Societat 21/06/2023

172.970 alumnes acaben les classes aquest divendres

El curs 2022-2023 ha estat marcat per la implantació de la LOMLOE i per l'adaptació dels docents i les famílies a les noves línies metodològiques

4 min
Alumnes en una escola.

PalmaEl pròxim divendres, 23 de juny, 172.970 alumnes finalitzaran el curs acadèmic 2022-2023 i donaran pas a les vacances d'estiu. Enguany, el curs ha estat marcat per la implantació de la LOMLOE als cursos de principi de cicle de Primària i ESO, a primer de Batxillerat i al primer curs d'FB Bàsica. Aquesta situació ha suposat un procés d'adaptació a correcuita per part dels docents i també de les famílies, amb nous currículums, metodologies i criteris d'avaluació extensos i de difícil comprensió, tant per als docents com per als pares. Professors, pares i sindicats coincideixen a assenyalar que ha estat un curs intens, amb canvis profunds que han posat al límit la capacitat dels professionals de tirar endavant el dia a dia de les aules.

Maria Àngels Portilla, vicepresidenta d'ADIPMA, explica que el curs va començar de manera relaxada. "Però de tot d'una ens trobàrem amb una nova llei educativa, que malgrat que des de l'Associació valoram positivament pel seu caràcter competencial, ha tingut mancances en la seva aplicació i en els terminis d'implantació", exposa. Tot plegat ha derivat que enguany als centres s'ha fet feina per adaptar els continguts i els processos d'aprenentatge a la nova normativa. El curs acaba "amb la gent molt cansada, perquè s'ha dedicat molt de temps a autoasessorament i autogestió de les escoles. Però amb poca ajuda i flexibilitat per part de l'Administració", explica Portilla.

Feina amb tres lleis educatives de manera simultània

Un altre dels problemes amb què s'han trobat enguany els centres és que han hagut de fer feina amb tres lleis educatives de manera simultània: LOE, LOMCE i LOMLOE. Aquesta situació es deu, explica Portilla, que "quan es deroga una llei, no es fa completament, sinó per articles. Això deriva que els centres hagin de fer feina amb els tres textos, perquè la legislació educativa incorpora preceptes de tots". "Actualment, tota la tasca docent ha tornat molt burocràtica i amb poc marge per a la feina pedagògica", lamenta.

Per la seva banda, Lluís Segura, sindicalista de l'STEI, considera que la nova llei estatal "ha plantejat, a més, unes situacions pedagògiques que són irreals amb els recursos de personal que tenen actualment els centres i amb les ràtios existents". Un dels elements positius del curs que queda enrere, però és que s'ha recuperat el nombre de docents de l'època de Bauzá. "Però no és suficient, perquè la població estudiantil ha crescut moltíssim en relació amb aquella època", opina Segura.

El principal conflicte amb què també s'ha enfrontat enguany la comunitat educativa és el sistema d'avaluació que fixa la LOMLOE. Es basa "en llistes infinites de criteris que costen d'entendre als professionals, i més als pares. Són molt generals, i fins i tot els docents s'han hagut d'asseure junts per veure si tots entenien un criteri de la mateixa manera", explica Portilla. La perspectiva dels pares és semblant a la dels docents. FAPA Mallorca considera que ha estat un curs d'adaptació, en el qual els progenitors han tingut dubtes en relació amb el sistema d'avaluació. "Però aquests neguits han estat solucionats pels centres educatius, que han adaptat els informes per fer-los més intel·ligibles i també han fet reunions per ajudar les famílies", explica Cristina Conti, que n'és la presidenta. Segura, per la seva banda, també creu que ha estat un any "molt difícil", en el qual la principal fortalesa han estat els mestres "que tiren endavant el carro passi el que passi, sense que els nins notin les mancances del sistema", assegura.

Poc temps per atendre l'alumnat

Enguany ha estat també el primer curs sense necessitat de mascaretes a les aules d'ençà del començament de la pandèmia, una situació que "ha permès recuperar la normalitat de principis del curs 2019-2020", assenyala Conti. Aquesta normalitat ha "compensat" altres situacions com la implantació dels nous currículums i metodologies, que han fet que els programes de recuperació de llibres "hagin quedat obsolets", explica. "Ara, has de pagar la llicència en línia de cada llibre. I si el teu fill repeteix, has de tornar a pagar de nou", lamenta Conti.

Conti reconeix que el professorat no ha disposat de temps suficient per atendre l'alumnat i formar-se a la vegada. I afegeix que "la LOMLOE pretén un tipus d'ensenyament amb àrees compartides. Però enguany els docents no han tingut temps per fer una coordinació de qualitat entre els diferents especialistes". Per altra banda, un dels temes que des de FAPA més lamenten és que el Decret d'Educació Inclusiva ha quedat aturat en el Consell Escolar de les Illes Balears, pendent d'arribar al Consell Consultiu i de ser aprovat. Ara, tot queda en mans de la Conselleria d'Educació que es formi i de la disposició del nou govern a tirar endavant el projecte legislatiu.

En el curs que es deixa enrere els docents venien "rebentats" després de tres cursos marcats per la pandèmia. Al curs 2022-2023 s'esperava una situació de "calma, però l'Administració no ha acompanyat els professionals com calia", lamenta Segura. Per la seva banda, Portilla creu que els docents estan desanimats perquè pensen que el curs vinent s'hauran de fer nous canvis pedagògics i organitzatius. "Hem estat un any elaborant documents i programacions i ara s'haurà de veure en quina posició queda tot amb el nou govern", lamenta. Ara, resta per davant la incertesa sobre el que passarà el curs vinent.

stats