Lluís Montoliu: “Tots som mutants”

Palma“Sí, tots som mutants”. Ho sentencia Lluís Montoliu, investigador científic del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia, investigador i membre del Comitè de Direcció del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Rares (CIBER-ER, ISCIII), qui afegeix que “dels 20.000 gens que tenim a totes les nostres cèl·lules tots tenim variacions i això ens fa a tots diferents”.

Montoliu participa avui en la reunió anual de la Secció Balear de l’AEDV, en què parla de les revolucionàries eines d’edició genètica CRISPR en la investigació sobre l’albinisme. L’expert assenyala que hi ha moltes malaties rares “que passen desapercebudes davant d’altres” i posa l’exemple de l’albinisme: “La majoria de la gent pensa que el més important de l’albinisme és la manca de pigmentació i, en canvi, allò realment rellevant és la discapacitat de visió que provoca”. A banda, les persones amb albinisme “no és que tinguin més predisposició a tenir càncer de pell, sinó que la manca de pigmentació fa que s’hagin de protegir més de les radiacions solars”.

La revolució de la CRISPR

La tecnologia CRISPR “ha revolucionat la vida des que sortí, fa uns quatre anys. L’hem feta servir des del principi”. Al laboratori, “fa molts d’anys que feim servir modificacions genètiques amb els animals de laboratori, amb ratolins, que són els models dels nostres estudis per intentar entendre els diferents tipus d’albinisme”. L’investigador diu que “coneixem com a mínim 20 tipus diferents d’albinisme. Hi ha 20 d’aquests 20.000 gens que, quan deixen de funcionar donen lloc a diferents tipus d’albinisme”. Amb ratolins “podem modelar les mutacions que s’esdevenen a les persones”.

Amb la CRISPR “hi ha un abans i un després, no només en la història de l’albinisme, sinó també en la de qualsevol estudi genètic i, potser, de tot tipus de malalties”. Les malalties rares “es podran beneficiar dels avenços de l’edició genètica. En coneixem més de 7.000, cadascuna de les quals afecta dos pacients, però si els sumam tots, a Espanya hi ha tres milions de persones amb alguna malaltia rara, tot i que cadascuna afecta molt poca gent”.

Atès que la majoria d’aquestes malalties rares tenen una base genètica, aquesta tècnica “permet estudiar i reproduir tant en cèl·lules com en animals les mutacions, les mateixes alteracions”. Amb la mateixa feina, “el que podem fer és corregir aquesta mutació i tornar a la freqüència correcta”. Segons Montoliu, “fins ara, les aproximacions a la teràpia gènica estaven molt limitades a un seguit de malalties de la sang: leucèmies, linfomes... Però ara, gràcies a les eines d’edició CRISPR, podem portar aquests editors a les cèl·lules”. Els injecten a través de la sang “mitjançant uns virus que infecten més unes cèl·lules que les altres. Per exemple, van preferentment als músculs, o a les cèl·lules de la retina... i un cop allà es dediquen a canviar la lletra que toca”. Tot això “no és ciència-ficció, ja ho hem provat i funciona molt bé”.

Amb tot, “hem sabu per una altra investigació que les eines de correcció que feim servir venen de bacteris, que produeixen infeccions. El nostre sistema immunològic coneix aquests bacteris i fabrica anticossos per protegir-se’n i proteïnes que en són part”. Així, “un investigador d’Standfort es qüestionà si hi hauria cap resposta en alguns voluntaris, i verificà que la majoria dels pacients investigats tenien una resposta immune contra la proteïna que després voldríem utilizar com a correctora”. Això “ha estat un toc d’atenció i ens ha obligat a pensar en proteïnes d’altres bacteris que no tinguin relació amb els humans”, per la qual cosa “hem d’involucrar els microbiòlegs”. Hi ha milers de bacteris “que s’han de caracteritzar, i són els que ens han de donar eines similars”. Tot i això, “crec que d’una manera o una altra ho aconseguirem”, assegura.