El Govern atorga la Medalla d'Or al moviment solidari amb el Llevant de Mallorca i a Josep Massot i Muntaner

PalmaEl Consell de Govern ha acordat aquest divendres la concessió de les medalles d'or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 2019 a la societat civil i els voluntaris del moviment de solidaritat que va actuar per pal·liar els danys produïts per les inundacions del 9 d'octubre de 2018 a la comarca del Llevant de Mallorca. L'executiu també ha concedit aquesta distinció a l'humanista, filòleg i investigador Josep Massot i Muntaner.

La Medalla d'Or és la més alta distinció que concedeix el govern de les Illes Balears, i enguany reconeix l'esforç i la solidaritat de la societat civil, els professionals i les persones voluntàries que varen contribuir a fer front a les gravíssimes conseqüències de les pluges i les inundacions del passat 9 d’octubre als municipis d'Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç del Cardassar i Son Servera.

"Aquesta situació gravíssima i excepcional va costar tretze vides humanes i danys molt importants en persones, béns mobles i immobles de propietat privada, i infraestructures, equipaments, instal·lacions i serveis de caràcter públic, i va ser afrontada per la societat balear amb una mobilització sense precedents, que es convertí en una mostra de solidaritat, unió i treball desinteressat", ha explicat el govern mitjançant un comunicat. Així doncs, la Medalla d'Or és un reconeixement "a la reacció, espontània i de cor, i a una implicació que es varen plasmar en una gran quantitat d'actuacions, múltiples iniciatives i formes de contribució diverses, des de diferents indrets".

La Medalla d'Or també és per a Josep Massot i Muntaner, monjo de l'abadia de Montserrat, filòleg, historiador i assagista, nascut a Palma el 1941. Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (1963), Josep Massot i Muntaner dirigeix, des de 1971, les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

"Massot i Muntaner ha dedicat la seva vida a l'estudi i a la difusió de la història, la llengua i la cultura, que ha recollit en una vasta obra i que ha impulsat a través dels nombrosos treballs de recerca i publicacions que ha dirigit", ha destacat l'executiu. La seva obra s'ha centrat en bona part en la recerca sobre la Guerra Civil i la postguerra a les Illes Balears. En són una mostra obres cabdals com 'Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears' i 'Guerra Civil i repressió a Mallorca'.

A més, Josep Massot i Muntaner també és director de la revista 'Studia Monastica'; de la publicació semestral 'Randa', la qual gira entorn de la història i cultura de les Illes Balears, i de la revista 'Serra d'Or'. A més, forma part del consell de redacció d'Estudis Romànics i és també conservador del fons de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

El 1999, fou designat membre de la Secció Historicoarqueològica de l'Institut d’Estudis Catalans i, el 2000, membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Ha obtingut nombrosos guardons i distincions. El 1996, li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i, el 1998, fou investit doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears. A més, el Consell Insular de Mallorca li atorgà la Medalla d'Or i, el 2012, fou guardonat amb el 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Premis Ramon Llull

A més de la Medalla d'Or, el Govern també ha acordat aquest divendres concedir els premis Ramon Llull 2019, que distingeixen les persones físiques o entitats jurídiques que han destacat dins el territori de les Illes Balears pels serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, de la recerca, de l'ensenyament i lingüístic.

Ateses les seves deliberacions, el Consell de Govern ha acordat concedir els premis Ramon Llull a les persones i entitats següents:

Enric Majoral Castells

Nascut a Sabadell l'any 1949 i fill adoptiu de Formentera, és joier. Va estudiar arts i oficis i arquitectura tècnica i s'inicià en l'ofici de joier de manera autodidacta el 1974, ja instal·lat a Formentera.

Mestre artesà de les Illes Balears, Formentera sempre és present dins el seu univers artístic: des de la natura fins a l'arquitectura, passant per la joieria tradicional. La seva obra té arrel en les formes orgàniques i complexes de l'entorn natural. Majoral també ha treballat els materials tradicionals de l'ofici, i n'hi ha incorporat d'altres que no són habituals en la joieria, com el bronze, la fusta, la pissarra, la llana, la pintura, i fins i tot pedres amb líquens.

Membre fundador de la Fira d'Art i Artesania de la Mola, l'any 1984, i president de la Secció d'Orfebres FAD (Foment de les Arts Decoratives) entre 1992 i 1997, ha estat guardonat amb el premi a la trajectòria del Col·legi de Joiers de Catalunya i amb el Premi Nacional d'Artesania el 2007. El 2014 el Consell Insular de Formentera li atorgà el Premi Sant Jaume.

Cor Ciutat d'Eivissa

Creat el gener de l'any 1994 en el si del Patronat Municipal de Música d'Eivissa, és un cor amateur a quatre veus mixtes i integrat per aproximadament cinquanta-cinc veus. Té un repertori ampli que abasta tota mena d'estils i èpoques. Són tradicionals a la ciutat els seus concerts de Setmana Santa, les Festes de la Terra, Santa Cecília, Nadal o Any Nou, tant a cappel·la com amb la Banda Simfònica Ciutat d'Eivissa o l'Orquestra Simfònica Ciutat d'Eivissa.

Dirigit per Nekane Piñuela (1994-1996) i Miguel San Miguel (1996), al llarg de la seva història ha fet nombrosos concerts a Eivissa, a la resta de les Illes Balears i a tot Europa.

Handbol Club Puig d'en Valls

Fundat formalment l'any 1994 a Santa Eulària des Riu, després d’anys formant jugadores d'handbol a l'escola, ha esdevingut un club de referència en l'handbol femení a les Illes Balears. Antònia Ramon fou la fundadora del club i presidenta fins al 2013, a més de gran jugadora i entrenadora durant molts anys.

El Puig d'en Valls ha destacat pel treball de formació en les categories inferiors del handbol femení i per la promoció del planter, d'on han sortit algunes de les millors jugadores de la història de les Pitiüses, com Gina Costa, Ruth Ripoll, Patricia Boned i Ana Ferrer, entre moltes altres.

Algunes fites destacades en la història del club eularienc són haver guanyat la fase d'ascens a la primera divisió nacional l'any 2006; el subcampionat d'Espanya de la categoria cadet; el campionat d'Espanya de l'equip juvenil en la temporada 2007-2008, i el subcampionat d'Espanya de la categoria infantil en la temporada 2011-2012.

Teatre Infantil Sant Miquel

Parlar de teatre infantil a Ciutadella, a Menorca i fins i tot a les Illes Balears és parlar del Teatre Sant Miquel, un grup que gaudeix d'un ampli reconeixement i una trajectòria ininterrompuda al llarg de 40 anys. El Teatre Sant Miquel ha programat una quarantena de representacions teatrals infantils de manera desinteressada, amb escassos recursos econòmics i amb el suport de tota una comunitat nascuda entorn del Centre Catequístic de Sant Miquel.

Andreu Genestar Sabater va ser el creador del Teatre Infantil Sant Miquel el 1973 i el va dirigir gairebé fins al 1982. El va succeir Joan Gener i, posteriorment, en va prendre el relleu la seva filla, Mari Genestar Mesquida, que va organitzar el grup de teatre a partir de l'any 1989.

Náutica Reynés

Náutica Reynés és una de les primeres empreses nàutiques que es varen crear a Menorca. Empresa familiar fundada fa més de 80 anys per Benito Reynés Orfila, en els seus orígens es dedicava a la fabricació de maquinària per al camp i, posteriorment, es va especialitzar en la venda i la reparació de motocicletes, ciclomotors i bicicletes, activitat que progressivament varen anar compaginant amb la venda i la reparació d'embarcacions i motors marins.

Voluntaris de les Illes Balears de Proactiva Open Arms i Proem-Aid

Proactiva Open Arms i Proem-Aid són dues una organitzacions humanitàries de salvament marítim a la Mediterrània.

Proactiva Open Arms neix el 2015 a partir d'una empresa de salvament amb anys d'experiència al litoral espanyol. Té com a principis fonamentals que guien la seva actuació els rescats per salvar la vida de les persones que intenten arribar a Europa fugint de conflictes bèl·lics, la persecució o la pobresa; la comunicació per informar d'aquesta problemàtica a través de les xarxes socials; la denúncia per criticar la inacció deliberada, i la sensibilització, amb una difusió transversal.

Proem-Aid és una associació espanyola formada per bombers, bussejadors, nedadors de rescat i sanitaris, que té per finalitat ajudar de forma voluntària persones en greu risc a la mar. Aquest equip multidisciplinari de professionals de les emergències actua des de desembre de 2015 al sud-est de l'illa grega de Lesbos i des de setembre de 2017 també a la Mediterrània central.

Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller

La Cooperativa Sant Bartomeu de Sóller és la primera cooperativa que es creà a les Illes Balears i una de les més antigues de l'Estat espanyol. Al llarg de la seva història, la Cooperativa ha treballat pel manteniment de l'activitat agrària i del territori a la serra de Tramuntana, i ha evolucionat i s'ha adaptat als canvis per oferir uns productes agroalimentaris de qualitat i per posar serveis de transformació, de formació i orientació a disposició dels seus 293 socis, dels municipis de Sóller, Fornalutx, Deià i Valldemossa, tots ells productors de cítrics, oli d'oliva i olives.

La Cooperativa ha impulsat la creació de les denominacions d'origen Oli de Mallorca i Oliva Mallorquina i de la marca de qualitat Cítrics Ses Marjades, en les quals ha tingut i té un paper molt actiu.

Joan Llobera Cànaves

Doctor en medicina (2001) i amb una àmplia formació complementària en l'àmbit de la medicina preventiva i la salut pública, Joan Llobera Cànaves és tècnic de salut pública de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària de les Illes Balears des de 1987, i de llavors ençà ha exercit a l'atenció primària, amb funcions docents i de suport tècnic a la gestió i a la recerca.

El 1992 va ser nomenat responsable de la Unitat d'Investigació d'Atenció Primària, tasca que continua exercint actualment. Com a investigador, ha tingut un paper important en l'impuls de nous instruments de recerca sanitària (instituts, xarxes, etc.) i ha participat en nombrosos projectes públics competitius de l'Institut de Salut Carles III, especialment en les àrees d'atenció al pacient avançat, activitats preventives i recerca en serveis.

Ha publicat un centenar de treballs en revistes especialitzades, a més d'articles, llibres, informes tècnics i guies clíniques. Així mateix, és membre de diferents comitès editorials de publicacions científiques i ha estat ponent en multitud de congressos i conferències. També és acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears des de 2012.

Catalina Cantarellas Camps

Nascuda a Palma el 1947, és doctora en història i catedràtica d'història de l'art per la Universitat de les Illes Balears. Vinculada a la Universitat de les Illes Balears des dels anys setanta, ha exercit la docència i una prolífica activitat investigadora.

Els seus àmbits de recerca principals han estat la història de l'art i la protecció del patrimoni cultural, camps en els quals ha duit a terme diversos projectes subvencionats pel Ministeri d'Educació i Ciència.

Forma part del comitè de redacció de nombroses revistes de l'Estat espanyol, ha dirigit més de quinze tesis doctorals i ha exercit diversos càrrecs de gestió i de representació tant en l'àmbit universitari com en el local i estatal.

És autora, entre d'altres, dels treballs 'El vidre a Mallorca entre els segles XIV i XVIII' (2009), 'La pintura a les Balears en el segle XIX' (2005), 'L'univers artístic de Miquel Barceló' (2003), 'El moble a les Illes Balears, segles XIII-XIX' (1994), 'La Roqueta: una indústria ceràmica a Mallorca' (1897-1918) (1994), 'L'arquitectura mallorquina des de la Il·lustració a la Restauració' (1981).

Rossy de Palma

Nom artístic de Rosa Elena García de Echave, actriu i model nascuda a Palma el 1964. Rossy de Palma va iniciar la seva trajectòria artística al començament dels anys vuitanta, amb el grup musical Peor Imposible, sorgit durant l'època de la 'Movida', amb el qual va fer les primeres passes en el món del cant i del ball.

Descoberta pel director de cinema Pedro Almodóvar a mitjans dels anys vuitanta, és considerada una chica Almodóvar. El seu primer paper amb el director manxec fou a 'La ley del deseo', al qual varen seguir altres treballs a pel·lícules com ara 'Mujeres al borde de un ataque de nervios', '¡Átame!', 'Kika', 'La flor de mi secreto' (per la seva interpretació en aquestes dues darreres pel·lícules va ser nominada als premis Goya com a millor actriu de repartiment), 'Los abrazos rotos' i 'Julieta'.

Ha participat en nombrosos projectes cinematogràfics amb altres directors de renom, a Espanya i també a França, país en el qual gaudeix d'un gran reconeixement i on ha estat condecorada amb l'Ordre de les Arts i les Lletres.

Macarena de Castro

Nascuda el 1991 a Mallorca, és propietària i cuinera del restaurant Jardín, del Port d'Alcúdia. La seva família va obrir el primer restaurant el 1996 i ella s'hi incorporà el 2000, mentre combinava feina i formació en cuina i restauració, primer a la Universitat de les Illes Balears i després amb cuiners de renom internacional.

La seva formació nacional i internacional en el coneixement de tècniques avantguardistes i tradicionals de les cuines de diferents cultures, l'atracció pel producte local i la seva creativitat li varen valer la concessió, l'any 2012, de la seva primera estrella Michelin, una de les distincions de l'àmbit gastronòmic més reconegudes i influents d'Europa.