Comencen les tasques per trobar la restes de Julià Fullana a la fossa del pou de l'Àguila

PalmaLes tasques per trobar les restes de Julià Fullana al pou de l'Àguila (Llucmajor) han començat aquest diumenge amb la instal·lació de les mesures de seguretat necessàries per arribar als 50 metres de profunditat del pou i també d'una grua per treure la terra que cobreix les restes del conegut militant socialista llucmajorer. Està previst que els treballs continuïn fins al 10 de febrer.

Julià Fullana era un trencador de marès molt actiu políticament. Ser d'esquerres li venia de família. De fet, el seu pare va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Llucmajor. "La meva padrina em va contar la seva història", comenta Magdalena Garau, neta d'una germana de Joan Fullana. "Quan se l'endugueren, ella va anar a parlar amb el batle, que li va dir que no hi podia fer res".

Era l'any 1936. Quan va saber que el cercaven, Julià Fullana es va amagar, encara que les amenaces cap a la seva família varen ser molt útils als franquistes per endur-se'l posteriorment. "Quan l'agafaren, dos amics seus el varen seguir fins al pou de l'Àguila", comenta Garau. Allà pogueren veure com li pegaren i el torturaren. "Fins i tot li varen tallar una orella", diu.

Els franquistes varen tirar Julià Fullana viu al pou de l'Àguila. Tenia poc més de 30 anys i molta força. Va lluitar per salvar la vida. "Gairebé es va endur un feixista amb ell al pou. Al final el varen aconseguir tirar viu i després hi llançaren calç viva", explica Magdalena Garau, que ha tingut sempre present la història que la padrina li va contar sobre la mort del seu germà.

Garau reconeix que està "nerviosa" amb la possibilitat de trobar les restes del seu familiar represaliat. "Tenc molta plorera i record molt la meva padrina. Si el trobam, el duré amb la seva germana", diu. Garau lamenta que gairebé "no s'hagi fet res" pels represaliats "en 40 anys de democràcia" i recorda el patiment d'aquells que quedaren vius i "foren assenyalats" per sempre. "La meva padrina va viure sempre amb por", afirma. "No hi ha dret que no s'hagin pogut recuperar els morts en tot aquest temps", continua Garau, que destaca la feina de Memòria de Mallorca i Maria Antònia Oliver. "Ells sempre hi han estat implicats".