Una excavadora, recollint carbó al port d'Alcúdia

MEDI AMBIENT

El Murterar, a la llista negra de la contaminació

Un informe d’àmbit europeu estima que la central d’Alcúdia provoca 40 morts prematures i 65 milions d’euros de despesa sanitària en un any

L’informe d’àmbit europeu Last Gasp, realitzat per la plataforma Europe Beyond Coal, ha inclòs el Murterar a la llista negra de centrals contaminants del continent. Segons els càlculs estadístics de la plataforma per al 2016, la central d’Alcúdia provocà 40 morts prematures en un any, a més de 29 casos de bronquitis crònica en adults i 33 ingressos hospitalaris. Les conseqüències en la salut tenen una traducció econòmica ben clara: la contaminació del Murterar provocaria que es perdessin 14.981 jornades de feina en un any i generaria un cost sanitari mitjà de 64.963.301 euros.

La central alcudienca és una de les que Endesa, la sisena companyia que més contamina amb carbó a Europa, té en funcionament a l’estat espanyol. Les xifres de l’impacte que aquesta companyia energètica genera sobre el medi ambient i la salut de les persones són prou contundents. Les emissions de les seves centrals provocarien 410 morts prematures en un any, 300 casos de bronquitis cròniques, 340 ingressos hospitalaris a causa de problemes respiratoris o cardiovasculars, 150.000 jornades de treball perdudes i 1,2 bilions d’euros de despesa sanitària.

La central del Murterar va emetre durant l’any 2016 2,3 milions de tones de diòxid de carboni (CO2), 4.994 tones de diòxid de sofre (SO2), 2.764 tones d’òxid de nitrogen (NOx) i 92 micrograms per metre cúbic de partícules en suspensió PM10, les quals penetren fins a les vies respiratòries baixes.

“Cremar combustibles fòssils provoca emissions que generen patiment i despesa sanitària. No només augmenten la mortalitat, sinó que estan associades amb una major incidència de patologies respiratòries i cardiovasculars, com l’asma, l’emfisema pulmonar, la bronquitis crònica i la insuficiència respiratòria”, explica Adonina Tardon, catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Oviedo. “Les empreses energètiques han d’entendre que tot no és mesurable en termes del seu benefici econòmic i que no es pot tenir en compte només l’opinió de la indústria. Han d’assumir que les mesures ambientals no són cap favor que ens fan, sinó obligacions”, afegeix.

Fonts d’Endesa han assenyalat que l’empresa “compleix amb les normatives mediambientals, segons indiquen les quatre estacions de control d’emissions que hi ha als voltants del Murterar”. Per l’empresa, “la qualitat de l’aire que hi ha al voltant de la central d’Alcúdia és millor que la que registren les estacions de control d’emissions en algunes zones de Palma”. Quant a l’informe Last Gasp, a Endesa “no hi ha constància d’aquestes dades ni d’efectes adversos en la salut de les persones”. Malgrat això, la companyia afirma que té en marxa “un pla de descarbonització i que vol enllestir una reconversió energètica gradual fins al 2050”.

Canvi climàtic

Un altre dels eixos de l’informe Last Gasp és la contribució de les centrals elèctriques de carbó al canvi climàtic. Al llarg del 2017, les centrals europees varen emetre 659 milions de tones de diòxid de carboni (CO2).

Segons Greenpeace, “Espanya va ser el país del món on més augmentà el consum de carbó l’any 2017” . Això va implicar “una pujada de les emissions totals del 7,4% respecte de 2016”. A l’estat espanyol, “el carbó és el principal responsable de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle del sistema elèctric”. La data límit per complir l’Acord Internacional de París i reduir a zero les emissions és el 2050. L’objectiu és no superar els 1,5 graus d’augment de temperatura en el planeta.

Plataforma internacional

Europe Beyond Coal, responsable de l’informe Last Gasp, és una aliança europea d’organitzacions ecologistes formada per 35 entitats, entre les quals hi figuren Greenpeace i WWF, entre d’altres. La plataforma s’ha llançat en l’àmbit estatal amb el nom Un Futur sense Carbó. La Xarxa per a la sobirania energètica, amb el GOB, Amics de la Terra, ATTAC i Som Energia entre els seus membres, també forma part d’aquest projecte, el qual pressiona perquè la reconversió energètica sigui una realitat el 2030.

“Hi ha un nigul negre de carbó sobre Europa i les emissions viatgen per tot el continent”, explica Tatiana Nuño, responsable de la Campanya d’Energia i Canvi Climàtic de Greenpeace. “Les empreses fan arribar missatges poc transparents i confusos. Les institucions també en són respossables, perquè atorguen moltes subvencions a les energètiques”, afegeix. “Les cinc grans companyies elèctriques que hi ha a Espanya (Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP Espanya i Viesgo) prenen decisions que són perilloses per a la ciutadania. El sistema energètic hauria de ser més democràtic”.

Nuño destaca que la central del Murterar “ocupa el lloc 91 de 266 centrals europees quant a morts associades”, i destaca que “el projecte de la Llei balear de canvi climàtic i transició energètica aborda aspectes importants, com el tancament de la central d’Alcúdia, que està previst que sigui parcial per al 2020 i total l’any 2025”.

Pel que fa a la proposta del Govern, Sandy Hemingway, integrant de la Xarxa per a la sobirania energètica i d’Amics de la Terra, considera que serà imprescindible que el govern central estigui en la mateixa sintonia. “El tancament parcial de 2020 sí que serà possible, però dubtam més del total. Malgrat tot, això no podrà durar gaire, perquè la Unió Europea apunta l’any 2030 com el del final del carbó”, comenta. A més, “Red Eléctrica Española ha confirmat que el tancament parcial del Murterar es pot fer amb garanties de subministrament”. Per fer possible el procés de transició, cal aprofitar “la capacitat de les centrals de cicle combinat de gas natural i incrementar l’aportació d’energies renovables”. Hemingway lamenta que el tancament de la central afecti els treballadors, però també reclama que “es pensi en l’interès general”. “Ja fa anys que s’avisa del tancament i ja no es pot aturar”.

Els efectes nocius del carbó, en xifres

Endesa és la sisena companyia més contaminant d’Europa, amb 410 morts prematures anuals provocades per les seves emissions. L’alemanya RWE és la primera, amb 1.880 morts prematures a l’any.

Les dades de l’informe Last Gasp també inclouen un càlcul sobre l’asma en infants en el cas del Murterar: la central va provocar 1.332 dies amb símptomes d’asma en infants.

Les patologies associades a la contaminació provocada pel Murterar provoquen una pèrdua de 14.981 jornades de feina a l’any, amb la consegüent repercussió econòmica.

La mitjana anual de la despesa sanitària provocada per la central alcudienca és de gairebé 65 milions d’euros (64.963.301 euros). Cada any, 33 persones pateixen un ingrés hospitalari per aquest motiu.

El Govern de les Illes Balears preveu un tancament parcial de la central del Murterar l’any 2020, segons assenyala el projecte de la Llei balear de canvi climàtic i transició energètica.

Les centrals de carbó europees varen emetre a l’atmosfera un total de 659 milions de tones de diòxid de carboni. El CO2 és un dels principals responsables del canvi climàtic.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF