DENÚNCIA

Sonia Vivas: “La corrupció a la Policia Local no té precedents”

Unitat de delictes d’odi de la policia local i testimoni del cas policia local

L’any 2016 es va encoratjar i va acudir als jutjats per denunciar les constans humiliacions i menyspreus dels seus dos companys d’unitat a la Policia Local i la connivència del seu cap. Sonia Vivas els acusa d’assetjament sistemàtic i perllongat (des del 2007 i de manera continuada fins al 2016) a la feina per la seva condició de lesbiana. El proper mes de juny es durà a terme el judici, després que aquesta setmana se’n fes la vista prèvia.

Com us trobau?

Bé. Intent mantenir la calma i fer-me forta d’aquí al mes de juny, quan es farà el judici, perquè serà dur. El juny farà dos anys que vaig interposar la demanda i intent envoltar-me del meu cercle d’amistats i em protegiré amb la gent que m’estima, m’aprecia i em dona suport.

Com evolucionau després de viure un procés com aquest?

A mi tot això m’ha romput la vida. Jo tenia una plaça fixa, la feina, i tot això m’ha trastocat en tots els àmbits: el familiar, l’emocional, el psicològic, l’afectiu, el laboral, en les meves relacions… Tot. El meu món sencer s’ha remogut.

Coneixeu casos similars al vostre dins la Policia Local?

Dins la meva plantilla no hi havia casos d’homofòbia, però sí que he tingut dues companyes que denunciaren situacions masclistes. Una d’elles se’n va anar destrossada, de baixa, i va interposar una denúncia penal que no sé ben bé com va acabar. L’altra sí que sé que guanyà un judici i el company va haver de sortir del cos per assetjament. De fet, és un dels policies desterrats pel cas Policia Local.

El vostre cas és una peça separada de la causa. Creis que hi havia corrupció dins la Policia Local de Palma?

Trob que si el fiscal Miguel Ángel Subirán i el jutge instructor del Jutjat número 12, Manuel Penalva, han imputat gairebé un centenar de policies, presumptament sí que hi ha corrupció dins el cos. El que ha passat és molt greu, no té precedents i indica que el sistema no ha funcionat.

En l’actualitat pensau que pot continuar existint la corrupció?

Fins que no es comencin a realitzar els judicis i es depurin responsabilitats, les pràctiques que presumptament s’hagin duit a terme no crec que es continuïn produint, però la gent que ha conegut i callat, la gent que no ha volgut col·laborar amb la Fiscalia continua en el seu lloc de feina, ho tenc claríssim.

Heu dirigit la Unitat de Delictes d’Odi de la Policia Local.

Ara estic de baixa. Quan tot això va succeir, em varen treure de manera preventiva de la meva unitat i em varen donar una plaça a Prefectura perquè dins la meva unitat hi havia una situació molt complexa (treballava amb la germana d’un dels detinguts, que a més era una superior). Em varen proposar el canvi i jo, que som una persona que sempre vol sumar, que som molt inquieta, vaig intentar unificar els meus coneixements [té la carrera de pedagogia i és educadora] de l’àmbit social amb el policial i vaig sol·licitar que em donassin un telèfon corporatiu i em deixassin treballar en aquella línia. Hi he fet feina un any i mig amb gent que és a la presó mentre havia de veure la meva cara als mitjans constantment. Era molt dur i va arribar un moment que em vaig trobar esgotada físicament i psicològicament. Vaig haver d’aturar per enfortir-me. Molts companys m’han menyspreat a mi i a la meva feina.

Dins la unitat que vàreu obrir, us vàreu trobar molts casos de discriminació?

Sí. I amb moltes víctimes que s’han negat a denunciar. Tota sola vaig triplicar totes les denúncies que es fan a la Comunitat respecte de l’any anterior. He fet molta feina, estic molt contenta del que he fet, malgrat que molts casos no han arribat mai a la diligència penal perquè les víctimes tenen por. Hi ha molta gent en situació de vulnerabilitat, que viuen situacions greus, però no es deixen ajudar.

Vàreu escriure una vegada que teníeu un pla per millorar els serveis policials. Quin és?

La policia en si necessita canvis estructurals importants. Hi ha situacions, com és la gestió interna dels expedients administratius, que haurien de canviar. Si tinguéssim un mecanisme de gestió adequat, no tindríem cent imputats dins la policia de Palma i una trentena d’efectius a la presó. Hi ha opacitat en els processos interns i això ha fet mal a la corporació, perquè s’ha demostrat que la via interna ha silenciat conductes corruptes. Jo tenc un projecte de canvi que ajudaria a tenir una institució policial transparent i accessible i que evitaria que passàs tot el que ha passat.

Què diríeu a la gent que diu que s’inventa allò que us va passar?

Són uns pocs que escriuen comentaris a les notícies. No els llegesc, però m’ho conten. Hi ha una sèrie de policies que estan dolguts perquè és la primera vegada que la Fiscalia i els jutjats fiquen mà dins la policia i investiguen què hi ocorre. Llavors, a totes les persones que hi col·laboram, com jo mateixa, que soc un testimoni protegit de la causa principal, o a altres companys que han ajudat la justícia ens intenten boicotejar constantment. En el fons això em fa més forta, em demostren que els import, i a mi també m’importen. M’importa que la justícia actuï i que tots els policies que han treballat per interessos propis o empresarials, o pel que es dirimeixi que han fet feina, surtin i deixin lloc a la gent que sí que té ganes de treballar per a la ciutadania.

Què us va empènyer a fer un vídeo de denúncia?

El fet que es generàs un corrent d’opinió de gent que no sabia ben bé què havia succeït. Com que aquests policies, dolguts per la investigació que vol posar ordre dins la casa, varen fer falses versions del que m’havia passat, vaig voler fer un vídeo per contar la veritat.

I amb tot el que heu viscut, encara us agrada la vostra feina?

Estim la policia, però la que tenc al cap i al cor, no la que m’he trobat. Hi ha una diferència important entre els valors policials que tenc i la corrupció del sistema que m’he trobat. Aquesta és la meva dicotomia.

Considerau que vivim dins una societat homòfoba?

Vivim en una societat en la qual constantment es falta al respecte a la gent per les diferències que ens trobam els uns als altres. Ressaltam les diferències per ofendre, utilitzam els acudits per riure’ns dels altres, no amb els altres. I sí, estam dins una societat masclista, i l’homofòbia és un altre eix d’opressió que emana del masclisme. No és el mateix l’homofòbia que la lesbofòbia, que és allò que em va passar a mi. El masclisme opera marcant aquesta diferència i acusa els homes que són homosexuals de voler ser com les dones, i les dones que són lesbianes, de voler ser com els homes.

Falten feministes?

Crec que hi ha moltes feministes i no ho saben. El que fa falta és refundar el concepte de feminisme, perquè el masclisme ha intentat demonitzar aquesta paraula de manera que quan et reivindiques com a feminista això s’associa amb el fet de ser lesbiana o ser una dona enfadada amb el món. Hi associen estereotips negatius perquè pensen que perdran privilegis.

Per contra, s’ha d’admetre que la dona ha guanyat molta visibilitat.

Ha guanyat visibilitat, però no drets. És cert que ara se senten dones com Inés Arrimadas que diuen que són feministes perquè queda malament no dir-ho, però després ho són amb la boca petita. Són feministes que no volen canviar la societat, i el feminisme vol canvis radicals, d’arrel, d’estructura.

Com a pedagoga i educadora, com faríeu aquest canvi?

Hi ha feina tant educativa com pedagògica; també han de fer lleis, la política també ha d’actuar. Queda molt per fer. El feminisme està agafant força, però també troba molta resistència per part d’homes i també dones que s’organitzen per tal de paralitzar-lo i fer-lo veure com una cosa negativa. Basta veure les excuses esgrimides tant pel PP com per Ciutadans per no fer vaga. Rajoy no es volia ficar dins aquest tema i Ciutadans no volia participar en una lluita que cerca un canvi de model de societat. I tant que hem de rompre la societat, perquè no està ben repartida! Fins i tot han sorgit periodistes que diuen que cobren menys que els seus companys homes per fer la mateixa feina.

Faríeu una llei per posar fi a la bretxa salarial?

Clar que sí. Si quan fan llistes cremallera per acabar amb només homes a les institucions ja hi ha molts homes que les volen bloquejar... fins i tot sindicats en meses d’educació han bloquejat projectes de llei dient que es volia deixar fora els homes. En realitat, fa falta molta conscienciació per entendre que les dones vivim en una situació de vulnerabilitat, que se’ns educa per davall de l’home sempre. L’educació és bàsica i primordial, també hem de canviar dins les cases i dins les escoles.

Han fallat les institucions?

No arriben a tot perquè es posen molts garrots a les rodes. El tripartit d’esquerra ha posat en marxa la llei LGTBI que els va dur fins aquí l’autobús d’Hazte Oir. Hi ha molta oposició. Tenen quatre anys i molts fronts oberts però, tot i així, han fet moltes coses. S’ha fet feina, però també és cert que la resistència al canvi és molt gran. Tant de bo tinguéssim uns quatre anys més de govern de bonança, de govern d’esquerres a les Illes.

Si haguéssiu estat fent feina, hauríeu fet vaga?

No faig feina, però vaig fer vaga de consum, sense fer despesa. I, és clar, vaig anar a la manifestació.

EDICIÓ PAPER 24/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF