombre de gent de fora poble. La presidenta del Parlament i candidata a Cort, Margalida Durán, i el batle d’Algaida i presidenciable al Consell, Francesc Miralles, encapçalaven la comitiva d’autoritats polítiques.

Minuts més tard, i fora del temple parroquial mentre ballaven els cossiers, es pogué veure com el bisbe animava els més menuts a provocar el dimoni, amb qui fins i tot arribà a conversar. El rector Toni Riutort, abans de començar l’ofici, havia demanat que no s’aplaudís el ball de L’Oferta dels cossiers, una tradició sentida i viscuda pel poble, no com un espectacle. Joana Maria Llompart en va ser la dama, i els cossiers que ballaren: Toni i Xesc Barceló, Bernat Capellà, Ricard Echevarria, Pere Ferragut i Miquel Ballester. El dimoni fou Joan Antoni Oliver i sonaren el flabiol i el tamborí Mateu Mulet i Mireia Oliver, i el xeremier fou Alexandre Mulet. Tot seguit de l’ofici, ballaren les set danses a la placeta de l’església per aquest ordre: Mestre Joan, Dansa nova, Els reis, Obriu-nos, Flor de Murta, Mergançó i Titoieta, amb la mort del dimoni, qui no només cercà la dama en aquest ball final, sinó que se’ls va poder veure tots dos jugant i provocant-se mentre ballaven Obriu-nos.

Així com sense foguerons i per torrar i sense cossiers no hi hauria un Sant Honorat, tampoc sense S’Arrual Jazz Mort si no sortissin a sonar el vespre de festa. Ja s’han convertit en un clàssic de la revetla; enguany, però, per primer pic, contractats dins el programa oficial de festes de l’Ajuntament, cosa que va fer que la seva aparició deixàs de ser una sorpresa com sempre havia passat. A partir de mitjanit, la febre del swing es va apoderar de la placeta de l’església i no va donar treva als músics, precursors d’aquest estil molts anys enrere, abans que el fenomen ara hagi eclosionat arreu de Mallorca.

Una hora abans, el correfoc dels Dimonis d’Alaró feia esclatar de foc a la plaça d’Algaida que, per contra, des de fa anys ha apagat les ximbombades i el glossat que s’hi feia un temps enrevoltant els foguerons i que ara només tenen lloc en poques cases particulars , i enguany ha estat escàs.