El 50% dels residents a les Balears no ha nascut a les Illes
La Memòria del Consell Econòmic i Social revela que les Balears són la comunitat amb més població nascuda a l'estranger i alerta dels reptes que plantegen el creixement demogràfic, l'habitatge i l'envelliment
PalmaLes Illes Balears continuen transformant-se demogràficament. Gairebé la meitat de la població resident de l'Arxipèlag ha nascut fora de les Illes, ja sigui a una altra comunitat autònoma o ja sigui a l'estranger, segons recull la Memòria sobre l'economia, el treball i la societat de les Illes Balears 2025, elaborada pel Consell Econòmic i Social (CES). L'informe també alerta que el creixement sostingut de la població agreuja reptes com l'accés a l'habitatge, la pressió sobre els serveis públics i l'envelliment de la societat.
En concret, el 49% dels residents no han nascut a les Balears, mentre que el 51% sí que són nascuts a les Illes. Dins el primer grup, el 59% procedeix de països estrangers i el 41% restant d'altres comunitats autònomes.
La immigració internacional continua tenint un pes determinant en aquesta evolució demogràfica. Entre la població nascuda a l'estranger, el col·lectiu més nombrós és el procedent de Colòmbia, seguit dels ciutadans del Marroc, l'Argentina i Alemanya. De fet, les Balears són la comunitat autònoma amb el percentatge més alt de població nascuda fora d'Espanya, amb un 28,7%, gairebé deu punts per damunt de la mitjana estatal, situada en el 19%.
Màxim històric de població
La Memòria constata que les Balears varen assolir el 2025 un nou rècord demogràfic amb 1.249.844 habitants, un 1,5% més que l'any anterior. Si es compara amb l'any 2000, la població ha crescut un 47,8%, és a dir, en més de 404.000 persones en només 25 anys.
Durant la presentació de l'informe al Parlament, el president del CES, Francesc Fiol, va advertir que aquest increment sostingut obliga les administracions a reforçar la planificació d'infraestructures i serveis públics, especialment en àmbits com la sanitat, l'educació i la mobilitat.
L'habitatge, el principal coll d'ampolla
L'informe torna a situar l'habitatge com un dels principals problemes estructurals de les Illes. Les Balears mantenen el preu mitjà del sòl urbà més elevat de tot l'Estat, amb 401 euros per metre quadrat, més del doble de la mitjana espanyola, fixada en 173 euros. També lideren els preus del lloguer.
Les dificultats per accedir a un habitatge continuen augmentant. Segons els càlculs del CES, una llar balear que destinàs el 30% dels seus ingressos a comprar un habitatge necessitaria 61,4 anys per pagar-lo, mentre que la mitjana espanyola és de 30,6 anys.
A més, el 14,5% de les llars de les Illes dedica més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge, el percentatge més elevat de l'Estat. Aquesta situació és especialment greu entre els joves, les famílies monoparentals i la població migrant procedent de països de fora de la Unió Europea.
Una població cada vegada més envellida
La Memòria també assenyala l'envelliment progressiu de la població balear. El 2025 es va registrar l'índex d'envelliment més alt de la història de les Illes: per cada 100 menors de 16 anys hi havia 117 persones majors de 65 anys, quan el 2021 aquesta relació estava pràcticament equilibrada.
Les diferències també són significatives segons el sexe. Entre les dones, l'índex d'envelliment arriba a 133,7 persones majors per cada 100 joves, mentre que entre els homes és de 101,8.
El turisme continua batent rècords
L'activitat turística va mantenir la seva tendència a l'alça durant el 2025. Les Balears varen rebre 19,1 milions de turistes, un 1,8% més que l'any anterior, tot i que l'estada mitjana es va reduir un 0,9%.
En canvi, la despesa turística va tornar a marcar un màxim històric fins als 23.403 milions d'euros. Cada visitant va gastar de mitjana 1.228 euros durant les vacances, un 2,9% més que el 2024, mentre que la despesa diària es va situar en 197 euros.
L'informe també destaca que el creixement del turisme es concentra cada vegada més en la temporada mitjana i baixa, com també en els establiments hotelers de quatre i cinc estrelles.
Finalment, la pressió humana va assolir el màxim el mes d'agost, amb 2.005.000 persones presents simultàniament a les Illes, una xifra lleugerament inferior a la registrada l'estiu anterior.