Cala Millor i la Platja de Palma es reduiran a la meitat aquest segle

Al ritme actual d’escalfament global, es preveu que a final de segle el nivell de la mar haurà pujat un metre

L’augment del nivell de la mar causat per la crisi climàtica farà que Cala Millor i la Platja de Palma es redueixin a la meitat a final d’aquest segle. Moltes altres platges de les Balears quedaran afectades, però aquests dos exemples són molt representatius, també pel que fa a altres indrets de la Mediterrània: estan urbanitzats, tenen passeig marítim i unes condicions climàtiques similars. Si l’escalfament global continua al ritme actual, es preveu un augment d’un metre que, en el cas de les Balears, farà desaparèixer platges senceres. Com més tard es redueixin les emissions de diòxid de carboni, menys temps hi haurà per adaptar-se a una situació que ja és irreversible i que només es pot mitigar. Així ho assegura Marta Marcos, professora de Física a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea).

“En el passat ja hi ha hagutcanvis en el nivell de la mar, però ara la costa està plena de construccions que alteren els equilibris naturals”, explica Marcos. Les platges són dinàmiques i s’adapten a la pujades i baixades de la mar, i el mateix passa amb els maresmes i els manglars tropicals. A la majoria de les platges, però, les construccions han substituït els sistemes dunars i els efectes d’una tempesta o la variació a la línia de la costa no permeten que es regenerin. De fet, segons Marcos, els episodis extrems que fa un segle es produïen cada 100 anys passaran a ser anuals. En els darrers 120 anys el nivell de la mar ha pujat 15 centímetres i malgrat que pugui semblar un petit canvi, per als països que només estan a un metre sobre el nivell de la mar ja és un greu impacte. Si a les Balears encara no s’ha notat és per les característiques del litoral. “Però el procés s’està accelerant”, alerta Marcos, i afegeix que ho veurem quan desapareguin les platges, que són la principal font de riquesa de les Illes.

La crisi climàtica posarà fi a la primera línia de mar de Magaluf i Palmanova

La investigadora recorda que, si es compleixen els Acords de París, en què es va fixar l’objectiu de retallar dràsticament les emissions perquè la temperatura global no augmenti dos graus centígrads, “tindrem més temps per adaptar-nos al canvi”. Perquè el procés no s’aturarà: els oceans tenen memòria i respondran a tot el que “ja s’ha emès des de la Revolució Industrial”, diu. Afegeix que “absorbeixen el 93% de la calor extra generada per l’efecte hivernacle”. Cal reduir les emissions, explica, per aconseguir prou temps d’adaptació. Perquè “no serà el mateix que la pujada de la mar s’acceleri durant aquest segle fins a un metre i es dobli durant el pròxim, que mitigar els efectes d’aquest procés des d’ara mateix”. Marta Marcos diu que les mesures d’adaptació hauran de ser molt locals i específiques per a cada territori. També reclama “més educació científica entre la població per conèixer millor els problemes que afrontarem”.

Mesures polítiques

El director general d’Energia i Canvi Climàtic del Govern, Aitor Urresti, assegura que a la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius són “conscients” del problema i els “preocupa molt”. Recorda que el turisme serà un dels sectors més afectats per la desaparició de moltes platges. Urresti explica que la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Balears afronta ja aquest problema perquè es basa en tres objectius clau: la introducció d’energies renovables, l’estalvi energètic i la reducció d’emissions contaminants. “Aquest darrer punt és molt important perquè els efectes climàtics no siguin més perjudicials en el futur”, assenyala el director.

La normativa també obliga a incloure la perspectiva climàtica en tots els projectes. D’altra banda, Urresti avança que s’està desenvolupant un projecte, encarregat pel govern espanyol, per calcular quins seran els impactes sobre infraestructures costaneres com ara ports, xarxes elèctriques i de telecomunicacions. A més, diu, “cal identificar quins són els ecosistemes locals per millorar la resiliència del territori”, i que, com més prest comencem, més temps tindrem per adaptar-nos als canvis.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF