Ciència
Salut i nutrició 15/09/2022

La immunoteràpia amb CAR-T també pot combatre el lupus (i en només tres mesos)

Un estudi aconsegueix que cinc pacients greus deixin la medicació sense que reaparegui la malaltia autoimmune

4 min
La sala blanca de l’Hospital Clínic de Barcelona on es preparen els CAR-T.

BarcelonaDesprés de demostrar el seu potencial en el camp de l'oncologia, sobretot contra les leucèmies, la immunoteràpia amb cèl·lules CAR-T s'erigeix ara en una alternativa terapèutica prometedora contra el lupus. Investigadors alemanys han constatat que la teràpia gènica basada en la modificació de les cèl·lules encarregades de la resposta immunitària (els limfòcits) pot ser una via a explorar contra aquesta malaltia autoimmune, en què el sistema immunitari identifica erròniament les cèl·lules pròpies com si fossin virus o bacteris i intenta eliminar-les. En aquest procés, poden danyar-se teixits i òrgans sans com el cor, els pulmons, els ronyons, la pell o el cervell. Fins ara no s'ha identificat una cura per al lupus i els afectats han de prendre medicació immunosupressora tota la vida per controlar els símptomes. Però ara, en el marc d'un estudi publicat aquest dijous a Nature Medicine, la transfusió de limfòcits modificats ha aconseguit esborrar el lupus sever de cinc pacients durant un any i mig. En els últims 17 mesos, els afectats no han necessitat prendre cap medicament i aquesta suspensió farmacològica no ha provocat l'aparició d'autoanticossos, les molècules que ataquen el mateix organisme i que són un senyal inequívoc de la patologia.

L'investigador de la Universitat d'Erlangen-Nuremberg Georg Schett i els seus col·legues van tractar amb immunoteràpia quatre dones i un home joves, d'entre 18 i 24 anys, que havien fet resistència als tractaments convencionals i tenien afectats el cor, els pulmons i alguns teixits de les articulacions. Les causes del lupus no s'entenen del tot bé i és difícil de diagnosticar perquè els símptomes són molt diferents en funció de la persona, però l'estudi assenyala que un dels motius és que l'organisme produeix una proliferació inadequada dels limfòcits B, les cèl·lules que generen els anticossos davant de patògens invasors, que fa que els limfòcits T, que eliminen les cèl·lules que han estat "senyalitzades" com a perjudicials, ataquin el propi cos. El resultat: el sistema immunitari reacciona erròniament contra el mateix ADN i les cèl·lules B produeixen autoanticossos que, en comptes de defensar el cos, l'ataquen des de dins. La causa d'aquest comportament encara es desconeix.

Per això, l'equip alemany proposa bloquejar aquestes reaccions fent servir les CAR-T per eliminar els autoanticossos i propiciar un "restabliment immunològic". Conceptualment, les cèl·lules CAR-T (els limfòcits T amb receptors quimèrics d’antígens) estan dissenyades per destruir les cèl·lules B dirigint-se i unint-se a la proteïna que aquestes expressen en la seva superfície, la CD19. Primer van provar la hipòtesi en estudis preclínics amb ratolins i els resultats de l'estudi en casos reals confirmen aquest paper "inesperat" de les cèl·lules CAR-T en malalties no tumorals.

En primer lloc, afirmen, perquè és una teràpia que ha demostrat ser "factible i segura". Aquest punt és un dels més importants, perquè els pacients de malalties autoimmunes tenen els limfòcits intrínsecament molt activats (generen autoanticossos) i hi havia la preocupació que els malalts no poguessin tolerar l'ús de fàrmacs dirigits a aquestes cèl·lules i patissin respostes inflamatòries sistèmiques. Però tot va anar bé i, després de la infusió dels limfòcits modificats, els pacients van quedar-se hospitalitzats durant 10 dies per fer-los seguiment, sense complicacions observables, i al cap de 3 i 17 mesos ja havien experimentat una millora dels símptomes, inclosa la remissió de l'afectació d'òrgans interns i la desaparició dels autoanticossos relacionats amb la malaltia.

Una segona troballa és la seroconversió: tot i que amb teràpies convencionals els autoanticossos disminueixen, la malaltia continua sent detectable en les anàlisis de sang. En canvi, en l'estudi alemany, desapareixen. Les anàlisis de sang als pacients van mostrar que les cèl·lules B es van recuperar uns quatre mesos després del tractament, però sense produir autoanticossos. Els pacients es mantenen a hores d'ara lliures de la malaltia i els autors especulen que la teràpia va provocar un "reinici del sistema immunitari". Segons els seus autors, proporciona una nova oportunitat per al tractament d'aquesta malaltia autoimmune, que afecta eminentment dones joves, així com altres patologies autoimmunes com l'artritis reumatoide o l'esclerosi múltiple.

Ara bé, els investigadors adverteixen que hi ha certes limitacions. "Tot i que aquestes troballes poden destacar una nova opció terapèutica per als pacients amb lupus, es necessita un seguiment més llarg en assajos clínics més grans per determinar la seguretat i l'eficàcia de la teràpia", afirmen els investigadors. I continuen: "Actualment, no hem establert el perfil de pacient ideal per al tractament amb cèl·lules CAR-T i no tots els pacients poden respondre. En el nostre estudi, els pacients amb afectació multiorgànica eren resistents als tractaments convencionals i tenien danys orgànics limitats. Es desconeix si hi ha característiques específiques del pacient que influirien en la resposta a les teràpies de cèl·lules". A més, les CAR-T són un tractament car de desenvolupar i, com passa amb el càncer, no sembla que es pugui fer servir en persones que hagin esgotat les alternatives terapèutiques.

stats