Els accidents a piscines de lloguer turístic que es podrien evitar

PalmaLes dues morts per ofegament de dos infants de tres anys a piscines de Mallorca en menys d'una setmana han reobert el debat sobre les mesures de seguretat a les cases que es dediquen a lloguer turístic. Més enllà de les responsabilitats que determinin les investigacions, professionals de salvament marítim, com els socorristes de piscines, coincideixen que hi ha actuacions que podrien reduir el risc que un descuit acabi en tragèdia.

Samuel Yanze Adrover i Renzo Gonzalez Falconi, tots dos socorristes actualment d'una piscina d'hotel, i Aroa Fidalgo, qui fou socorrista a un parc aquàtic de Mallorca, consideren que la vigilància activa i constant dels adults és la principal mesura de prevenció. "Cap sistema substitueix un adult pendent del menor", coincideixen a apuntar, i alerten que un infant es pot ofegar en qüestió de segons.

Ara bé, d'acord amb la seva experiència, també consideren que els habitatges de lloguer turístic podrien incorporar una segona capa de protecció si s'hi aplicassin mesures físiques i protocols de seguretat. Entre les propostes que plantegen hi ha la instal·lació de tanques homologades amb portes d'autotancament, alarmes que detectin caigudes a l'aigua, cobertes de seguretat quan la piscina no s'utilitzi, com també equipaments de rescat visibles amb salvavides, perxes i farmacioles.

També assenyalen que seria convenient que els propietaris facilitassin informació clara als clients en el moment de l'arribada. Segons expliquen, en molts allotjaments les normes de seguretat o bé són inexistents o bé passen desapercebudes. "On jo feia feina, els cartells estaven amagats i els turistes pràcticament no sabien què es podia fer al voltant de la piscina i què no", explica un dels socorristes.

L'experiència acumulada en hotels també posa de manifest que moltes situacions de risc tenen l'origen en conductes imprudents. "Per molt que repeteixis les normes, molts de turistes no en fan cas. Els infants corren pel voltant de la piscina, alguns adults hi deixen tassons de vidre i altres residus i, quan hi ha consum d'alcohol, el risc encara augmenta més", assenyala un altre dels professionals consultats.

Coincideixen que la prevenció no hauria de recaure exclusivament en els socorristes. Consideren que els propietaris, gestors dels allotjaments turístics i el personal que hi fa feina haurien de rebre formació bàsica en primers auxilis i reanimació cardiopulmonar, de manera que puguin actuar durant els primers minuts d'una emergència si no hi ha cap professional del salvament present.

Un dels socorristes recorda un accident que, a parer seu, s'hauria pogut evitar. Durant una activitat organitzada per l'equip d'animació d'un hotel, diversos clients participaven en un joc que consistia a empènyer el rival dins la piscina. "Cinc minuts després em varen avisar, perquè un dels participants s'havia romput un braç. Tots anaven gats", assenyala, un exemple que evidencia la importància de valorar els riscos abans d'organitzar determinades activitats.

Precisament per això consideren que en alguns allotjaments turístics, especialment en els de gran capacitat o en complexos que comercialitzen diverses vil·les amb piscina, s'han de posar mesures que contribueixin a evitar accidents o minimitzar-ne les conseqüències. Sense plantejar aquesta qüestió per a tots els habitatges, almanco no de manera obligatòria ni permanent, consideren que la presència de socorristes en ocasions especials podria evitar conductes de risc, especialment quan hi ha molts infants. "Fa pocs dies vaig assistir a un aniversari en una casa de lloguer i hi havia molts nins que corrien, feien cucaveles i s'empenyien dins la piscina. Amb un socorrista, o com a mínim, amb un cartell visible a prop de les piscines amb diverses normes d'ús, moltes d'aquestes conductes no s'haurien produït", explica un altre socorrista.

Els professionals també proposen incorporar protocols visibles d'actuació en cas d'ofegament, millorar la senyalització de les normes de seguretat i crear certificacions específiques per identificar els habitatges que compleixen estàndards reforçats de protecció infantil. En qualsevol cas, els socorristes insisteixen que no existeix una solució única. La prevenció, asseguren, implica combinar la vigilància dels adults, unes instal·lacions més segures, una millor informació als usuaris i més preparació de les persones que gestionen els allotjaments turístics. "Quan es tracta de salvar una vida, totes les capes de protecció sumen", conclouen.