Adeu a 'Ibiza' i 'Mahón': Justícia obliga a usar els topònims en català als tribunals de les Balears

PalmaEl Ministeri de Justícia ha ordenat que tots els jutjats i tribunals de les Illes Balears emprin els topònims oficials en català en les seves seus i actuacions. Això implica que, a partir d’ara, denominacions com 'Mahón', 'Palma de Mallorca' i 'Ibiza' quedaran substituïdes per les formes oficials: 'Maó', 'Palma' i 'Eivissa', independentment de la llengua en què es redactin els documents judicials.

Aquesta decisió arriba després de les reclamacions de l’entitat Fem-ho en Català, que celebra aquest avenç com una fita simbòlica però significativa per a la normalització lingüística dins l’administració de justícia. L’entitat recorda que la legislació autonòmica i estatal reconeix exclusivament els topònims en català com a oficials. "Som conscients que aconseguir que els jutjats emprin denominacions en català és una fita petita, però creim que és un important acte de justícia", han explicat.

Fem-ho en Català lamenta que, malgrat aquest avenç, l’ús del català a la justícia balear continua sent anecdòtic: només el 2,27% de les sentències i interlocutòries de les instàncies superiors són redactades en aquesta llengua.

Segons diuen, la castellanització toponímica forma part d’una estratègia de desmemòria i substitució cultural que encara avui es manté viva. L'entitat manté que "la depuració i castellanització dels topònims són eines per esborrar la nostra memòria i identitat lingüística". Tal com assenyalen, això "no és una amenaça que només existís durant la dictadura de Franco, és més viva que mai". "Al País Valencià ho pateixen ara, però a les Illes també es pateix", remarquen.

Tot i l’aprovació recent de la Llei orgànica del dret de defensa, que reconeix el dret a emprar les llengües cooficials en òrgans estatals com el Tribunal Suprem, l’entitat denuncia que el dret de tria lingüística a la justícia és encara limitat, especialment en els jutjats de primera instància, els més freqüentats per la població en general. A més, l'entitat recorda que el Consell de Ministres del Consell d’Europa ha advertit en nombroses ocasions a l’estat espanyol per l’incompliment reiterat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), ratificada per Espanya.