Ciutadella cancel·la les festes de Sant Joan pel coronavirus
La decisió obre les portes a la suspensió de la resta de festes patronals que se celebren el juliol i l’agost als municipis de Menorca
CiutadellaEl Dia del Be, la nit de Festers, el primer toc de flabiol, l’entrada del caixer senyor a la plaça del Born, els caragols de Santa Clara, els Jocs del Pla i els milers de visitants, però, sobretot, una tradició centenària enguany tindran un parèntesi. L’Ajuntament de Ciutadella va fer oficial la cancel·lació de les festes de Sant Joan divendres, una decisió que, tot i que era l’esperada a causa de la crisi sanitària provocada pel coronavirus, ha causat un impacte molt rellevant.
La decisió de la batlessa de Ciutadella, Joana Gomila, i els representants de la Junta de Caixers de suspendre les festes de Sant Joan d’enguany va tenir el suport unànime de totes les parts implicades i dels partits polítics amb representació en el Consistori. Segons Gomila, els motius per cancel·lar-les són evidents: “L’estat d’alarma decretat pel govern espanyol, les informacions de les administracions competents i de l’autoritat sanitària, el confinament, les mesures que limiten el moviment de les persones, la paralització de l’activitat econòmica i la concentració en espais públics, així com les restriccions en els desplaçaments”.
A més, la celebració de Sant Joan implica mobilitzar molts efectius de Policia Local, la Policia Nacional, Protecció Civil, seguretat privada i la Creu Roja per garantir la seguretat a les festes, uns agents que en aquests moments treballen per combatre la pandèmia. “El desplaçament dels que venen de fora de l’illa seria dificultós, i no volem celebrar unes festes de qualsevol manera, cal fer-ho bé. Davant una situació excepcional calen decisions extraordinàries i valentes”, ha destacat la batlessa.
La desaccelaració
L’impacte emocional i econòmic és evident. Els ciutadellencs s’imaginen amb resignació la plaça del Born i el Pla absolutament buits. De tota manera, l’Ajuntament i la Junta de Caixers també varen explicar que els integrants que estrenaven bienni aquest 2020 mantindran per a l’any que ve l’honor que els correspon. D’aquesta manera, el caixer senyor, Borja Saura i la resta de components de la Junta encapçalaran el bienni 2021-2022. El coronavirus deixa molta incertesa a l’Ajuntament de Ciutadella i la seva batlessa reconeix que, econòmicament, la cancel·lació de les festes més populars de Menorca és un factor afegit a la desacceleració. “No sabem quan començarà la temporada turística, tenim els comerços tancats i gent que no pot anar a treballar”. Els dubtes són lògics perquè “la pandèmia ens ha agafat per sorpresa, era inimaginable”, assenyala Gomila.
Guerres, una mort reial i la pesta
Les festes de Sant Joan s’han suspès en diferents ocasions al llarg de la seva història. La més antiga es remunta a l’any 1559, posterior al conegut com a ‘s’any de sa desgràcia’, quan una flota turca formada per 15.000 homes va assetjar i destruir Ciutadella. D’altra banda, una epidèmia de pesta a tota l’illa va provocar que es cancel·lassin les celebracions els anys 1654 i 1655. Abans de la primera dominació anglesa, Sant Joan es va suspendre el bienni 1703-1704 i la Guerra de Successió va fer que els anys 1708-1709 no és pogués celebrar.
El bienni 1759-1760 tampoc es varen dur a terme a causa de les grans divergències entre el clergat i la Universitat de Ciutadella. D’altra banda, la tercera dominació anglesa provocà la suspensió de la festa l’any 1799. Sant Joan va viure una nova aturada l’any 1829 amb la mort de la reina Maria Josepa Amàlia, fet que precipità un dol nacional. La darrera vegada que es varen suspendre les celebracions abans de la pandèmia del coronavirus va ser a causa de la Guerra Civil espanyola, els anys 1937 i 1938.
Els batles de la resta de municipis de l’illa es varen reunir recentment de manera telemàtica per tractar diferents qüestions, entre elles l’escenari que deixa el coronavirus a l’organització de festes patronals. El batle del Mercadal, Francesc Ametller, assegura que en aquests moments l’única prioritat és “donar resposta a l’impacte social i econòmic provocat per la malaltia. No hem pres cap decisió”.
Més explícit es mostra el batle d’Alaior, José Luis Benejam, qui recorda que “cap celebració és més important que una vida” i reconeix que hi ha moltes possibilitats de cancel·lar les festes patronals. “Ara intentam salvar vides i evitar la propagació del virus i cal perseverar en les mesures de seguretat establertes. Una vegada acabi el confinament, haurem de continuar respectant les més que probables restriccions i no tindria sentit reunir un important grup de persones per a unes festes. Ens adaptarem a les directrius de l’Estat i seran ells qui decideixin”, assenyala.
El calendari de festes patronals no té capacitat per concentrar en un mateix cap de setmana dues celebracions. Seria gairebé impossible logísticament, perquè a la necessitat de més efectius sanitaris, protecció civil i policials per garantir la seguretat cal sumar-hi el fet que la majoria de cavalls que fan el Jaleo també participen en diversos pobles. La segona gran festa de l’estiu arriba el tercer cap de setmana de juliol al Mercadal. La segueixen es Castell, Fornells, es Migjorn, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries i Sant Lluís, que completen tots els caps de setmana de juliol i agost. Les festes de Maó arriben el setembre i encara quedaran dues celebracions més, la de Cala en Porter i la cloenda de Sant Nicolau, de nou al Mercadal.
