CIÈNCIA

Un Nobel de Física al campus de la UIB

Alicia Sintes creu que els nous instruments d’observació revolucionaran els conceptes de l’Univers

El doctor Barry Barish, premi Nobel de Física de 2017 per les seves contribucions a la detecció de les ones gravitacionals en el marc de la Col·laboració Científica LIGO, va visitar ahir la UIB per participar en els actes de commemoració del quaranta aniversari d’aquesta universitat. El doctor Barish va signar el llibre d’honor de la UIB, acompanyat del rector, Llorenç Huguet, el vicerector d’Investigació, Jaume Carot, i la investigadora de la UIB en la Col·laboració Científica LIGO, Alícia Sintes.

Posteriorment, el doctor Barish va ser entrevistat en un acte obert al públic per Javier Santaolalla, físic i divulgador científic, cofundador del grup de monologuistes científics Big Van, presentador de l’espai Telecienciario, i creador dels videoblogs Date un vlog i Date un voltio. L’entrevista es va emetre en directe a través del videoblog Date un vlog. Abans de començar el torn de preguntes, Carot va donar unes quantes dades per posar en context la situació de la ciència a Espanya amb respecte d’altres països. Així, recordà que mentre el pressupost anual de la UIB és de 94 milions d’euros, una universitat de dimensions similars com la de Stanford (al Regne Unit) té un pressupost, també anual, de 4.200 milions d’euros. “Però que ens visiti un premi Nobel a la nostra universitat no té preu, però sí un gran valor”, digué el vicerector d’Investigació de la UIB.

El Grup de Relativitat i Gravitació (GRG) de la UIB és l’únic grup de recerca a Espanya que ha participat en les deteccions d’ones gravitacionals que s’han anunciat a través de la Col·laboració Científica Ligo. La doctora Alícia Sintes i el doctor Sascha Husa són professors de la UIB, membres del GRG i formen part del Consell de LIGO. “Per a nosaltres ha estat tot un honor rebre la visita de Barry Barish a Mallorca -explicà Sintes als mitjans- i les ones gravitacionals són un camp emergent i emocionant, amb molt de futur i recorregut per endavant i que just ara està començant amb les primeres deteccions. Per primer cop tenim uns instruments nous d’observació astronòmica que poden revolucionar els conceptes actuals que tenim de l’univers”, assegurà Sintes.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF