L’aigua depurada per regar de Formentera no serveix per regar
Les Pitiüses només tenen dos inspectors per controlar els usos de l’aigua i dels aqüífers subterranis
EivissaL’aigua residual depurada a Formentera, en una illa on manca aigua, és tan salada que no serveix per regar els camps. La comunitat de regants de Formentera ho té clar i, per això, l’11 de juliol recomanava als seus associats que no usassin la bassa d’aigua depurada. Els regants avisen que les instal·lacions de la depuradora o bé són “obsoletes” o bé estan “infradimensionades”, però el cas és que són incapaces d’absorbir l’augment d’ús d’aigua de l’estiu causat per la pressió turística. Això fa que les aigües residuals no es depurin com toca i surtin de la planta amb una qualitat tan baixa que col·lapsen el sistema de membranes i filtres de la planta de regeneració que les hauria d’acabar de fer aptes per regar. El resultat, alerten, és un excés de salinització, que fa que que no es puguin fer servir.
La qualitat de l’aigua que surt de la depuradora ha empitjorat fins a tal punt que l’empresa pública encarregada de mantenir la planta, Tragsa, ha arribat a tallar l’enviament d’aigües depurades a la planta de regeneració per ordre del Govern, de qui depèn la gestió de les dues plantes.
L’evolució de la bassa
La bassa d’aigua depurada per al reg tot just va començar a funcionar el novembre del 2018, tot i que l’obra, feta amb una inversió a fons perdut del Pla Hidrològic Nacional de 8,2 milions d’euros, s’havia acabat el 2009. Va quedar abandonada per problemes amb la connexió elèctrica fins que la passada legislatura el Govern va invertir-hi 294.116 euros més per posar-la en funcionament. Així es volia tancar el cicle de l’aigua, i aprofitar les aigües residuals depurades i dessalades per regar fins a 114 hectàrees de terra.
L’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera va celebrar la posada en marxa de la bassa de reg, i la va posar com a exemple del que caldria fer a la la bassa de Sa Rota de Santa Eulària, a Eivissa. Un dels objectius prioritaris del Pacte per l’Aigua que promou l’Aliança és la reutilització de l’aigua. “Les Pitiüses no poden permetre’s el luxe de produir aigua dessalada, amb alt cost energètic, i després llançar-la a la mar” assegura Juan Calvo, coordinador de l’Aliança.
Però la bassa de reg de Formentera no ha aguantat ni la primera temporada turística. Per als regants això ha suposat, d’entrada, reduir torns de reg, per intentar no exhaurir la reserva i no haver-lo d’aturar del tot. Perquè això no passi, la Conselleria d’Agricultura del Govern ha anunciat una inversió immediata que s’hauria d’executar a mitjan mes per oferir 150 metres cúbics d’aigua apta per al reg a la comunitat de regants.
El nou director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural del Govern, Gabriel Torrens, reconeix el problema. “Sobre la base de la informació que en tenim, hem detectat una sèrie de deficiències a Formentera com l’alt cost de manteniment, els elevats costos energètics, o la no disposició de personal fix d’inspecció en les instal·lacions”, reconeix Torrens, i admet que l’excés de sal “posa en perill els cultius” perquè la depuració “pot ser que no sigui tan perfecta com hauria de ser”.
Amb tot, el director general d’Agricultura recorda que la responsabilitat del seu departament és possibilitar el reg, però es treu la responsabilitat de sobre: “Allò que té a veure amb la depuració depèn de Medi Ambient, no de la nostra direcció general”, assegura. La Conselleria d’Agricultura, dirigida per Mae de la Concha (Podem) adjudica així el control de la salinització de l’aigua depurada a la Direcció General de Recursos Hídrics, que depèn de la Conselleria de Medi Ambient, encapçalada per Miquel Mir (MÉS).
Dessalació
La directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, assegura que la salinització és “molt típica dels llocs costaners a l’estiu”. Garau explica que “la xarxa municipal està molt a prop de la mar i això provoca infiltracions d’aigua salobre en la xarxa de clavegueram i, a més, pot haver-hi abocaments de salmorra provinents de plantes dessaladores particulars”. Precisament l’Aliança per l’Aigua assegura que aquesta és una de la causes més probables del problema. Segons indiquen, tant a Formentera com a Eivissa molts particulars i empreses duen a terme aquest tipus de pràctiques que difícilment es controlen, precisament per la manca d’inspectors que Torrens reconeix.
Garau admet que a Eivissa i Formentera només hi ha dos inspectors encarregats de vigilar les aigües i assegura que, malgrat l’escassetat de personal, el control dels usos d’aigua subterrània es duu a terme amb el Sistema d’Informació Geogràfica i fent algunes visites sobre el terreny per comprovar que siguin correctes. En qualsevol cas, fonts de la Direcció General d’Agricultura insisteixen que els nivells de sal que arriben a la depuradora multipliquen per vuit la capacitat de dessalació: “Ara hem d’analitzar quines són les causes i els motius, una feina que correspon al Departament de Medi Ambient però que a Agricultura li interessa especialment”, insisteix Torrens.
Mentrestant, els agricultors de Formentera continuen a l’expectativa de conèixer quins tipus de mesures prenen totes dues conselleries per tal de millorar la situació mentre veuen perillar les collites en les quals han invertit temps i sous.
