9 de cada 10 alumnes amb necessitats educatives deixen els estudis en passar a Batxillerat

Palma9 de cada 10 alumnes amb necessitats educatives de suport específic (NESE) abandonen els estudis en el moment de canviar d'ESO a Batxillerat. Així consta a l'Informe del Sistema Educatiu (ISE) 2021-2022 elaborat i presentat per part del Consell Escolar de les Illes Balears. Així, en aquell curs hi havia 11.870 estudiants d'aquest perfil a ESO, que representaven el 24% del total d'alumnes de l'etapa. A Batxillerat, en canvi, la xifra era substancialment més baixa: N'hi havia 1.174 (el 8,8%). Davant aquest fet, el Consell ha insistit en la necessitat d'incrementar les dotacions de personal per atendre l'alumnat, amb especial menció al NESE. "Cal augmentar la dotació de personal, baixar les ràtios i aconseguir arribar a aquestes persones, així com impulsar l'atenció a la diversitat per adaptar-nos al ritme de creixement de la societat. Ara estam estancats", ha dit Cati Juan, en representació del sindicat STEI. En aquest sentit, l'informe aposta per descarregar de burocràcia la feina dels docents, per possibilitar que aquests es puguin centrar en l'atenció i la detecció. "Si reduïm ràtios, es pot desdoblar i fer feina en millors condicions", ha dit Juan, que ha valorat la tasca que fan els tutors. Ara bé, ha recordat que, actualment, tots sols no poder fer front a totes les casuístiques que hi ha dins els centres. "Tot el claustre és un equip docent i ha de poder intervenir i donar-se suport mútuament", ha afegit.

En aquest sentit, el Consell demana promoure la formació del professorat en pràctiques inclusives i adaptar la dotació de personal, les instal·lacions i els recursos materials dels centres per fer possible la detecció i eliminació de les barreres en l'aprenentatge. A més, l'alumnat NESE continua a l'alça, però el professorat de suport no augmenta al mateix ritme. Per tant, per garantir la inclusió és necessari ampliar els perfils professionals especialitzats dins dels equips docents dels centres.

Un pressupost que no és suficient

El Consell també posa el focus en la dotació pressupostària educativa. El percentatge destinat el 2021 va ser del 3,7% PIB, així que "encara s'està lluny de l'objectiu del 5% com a marca la Llei d'Educació balear", ha dit Pepita Costa, presidenta de l'organisme. En aquest sentit, el Consell demana al Govern que compleixi el seu compromís d'apujar l'assignació pressupostària a la Conselleria, i que assumeixi també, els compromisos acordats en la Declaració de París de la UNESCO en el Fòrum Mundial de l'Educació de 2020, d'assignar com a mínim entre el 4 i el 6% del PIB a Educació.

L'Informe també constata que, "pedagògicament", mentre les Balears lidera el creixement econòmic en el sector serveis a tot Espanya i la taxa d'ocupació és de les més elevades, la xifra de persones en situació de pobresa ha augmentat, "i una de les conseqüències d'aquesta situació és el creixement de sol·licituds de les ajudes per al menjador escolar, escola de demà i altres activitats extraescolars". La presidenta de FAPA Mallorca, Cristina Conti, precisament, ha remarcat la importància dels menjadors escolars, que a vegades és l'única oportunitat que tenen certs alumnes de fer una menjada saludable. Ara bé, ha considerat que no basta disposar del servei, sinó que també cal controlar-ne el preu. "Per molta ajuda de 4 euros que es doni, si a un centre el servei val 6 euros i a un altre 11, es produeix un problema d'accés", ha dit. La incorporació del menjador als instituts també és una reclamació que fa el Consell Escolar, donat que ara per ara únicament s'ofereix a centres molt concrets i per a alumnes amb situacions personals i familiars extremes. Segons afirma el Consell Escolar, l'increment d'aquestes sol·licituds d'ajudes i beques de menjador es va duplicar entre el curs 2020/2021 i el curs 2021/2022.

Les infraestructures educatives preocupen i ocupen al Consell Escolar de les Illes Balears, que demana a la Conselleria d'Educació que mantingui el pla d'infraestructures vigent fins ara, el qual va ser elaborat pel Pacte. "No creiem que res del que estava previst fer (i que encara no s'ha fet), hagi deixat de ser una prioritat", ha dit Conti. "És urgent que la Conselleria doni resposta a la necessitat de construcció de nous centres educatius tenint en compte el mapa escolar elaborat per la Direcció General de Planificació i Centres, així com complir el que s'estableix en el document del Pla d'Infraestructures Educatives 2016-2023, amb les actualitzacions i adaptacions de les noves necessitats", diu, per la seva banda, l'informe del CEIB. El Consell fa referència a les zones amb especial tensió, on els centres educatius estan saturats, com és el cas d'Eivissa i algunes zones de Mallorca.

L'anàlisi de les ràtios permet veure que baixen lleugerament o es mantenen estables en gairebé totes les etapes, però aquest fet es deu l'increment en el nombre d'aules modulars (50 més en els últims cinc anys). En aquest sentit, Conti ha advertit que mantenir les ràtios per aula sense augmentar les infraestructures comporta a una saturació d'espais, un deteriorament de la qualitat educativa, limitacions per al personal docent, falta d'espais per a les associacions de famílies i una percepció negativa per part de la comunitat educativa.