Cap municipi amb alt risc d’incendi té pla de prevenció
La Fiscalia alerta que la mancança “pot constituir un delicte contra la seguretat col·lectiva” per part dels ajuntaments
PalmaCap municipi de les Illes Balears amb un destacat risc d’incendi forestal, ja sigui alt, molt alt o extremadament alt, té cap pla per prevenir els focs. Les zones més susceptibles de patir incendis forestals representen un 41% del territori de les Balears -un 63% en el cas d’Eivissa, un 59% a Menorca, un 35% a Formentera i, a Mallorca, un 34%-, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient. La situació és especialment greu a Eivissa, on un 42% del territori de l’illa es considera que té un perill extremadament alt de cremar-se. A la resta de les Balears aquest percentatge ronda el 20%. Un informe de la Unitat de Medi Ambient de la Fiscalia General de l’Estat assegura que la manca d’un pla local de prevenció “pot constituir un delicte contra la seguretat col·lectiva i mediambiental”.
La Fiscalia especialitzada en medi ambient i urbanisme va obrir l’any 2018 un expedient sobre els plans de prevenció d’incendis forestals de 151 localitats peninsulars. Només el 25% complia amb la mesura, segons una notícia publicada a El País. Aquesta greu situació de mancança ha fet que fa poc la Federació Espanyola de Municipis i Províncies enviàs una circular a tots els ajuntaments de l’Estat advertint-los perquè reforcin i s’adeqüin a la normativa. Segons el document, l’objectiu dels plans de prevenció és disminuir la probabilitat d’incendi, minimitzar els temps de detecció i resposta i reduir la perillositat dels focs que s’arribin a encendre.
El cap de Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria de Medi Ambient, Luis Berbiela, explica que l’extinció del foc, en cas d’incendi forestal, “és la resposta, però no la solució”. El més important, assegura, és prevenir perquè no arribin a passar i, també, fer entendre a la ciutadania el perill que representen els focs i quina mena de conductes poden causar-los. Fonts de Medi Ambient asseguren que posaran tots els recursos disponibles perquè els ajuntaments redactin i desenvolupin els plans de prevenció, perquè han de servir per millorar la seguretat.
Normativa vigent
Tot i que els municipis illencs no tenen plans de prevenció -de fet no en té cap ajuntament, encara que són especialment necessàries en els municipis amb més risc d’incendi-, ja hi ha normatives sectorials que exigeixen mesures d’autoprotecció en entorns urbans que estiguin dins o al voltant de terreny forestal. En aquest sentit, els Plans Territorials Insulars obliguen a incorporar mesures de seguretat viària per garantir l’accés dels equips d’extinció, a més d’actuacions a la vegetació en un radi de 30 metres al voltant de les edificacions per reduir la càrrega de combustible. Altrament, el codi tècnic d’edificació incorpora mesures com separar una zona edificada de la massa forestal amb una franja de 25 metres i obligar a construir dues vies d’accés a la zona urbanitzada. Així mateix, l’article 77 de la Llei agrària -recentment actualitzada i aprovada- permet que els ajuntaments puguin executar subsidiàriament el manteniment d’una franja exterior perimetral de seguretat de 30 metres d’amplada mínima en el cas d’habitatges unifamiliars, que permeti rompre la continuïtat vertical i horitzontal de la vegetació, de manera que freni el foc. “Existeixen aquestes normatives, però no estan planificades de manera integrada”, apunta Berbiela, qui veu els plans locals com una oportunitat d’avançar i millorar el servei.
