Mobilitat
Societat12/02/2024

10.000 nous aparcaments, per reduir l’ús del cotxe

Les Balears aposten per crear noves places als afores dels nuclis urbans per intentar que els ciutadans agafin manco el cotxe. Destaca el Pla Especial del Consell de Mallorca, que en preveu 6.900

PalmaProp de 10.000 places d’aparcaments dissuasius i públics es faran en els pròxims tres anys als afores de pobles i ciutats de les Illes Balears. És un nou intent de combatre la saturació de cotxes que pateixen les carreteres, alhora que es pretén que aquests vehicles no entrin als nuclis, un fet que avui en dia està provocant un important col·lapse a Ciutat i a molts altres nuclis urbans. De fet, Palma, que pateix amb diferència la major pressió circulatòria, ha de ser la gran beneficiària d’aquesta iniciativa. I és que només a distints pobles de Mallorca es crearan 6.900 llocs per aparcar vehicles, de la mà del Pla Especial que té gairebé enllestit el Consell de Mallorca, i al qual ha tingut accés l’ARABalears.

És aquesta aposta decidida per fer aparcaments una bona manera de, realment, reduir l’ús del cotxe?O al contrari: no deixa de ser això una manera d’invertir doblers públics en el ‘rei’ de la carretera que col·lapsa les Illes? La pregunta no deixa indiferents els experts, però coincideixen en el fet que “si els aparcaments es fan en origen i prop d’una estació de transport públic, com sembla que serà almenys en una bona part, és una fórmula que pot ser efectiva per deixar el cotxe, encara que ha d’anar acompanyada de més freqüències de busos i trens”, diu l’ambientòleg de Mobilitat Mallorca, Andrés Seguí. “Si es combina amb connexions de transport públic, funcionarà”, assegura Joana Maria Seguí, geògrafa i experta en mobilitat de la UIB.

El pla més important de posada en marxa d’aparcaments públics és el que presentarà pròximament el Consell de Mallorca, amb aquests 6.900 llocs d’aparcament, dels quals uns 2.200 són places existents que es reconverteixen i s’integren dins la xarxa, i un poc més de 4.600 són de nova creació. “Tenim ben present que aquest projecte es basa a oferir més llocs per deixar el cotxe devora les aturades dels busos i el tren, per tant, consideram que són clarament aparcaments dissuasius, i que funcionarà”, explica el director insular d’Infraestructures i Mobilitat del Consell, Rafel Gelabert, per a qui “l’objectiu número u és que la gent no entri i surti de Palma amb cotxe, sinó que el pugui deixar devora el transport públic”, afirma.

Cargando
No hay anuncios

De les 6.900 places que el Consell de Mallorca preveu impulsar els propers anys, en dues fases, 289 corresponen a vehicles elèctrics i 1.000 a motos i bicicletes. La resta, unes 5.500, a cotxes. Andratx, Bunyola, Calvià (amb més de 500 places noves repartides en dos aparcaments), Campos, Capdepera, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor (amb més de 600 places noves repartides en dos punts), Manacor, Marratxí, Pollença i Port de Pollença, Santanyí, Sineu, Sóller i Son Servera seran els municipis que disposin dels 22 nous equipaments. Així i tot, en alguns casos, com els de Sóller i Alcúdia, “s’han modificat els projectes inicials, amb ubicacions que pensam que són més adients. En el cas de Sóller, serà a la recta d’entrada, que pateix molta pressió de trànsit”, explica el director insular Rafel Gelabert. També Consell i Marratxí han modificat el seu projecte inicial, i Santa Maria “n’ha fet un de nou. Ens interessa molt que tots els termes que envolten Palma tinguin molta capacitat, perquè és la manera realment efectiva d’evitar que la gent agafi el cotxe”, sentencia Gelabert.

La clau és fer-los en origen

Precisament, els experts insisteixen que perquè siguin dissuasius, els aparcaments “s’han de fer en origen”, afirma Andreu Seguí. “A vegades hem vist aparcaments a Palma, prop de les avingudes o fins i tot al centre, que s’han anat fent amb els anys. Això no té res de dissuasiu, perquè provoca que la gent vagi amb el cotxe fins a la ciutat, i a més, es produeixen veritables embossos per això”, afegeix. “Passa el mateix a alguns pobles, llavors es converteixen en aparcaments que empra la gent precisament per agafar el cotxe i anar a comprar o a fer qualsevol cosa. La connexió de les places de vehicles privats amb el transport públic és essencial”, conclou.

Cargando
No hay anuncios

Per a Joana Maria Seguí, “no podem negar que tenim la societat més motoritzada d’Espanya i fins i tot de les més motoritzades d’Europa. Per tant, crec que hem d’assumir que el cotxe forma part del dia a dia de milers de persones a les Illes. Si es fan aparcaments dissuasius i, això sí, es posen més freqüències i es revisen les línies de bus, llavors estic segura que es reduirà el col·lapse a les entrades de Palma”, afirma. El cas del campus de la UIB, segons Seguí, es pot fer servir com a model d’estudi. “Allà, com que té una gran capacitat i una aturada de metro, hem pogut comprovar com actua d’aparcament dissuasiu. Centenars de persones hi deixen cada dia el vehicle i entren a Palma amb el transport públic. Per a mi hi ha dues claus: hi ha un mitjà de transport amb certes freqüències que et deixa al centre, i hi ha una alta capacitat d’aparcament. Per tant, saps que si apostes per aquesta opció, no quedaràs penjat amb el cotxe”, opina la geògrafa de la UIB.

En un sentit semblant actua el pàrquing dissuasiu de Son Fusteret, a Palma, que també té una gran capacitat i una aturada de metro devora. “Però perquè sigui realment efectiu, cal duplicar les freqüències sobretot a les hores punta. Si la gent arriba amb el cotxe i ha d’esperar 20 minuts, el que acaba fent és continuar en cotxe cap al centre i contribuir a l’embós. Si imitam models europeus, com els aparcaments dissuasius, també hem de copiar les seves freqüències. Aparcar i pujar al bus o tren”, etziba Andrés Seguí, de Mobilitat Mallorca, que opina que “sovint es van presentant mesures aïllades, i el més important seria acompanyar-les d’un nombre més gran de busos i trens, perquè en cas contrari l’efecte és molt més diluït”.

Menorca també s’hi apunta

Ciutadella acaba de fer dos aparcaments dissuasius. Un, devora l’estació d’autobusos, amb 122 places, i l’altre, a dalt sa Quintana, al costat de l’antiga estació marítima, amb 277 places. A més, el Pla General preveu una sèrie d’actuacions per poder llevar els cotxes de zones tan emblemàtiques com la plaça del Born, i fer-la definitivament per a vianants. Emperò una de les actuacions més importants previstes a l’illa és la del Castell, que farà un aparcament de 900 places a Ses Fontanilles, a l’entrada del poble. Es Migjorn ja en té previst un de 72 places just a l’entrada del nucli, mentre que Alaior en crearà un de 73 places al carrer del Comerç i un de 100 a sa Teulera. Sant Lluís n’ha projectat un de subterrani a l’edifici de Sa Tanca. Maó, que té els dos únics grans aparcaments soterrats de l’illa, fets els anys 90, en preveu un de dissuasiu devora el camp de la Unió, amb el suport dels fons Next Generation. Les fonts municipals consultades, en general, coincideixen en el fet que l’objectiu és evitar que els vehicles privats entrin als nuclis urbans i provoquin saturació i augment de la contaminació.

Cargando
No hay anuncios

A les Pitiüses, els ajuntaments també intenten aconseguir solars per poder ubicar els aparcaments dissuasius, però no és fàcil. Res que suposi aconseguir espai a Eivissa i Formentera resulta senzill. De fet, fa uns mesos, a Santa Eulària, l’Ajuntament hagué de tornar l’espai que ocupava amb un aparcament dissuasiu, al carrer de Sant Joan, perquè se li esgotà la cessió. Així i tot, els responsables municipals recordaren que hi ha mitja dotzena de punts per poder deixar el vehicle i no entrar al centre.

En el cas del Pla que impulsa el Consell de Mallorca, la major part dels terrenys que es condicionaran com a aparcaments tenen la categoria de sòl rústic. “Hi ha algun cas en què agafaríem un tros de sòl urbà, però en general és sòl rústic, i el que farem és acordar en el seu moment l’adequació per a aquest ús, mitjançant la figura d’aquest Pla Especial que estam tramitant”, afirma el director insular Rafel Gelabert.

Entre unes i altres actuacions, prop de 10.000 places d’aparcament entraran en funcionament els pròxims anys per facilitar que els ciutadans deixin el cotxe i pugin a un bus, a un tren o al metro. És una aposta decidida i en certa manera desesperada de l’administració, que veu com any rere any puja el nombre de vehicles i s’incrementa la saturació de les vies. “Som una societat addicta al cotxe, i ja veim els efectes de les emissions de CO2. Ens n’hem de desenganxar”, diu Joana Maria Seguí.

Cort es basarà en l’anàlisi de mobilitat per crear places

Palma té el repte de fer més habitable l’espai públic i moure desenes de milers de vehicles 

“No estam en contra del transport públic ni tampoc volem apostar pel vehicle privat, com s’ha volgut fer creure”, afirma d’entrada el regidor de Mobilitat de Palma, Antoni Deudero, quan enceta la conversa amb l’ARABalears sobre les prioritats del seu departament i sobre els aparcaments dissuasius. En el cas de Palma, a diferència dels que es fa a prop de les estacions de tren i les aturades del TIBals pobles, els experts consideren que no sempre juguen la funció d’evitar l’ús del cotxe si no es pensa molt bé la seva ubicació. Per aquest motiu, el govern municipal està “estudiant amb molt de detall” quins són els aparcaments més convenients per desenvolupar, dels que preveu el Pla General. “No volem improvisar, i per això hem encarregat un estudi sobre mobilitat. Només farem els aparcaments que l’estudi de mobilitat aconselli, per no comprometre recursos públics sense planificació”, conclou.

Cargando
No hay anuncios

Palma, la ciutat de les Illes que suporta la pressió més gran del vehicle privat, té el repte de fer més habitables els espais públics i, a la vegada, moure desenes de milers de vehicles cada dia, que van i venen a tota hora, i que sobretot saturen les entrades i sortides. “El primer que vàrem fer va ser decretar una tarifa plana de 5 euros al dia per als aparcaments del carrer de Manacor, de Santa Pagesa, i de Sa Riera. Pensam que això també és mitigar la pressió del cotxe privat, perquè si ofereixes places a un preu raonable i no molt allunyades del centre, la gent deixa de fer voltes i embossar”, explica Deudero. En la seva opinió, “l’equip de govern anterior tenia un model que era més de fer-li la vida impossible al cotxe”. “Nosaltres som més de donar solucions, però això no vol dir que no apostem pel transport públic o que només vulguem cotxes. Ni molt menys”, sentencia.

El regidor es mostra una mica decebut amb el fet que, després de més d’una dècada de mesures en matèria de mobilitat, el percentatge de persones que opten pel cotxe a Palma pràcticament no s’hagi mogut. “Ha passat d’un 47% a un 45%. És evident que aquí hi ha un fracàs, i tots n’hem de treure lliçons i millorar-ne les estratègies. Per descomptat que hem de posar més transport públic i més freqüències, però també hem d’evitar que la gent es passi 30 o 40 minuts fent voltes per dins la ciutat perquè no pot deixar el vehicle”, afirma.

En aquest sentit, el regidor de Mobilitat va recordar que Cort acaba d’anunciar que construirà un centre d’operacions de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) en un local municipal de 30.000 metres quadrats en el polígon de Son Rossinyol. El cost de la infraestructura serà de 13,4 milions d’euros. “Substituirem 67 busos de gasoil, que tenen més de dos milions de quilòmetres cadascun i que fa més de 20 anys que funcionen. Una obra d’art del personal de tallers, però ara toca posar busos elèctrics que carregaran a Son Rossinyol”, diu.