ECOLOGIA

Medi Ambient ha agafat 3.500 serps a les Pitiüses des del 2016

Aquesta espècie animal és la que està fent més mal a la biodiversitat de les illes d’Eivissa i Formentera

D’ençà de la posada en marxa del programa per erradicar els ofidis a les Pitiüses el 2016, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha capturat un total de 3.520 serps, a les quals s’han de sumar les de particulars i dels consells. La xifra, per tant, podria ser major, ja que des del Consell d’Eivissa, on s’han repartit més de 300 trampes, s’ha indicat que, tot i el compromís de les persones que tenen una d’aquestes trampes d’informar sobre les captures, en realitat les dades pràcticament no arriben. La distribució d’aquestes trampes per a la captura de serps, mitjançant gàbies dissenyades per eliminar aquesta espècie animal invasora, és la mesura que des de fa tres anys s’aplica per posar fi a un dels problemes que fa més mal a la biodiversitat de les illes d’Eivissa i Formentera.

Segons els experts, el problema real és que l’aliment preferit d’aquest ofidi són les sargantanes. “No volem que es reprodueixi el que passà a Mallorca fa molts i molts anys. De serps, n’hi ha a totes les Balears, però només fan mal a la biodiversitat de les Pitiüses”, explica el portaveu de l’àrea de Conservació i Biodiversitat del GOB, Toni Muñoz. En aquest sentit, el portaveu explica que, malgrat no ser perilloses per a les persones, les serps invasores suposen un dels majors problemes ecològics presents a les Pitiüses. Assegura que “aquests ofidis s’alimenten de manera majoritària de sargantanes, que són una espècie endèmica; és a dir, que són una espècie única en tot el món, només existent a les Pitiüses, i que està en perill d’extinció”.

Els darrers 15 anys s’ha produït l’entrada accidental d’aquest ofidi des de la Península a les Illes. A Mallorca, apunten els experts, ja hi havia constància de dues espècies de serps i se n’han detectades tres més. “On no n’hi havia cap era a les Pitiüses, i en la darrera dècada s’hi han detectat la serp de ferradura ( Hemorrhois hippocrepis ), tant a Eivissa com a Formentera, i la serp blanca ( Rhinechis scalaris ) a Formentera”, informa el cap de Serveis de Protecció d’Espècies del Govern, Jorge Moreno.

Canal d’entrada

Des del Govern exposen que l’arribada d’aquest animal a la Comunitat Autònoma està relacionada de manera directa amb la introducció d’oliveres des del sud de la Península en tràilers, per usar-les en jardineria ornamental. Per aquest motiu, Moreno manifesta que “l’estratègia per erradicar aquest animal té com a punt de partida l’establiment de mesures de caràcter preventiu i de control de les vies d’entrada i el disseny d’un programa de detecció primerenca i intervenció ràpida”. No obstant això, i respecte de les mesures de les quals parla la Conselleria de Medi Ambient, el GOB reclama l’existència d’una major estratègia de bioseguretat per protegir la biodiversitat de les Illes, i en concret de les Pitiüses. El seu portaveu destaca que “és necessari elaborar més mesures de control en els canals d’introducció accidental d’ofidis a través de més inspeccions en ports i aeroports, a banda de quarantenes i protocols d’importació i exportació”. A diferència d’altres territoris, on les espècies invasores poden arribar fàcilment per terra i estendre’s de manera natural o mitjançant el transport terrestre de mercaderies absolutament incontrolable, el fet que les Balears siguin un arxipèlag hauria de facilitar el control de l’arribada d’espècies “indesitjables”. Muñoz apunta que alguna cosa deu fallar quan en la darrera dècada han progressat a les Illes les invasions de diverses espècies sense que s’hagin pogut controlar adequadament. “La pregunta que ens hem de fer és per què, tot i tenir unes portes d’entrada reduïdes, som incapaços de controlar l’arribada i l’extensió d’espècies problemàtiques. Aquesta és la qüestió en la qual s’ha de treballar”, assegura. Així, el portaveu del GOB manifesta que la millor manera de lluitar contra les espècies invasores és no deixar que arribin al medi natural. “Les estratègies aplicades fins ara són bàsicament reactives, d’intervenció quan la plaga s’ha estès. Cal disposar d’eines legals per aturar els invasors a la porta d’entrada”, conclou.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF