20 personalitats que ens han deixat aquest any 2023

BarcelonaEl final d'any és moment per mirar enrere i fer balanç. Enllaços, ruptures, naixements i també pèrdues perfilen la construcció de la societat en la qual vivim. Les morts són llei de vida, i aquest any hem de lamentar que algunes de les persones que han marcat la història catalana com Josep Maria Espinàs, Carme Junyent o Joan B. Culla ens hagin deixat. També en l'àmbit internacional han mort grans personalitats del món de la cultura com Sakamoto i Tina Turner o de l'àmbit polític com Berlusconi o Henry Kissinger. Aquí us deixem un recull de 20 personalitats que aquest 2023 ens han deixat.

Agustí Villaronga

El mallorquí Agustí Villaronga va ser un dels cineastes que van eixamplar i portar més lluny la cinematografia catalana amb títols com El mar, Pa negre i Incerta glòria. El director de cinema va morir el 22 de gener del 2023 a l'edat de 69 anys, catorze mesos després d'anunciar que patia un càncer. Villaronga va destacar per ser un director amb un humanisme profund i gens complaent, que s'endinsava sense por en els racons més foscos i pertorbadors de l'ànima.

Paco Rabanne

El dissenyador de moda basc Paco Rabanne, equiparat amb Pierre Cardin per l'impacte de la seva creativitat, va morir el 3 de febrer als 88 anys. Nascut a la localitat guipuscoana de Pasaia, es va interessar per la moda des de ben petit perquè la seva mare era la cap de les cosidores de Cristóbal Balenciaga abans que el mestre de mestres s'instal·lés a París. A la capital francesa va fundar la seva mundialment coneguda marca comercial, que va redefinir la moda als anys seixanta. Avui dia la firma continua abanderant l'estil més provocador i innovador de la mà de la corporació catalana Puig, els seus actuals propietaris. 

Josep Maria Espinàs

L'autor barceloní va morir el cinc de febrer als 95 anys i va deixar una obra de gairebé un centenar de llibres i milers d'articles. Només amb 26 anys, Espinàs va rebre el premi Sant Jordi, una distinció que el va col·locar de ben jove al centre de les lletres catalanes, llavors molt debilitades a causa de les restriccions i prohibicions imposades pel primer franquisme. Va ser impulsor i fundador dels Setze Jutges el 1961 i va posar lletra al Cant del Barça el 1974, entre moltes altres aportacions cabdals.

Carlos Saura

Carlos Saura va ser un dels directors fonamentals de la història del cinema espanyol amb obres com La caza, Deprisa, deprisa o Cría cuervos. La seva excepcional producció filmogràfica va aconseguir connectar la renovació formal i temàtica dels 60 i 70 amb la llibertat creativa de les dècades posteriors. Saura va morir el 10 de febrer a l'edat de 91 anys a causa d'una insuficiència respiratòria. Estava previst que a la celebració dels Goya, pocs dies després de la seva mort, fos reconegut amb el Goya d'Honor per la seva trajectòria.

Ryuichi Sakamoto

El cèlebre músic, compositor i actor, mestre de l'experimentació i pioner de l'electrònica japonesa, que va conèixer l'èxit amb la Yellow Magic Orchestra i té un Oscar per L'últim emperador de Bernardo Bertolucci (1987), va morir el 28 de març als 71 anys. El talent de Ryuichi Sakamoto va ser precoç: des dels 10 anys va viure per la música. De formació clàssica, des que va entrar a la universitat a Kyoto el seu camí va estar marcat per la recerca musical, sempre amb dos referents principals, Debussy i The Beatles. El 1992 va compondre la peça simfònica d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Martin Amis

La primera novel·la de Martin Amis la va publicar el 1973, amb tan sols 24 anys, poc temps després de llicenciar-se a Oxford. La seva carrera com a autor no va ser fàcil, perquè tenia l'ombra del pare, Kingsley Amis, un dels escriptors més importants de la seva generació. A la dècada dels 80 i 90 va escriure alguns dels seus llibres de més èxit, com Dinero (Anagrama), un llibre en què l'escriptor deixa anar la seva malícia habitual. L'escriptor britànic, que mai es va mossegar la llengua, va morir el 20 de maig mentre dormia, als 73 anys.

Tina Turner

Tina Turner va ser una de les grans veus de la música negra nord-americana. What's love got to do with it, Proud Mary, Private dancer o Simply the best van ser alguns dels èxits d'una supervivent nata del negoci musical que va saltar a la fama de la mà del seu marit Ike Turner, del qual es va divorciar després d'anys d'abusos. Als 80, ja en solitari, va renéixer de les cendres i es va convertir en una de les grans cantants del pop-rock mundial, i va omplir estadis i va copar les llistes d'èxits. Va morir el 25 de maig a casa seva, a Suïssa, a l'edat de 83 anys.

Silvio Berlusconi

Fill d'un empleat de banca i una mestressa de casa a Milà, la cèlebre mamma Rosa, amb tot just 25 anys i acabat de llicenciar en dret Silvio Berlusconi va obrir la seva primera empresa. Anys més tard arribaria a ser tres vegades primer ministre, senador, eurodiputat, magnat dels mitjans de comunicació, president de dos equips de futbol de la Serie A del Calcio, pare de cinc fills amb dues dones diferents i, fins i tot, cantant de creuers per la Mediterrània. Mai va passar desapercebut: va afrontar més de trenta processos judicials, va ser condemnat per frau fiscal i va ser sospitós d'haver fet part de la seva fortuna gràcies a la seva amistat amb alguns caps de la Màfia. Tot això i molt més va ser Silvio Berlusconi, el líder de Força Itàlia que va morir el 12 de juny als 86 anys.

Milan Kundera

L'escriptor txec va ser l'autor d'obres com La insuportable lleugeresa de l'ésser i La festa de la insignificança, des d'on va abordar la importància de l'herència de l'Europa central per entendre la diversitat de l’Europa actual i la Unió Europea. També va retratar el caràcter real del comunisme soviètic i de la dictadura en plena Guerra Freda, en un intent de comprendre l'origen del totalitarisme. Milan Kundera va morir el 12 de juliol a l'edat de 94 anys.

Francisco Ibáñez

El dibuixant de còmic barceloní va ser el pare, amb tan sols 21 anys, de la parella de detectius més famosa, Mortadel·lo i Filemó, una icona per a moltes generacions. Ibáñez va ser també el creador de l'ingenu i maldestre Botones Sacarino, l'encegat Rompetechos, els matussers Pepe Gotera y Otilio o els esbojarrats veïns de 13, Rue del Percebe. Va morir el 15 de juliol a l'edat de 87 anys.

Jane Birkin

Birkin, natural de la capital britànica, es va instal·lar a París a finals dels anys 60, on va conèixer Serge Gainsbourg. Poc temps més tard van convertir-se en una parella cèlebre i el 1969 van llançar la cançó Je t'aime... moi non plus, que va obtenir un èxit internacional i que molts anys després continua sent una cançó icònica. L'actriu va ser trobada morta al seu domicili el 16 de juliol, a l'edat de 76 anys. Pocs dies abans havia patit un accident vascular que l'havia fet anul·lar els seus últims concerts.

Concha Velasco

El cinema i el teatre espanyols van perdre el 2 desembre una de les seves actrius més populars, que va saber connectar ininterrompudament amb el públic al llarg de les set dècades d’una carrera incombustible i polifacètica, i que va evolucionar de símbol del cinema comercial del règim a actriu respectada, sobretot al teatre. Concha Velasco va ser la chica yeyé del franquisme, però també l’Hécuba d’Eurípides en un aclamat monòleg estrenat a Mérida.

Xavier Gramona

Xavier Gramona pertanyia a la cinquena generació del centenari celler Gramona, un històric del sector del vi a Catalunya. Va ser economista i copropietari del celler familiar, la seva empenta empresarial i el seu caràcter afable van marcar la seva persona. Com a resposta a anys de pèrdues de rendibilitat en el sector del vi, el celler Gramona que Gramona liderava i sis cellers més van fer una aposta per crear una nova marca, Corpinnat. Per aquest motiu la seva figura es considera clau en la creació del segell comercial. Una caiguda mentre treballava al celler de Sant Sadurní d’Anoia, i les complicacions que se'n van derivar, amb un accident cardiovascular, va ser la causa del sobtat traspàs el 4 d'agost, a l'edat de 63 anys.

Carme Junyent

Junyent era experta en llengües africanes i es va especialitzar en idiomes amenaçats. Això li va servir per poder explicar la diversitat lingüística de Catalunya, per entendre les llengües de la immigració i per alertar del perill de substitució lingüística del català si no s'actuava immediatament des de tots els fronts, com va defensar al seu polèmic El futur del català depèn de tu. La seva llarga i treballada trajectòria la va fer mereixedora l'any 2019 de la Creu de Sant Jordi. Carme Junyent va morir el 3 de setembre a causa d'un càncer, als 68 anys.

María Teresa Campos

Campos va tenir una dilatada carrera periodística tant en ràdio com en televisió, fet que la va fer rebre el sobrenom de la "noia Hermida". Després de ser nomenada directora d’informatius de Radio Cadena Española, Campos es va traslladar a Madrid. Era la dècada dels 80 i la periodista va decidir provar sort en el món de la televisió. Els seus primers passos en aquest mitjà van ser com a col·laboradora del programa Esta noche, de Carmen Maura. El salt definitiu va arribar quan l’any 1986 Jesús Hermida va voler comptar amb ella per al seu nou programa, Por la mañana, de TVE. La presentadora i locutora va ingressar d'urgència en un hospital de Madrid a principi de setembre i el dia 5 va traspassar a l'edat de 82 anys.

Fernando Botero

Botero va ser un artista molt prolífic. Deixa com a llegat més de 3.000 pintures i més de 300 escultures. Va treballar intensament fins a l'últim moment perquè, segons ell mateix deia, no podia imaginar res pitjor que una malaltia que li impedís treballar. Les seves figures inflades i arrodonides, tant en pintura com en escultura, són arreu del món. En el cas de Barcelona l'artista va deixar el cavall de la terminal 2 de l'aeroport del Prat i un gran felí a la rambla del Raval. L'artista va morir el 15 de setembre a l'edat de 91 anys.

Antoni Vila Casas

Antoni Vila Casas ha sigut un dels grans mecenes de l'art català i germà de l'advocat i escriptor Enric Vila Casas. La salut va ser, precisament, un dels principals objectius d'aquesta fundació creada el 1986 i que sempre ha mantingut una branca dedicada a la divulgació. L'empresari i divulgador de la indústria farmacèutica va morir el 14 de setembre a l'edat de 92 anys.

Joan B. Culla

Joan Baptista Culla va ser historiador, professor, articulista i tertulià, gran divulgador, amb una extensa obra sobre Alejandro Lerroux, ERC, el franquisme, la Transició, la dreta catalana, Israel i Palestina i molts altres temes d'història contemporània. A més, va exhibir una llarga carrera en l'àmbit acadèmic: va començar a ser professor universitari quan tenia 25 anys i el 25 de maig d'aquest any va fer la seva última classe. L'historiador va morir el 29 de novembre a l'edat de 71 anys.

Matthew Perry

L'actor Matthew Perry va interpretar durant 10 anys i 236 capítols el personatge de Chandler Bing a la popular sèrie Friends. Perry tenia 24 anys quan Friends es va estrenar i, com la resta dels companys de repartiment –Jennifer Aniston, Courteney Cox, Lisa Kudrow, David Schwimmer i Matt LeBlanc–, era una cara pràcticament desconeguda entre l'audiència però que al llarg dels anys es va guanyar l'estima del seu públic. Perry va ser trobat mort al seu domicili el 29 de novembre, a l'edat de 54 anys, després de patir una sobredosi de ketamina, un tractament que pretenia pal·liar els efectes de l'ansietat i l'addicció.

Henry Kissinger

Kissinger va ser el secretari d'Estat nord-americà sota el president Richard Nixon, i al llarg de la història es va convertir en una figura clau en la diplomàcia a la segona meitat del segle XX. Kissinger va ordir plans geopolítics internacionals per beneficiar la posició dels Estats Units, des d'iniciar la guerra a Cambodja i Laos pel bé de la "credibilitat" nord-americana fins al plantejament de cops d'estat i assassinats a Xile i una insurrecció a Angola, entre d'altres. Paradoxalment va rebre el Nobel de la pau el 1973. Kissinger va morir el 30 de novembre a l'edat de 100 anys.