El Govern ha proposat sancionar amb 25.000 euros les persones que van participar en una festa en un habitatge de lloguer turístic a Son Vida, a Palma, durant el confinament del covid-19, l'agost del 2021. Així ho ha informat la Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat aquest dimarts a través d'un comunicat de premsa.

La farmacèutica Hipra, amb seu a Amer, ha fet mans i mànigues per tirar endavant una vacuna contra el covid a correcuita i competir al costat de gegants del sector. Va ser capaç de desenvolupar el fàrmac, els assajos van presentar bons resultats i la companyia està preparada per fabricar-ne milions de dosis. Ara bé, fa temps que està encallada en l'últim pas, el vistiplau de l'Agència Europea dels Medicaments (EMA, per les sigles en anglès). Després de diversos entrebancs i ajornaments, acabarà el 2022 sense haver pogut sortir al mercat. Aquesta és la història de l'aposta de l'empresa selvatana i la seva més gran aposta.

El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat la decisió del Govern balear de confinar els estudiants contagiats de covid-19 durant els viatges d'estudis a Mallorca el 2021. L'alt tribunal ha emès aquest divendres la sentència i n'ha notificat l'advocacia de la Comunitat Autònoma, segons ha informat el Govern en un comunicat. La resolució arriba després que la Fiscalia del Suprem interposàs un recurs de cassació contra la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) el setembre del 2021.

Després de diferents entrebancs i ajornaments, Hipra preveu que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) autoritzi la seva vacuna contra el covid aquest novembre. L'empresa catalana, en un primer moment, esperava ja comptar amb el vistiplau de la Unió Europea al març, però ha hagut d'anar retardant la data en més d'una ocasió perquè l'EMA li ha anat demanant informació addicional sobre el fàrmac i el seu procés de producció. "Confiem molt que aquesta vegada sí que obtindrem l'autorització", ha subratllat la directora de R+D d'Hipra, Èlia Torroella, en una roda de premsa aquest dimarts al matí a Brussel·les.

Haver superat el covid augmenta el risc de patir problemes neurològics, com ara pèrdues de memòria, ictus, epilèpsia o tremolors involuntaris, a un any vista. Investigadors de la Universitat de Washington a Saint Louis, als Estats Units, han avaluat 14 milions d’historials mèdics i han conclòs que les persones que s’han contagiat de SARS-CoV-2 són un 50% més propenses a patir un ictus durant els dotze mesos posteriors a la infecció, però també a tenir un 77% més de risc de desenvolupar problemes de memòria i un 80% més de presentar episodis d’epilèpsia o convulsions. L’estudi, que s’ha publicat a la revista Nature Medicine, ha detectat un 7% més de lesions neurològiques en persones que havien tingut contacte amb el covid que entre les que no l’havien superat. A més, calcula que la infecció ha causat almenys 40 milions de trastorns neurològics nous arreu del món. “Els resultats mostren els efectes devastadors a llarg termini de la pandèmia”, afirma l’autor principal, el doctor Ziyad Al-Aly.

Una de cada tres persones (36%) que es van infectar de covid-19 i que van decidir no vacunar-se ja no tenen anticossos detectables un any després de la infecció. Aquesta falta de defenses contra el virus és encara més evident en persones més grans de 60 anys i fumadores. Aquesta és la conclusió més important d'un estudi coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) que es publica avui a la revista BMC Medicine, i que ha comprovat la seroprevalència en 1.076 persones d'entre 43 i 72 anys a Catalunya abans que la variant òmicron fos la predominant.

Els primers vials de les vacunes adaptades a les noves variants del coronavirus aterraran a Espanya aquesta setmana, només cinc dies després que l'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès) n'autoritzés l'ús. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat que al llarg del mes de setembre l'Estat rebrà un total de 10 milions de vacunes reformulades de Pfizer i Moderna per protegir la població més vulnerable contra la variant òmicron, la causant de la majoria de contagis al món.

La Comissió Europea ha emès un informe aquest divendres en què remarca que la pandèmia no s'ha acabat i adverteix als estats membres que potser caldrà aplicar una sèrie de mesures per frenar la possible propagació del covid durant els mesos de tardor i d'hivern vinents, com ara tornar a introduir l'ús de les mascaretes o els aforaments limitats. "Si aquestes intervencions s'apliquen abans o al començament d'una la pròxima onada, la seva eficàcia serà més gran", avisa l'executiu comunitari.

Pot acabar sent una formidable batalla legal. Moderna, la companyia biotecnològica nord-americana darrere d'una de les dues vacunes de primera generació més exitoses contra el covid-19, ha presentat aquest divendres, davant d'un tribunal de l'estat de Massachussets, als Estats Units, i davant de la cort regional de Dusseldorf, a Alemanya, una demanda contra el gegant nord-americà Pfizer, i la també biotecnològica alemanya BioNTech, per presumpta violació de la patent de la seva tecnologia d'ARN missatger, fonamental en el desenvolupament de la vacuna, la Spikevax, en el primer cas, i la Comirnaty en el segon. Moderna argumenta danys monetaris indeterminats.

El bombardeig de subvariants de la variant òmicron del coronavirus s'ha sentit com una llarga onada. I han sorgit moltes preguntes enmig de l’enrenou. ¿Estem davant l'aparició de variants de coronavirus completament noves que són immunes a les vacunes i a les infeccions anteriors? Si ens continuem reinfectant, ¿és inevitable que la majoria de nosaltres acabem desenvolupant covid-19 prolongat?

El descens de la setena onada del coronavirus a les Illes Balears ja és una realitat en tots els paràmetres. Després d'un temps en què la xifra de nous contagis i pacients greus havia descendit notablement, el final de la setena onada ja ha afectat també la pressió hospitalària de l'Arxipèlag. En una setmana la xifra de pacients ingressats a causa del covid-19 ha caigut un 20,2% i s'espera que aquest descens continuï.

"Les Illes Balears estan sortint de la setena onada", ha assegurat el cap del Servei de Microbiologia de l'hospital de Son Espases, Antonio Oliver, en declaracions a Europa Press. Ha detallat que el pic de contagis es va tocar fa aproximadament tres setmanes i que els casos descendeixen des de fa 15 dies, com també passa amb les hospitalitzacions. "Hem assolit el pic d'ingressos", ha afirmat.

El director de l'Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Balears, Cristòfol Milán, ha explicat que la investigació sobre les possibles irregularitats que hi podria haver en la vacunació contra el covid-19 de diferents alts càrrecs polítics es resoldrà en tres mesos. Segons ha informat Europa Press, el director ha assegurat que aquesta investigació encara continua en marxa després que l'anterior caducàs perque es passaren els terminis de tramitació.

Els resultats dels assajos es van qualificar d’aclaparadors: la píndola contra el covid de la multinacional Pfizer, el Paxlovid, era capaç de frenar la progressió de la infecció i evitar l’hospitalització de la gent gran i els malalts greus en pràcticament el 90% dels casos. Si el 2021 va ser l’any de la vacuna, el 2022 totes les esperances es focalitzaven en aquest tractament d’ús precoç, que el pacient pot prendre còmodament a casa quan s'adona que té símptomes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar el seu ús dient que es tractava de "la millor eina terapèutica contra el virus per a pacients amb un alt risc de complicacions" i Espanya, com la resta de països europeus, es va afanyar a comprar 344.000 dosis per avançat, que es reparteixen entre les comunitats en funció de la població de risc. A Catalunya han arribat 22.667 píndoles, 8.191 el mes de març i 14.476 al juny, però gairebé tot l’estoc continua emmagatzemat. Segons ha pogut saber l’ARA, només 558 catalans han rebut l’antiviral i això significa que en tres mesos només s’han prescrit i dispensat el 2,5% de les unitats disponibles. I el problema no és d’accessibilitat, sinó de riscos: la teràpia pot causar complicacions majors que les que intenta resoldre entre alguns dels beneficiaris potencials.

La setena onada del coronavirus està arribant al seu final a les Illes Balears, però Salut encara espera una lleugera remuntada en el nombre de pacients ingressats a causa del virus. Tot i això, la situació a les Unitats de Cures Intensives (UCI) dels hospitals de l'Arxipèlag se situa per sota del 7% i la xifra de pacients ingressats en aquesta zona sanitària manté una tendència a la baixa.

Comença el descens del pic de la setena onada de coronavirus a les Illes Balears. El cap del Servei d'Epidemiologia de l'Hospital de Son Espases, Antonio Oliver, ha assegurat que la incidència del coronavirus a l'Arxipèlag, la detecció de nous casos i la xifra de pacients en estat greu ha caigut notablement després de dues setmanes en un ascens continu que van encendre les alarmes i van saturar els centres hospitalaris i l'Atenció Primària de les Balears.

Creix la pressió de les autoritats europees perquè els estats administrin la quarta dosi contra el covid a tots els majors de 60 anys. L'Agència Europea de Medicaments (EMA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) han recomanat una segona injecció de reforç per a la franja d'edat més vulnerable a complicacions per coronavirus, que comença als 60 anys, així com a totes les persones que tenen alguna malaltia de base greu, com ara les que estiguin immunodeprimides, independentment de la seva edat. "Faig una crida als estats membres perquè implementin segons reforços per a totes les persones més grans de 60 anys i per a totes les persones vulnerables, immediatament", ha afirmat aquest dilluns la comissària europea de Sanitat, Stella Kyriakides.

A l'espera de l'informe sobre l'impacte del covid-19 que prepara el Ministeri de Sanitat -i que es publica cada divendres-, la ministra Carolina Darias ha avançat que "tot apunta" que estam en "un alentiment del creixement de la corba". "És un moment important, perquè és la primera part per entrar en el doblegament de la corba", ha dit la responsable de Sanitat en una visita a Eivissa, però ha afegit que "és un moment de molta mobilitat i interacció social".

El covid-19 no ha deixat de mutar des que va aparèixer. Primer va ser la variant delta, després l'òmicron, i a partir d'aquí una sèrie de subvariants que, les últimes setmanes, han sigut les responsables de tornar a descontrolar l'onada de contagis, la setena. A Catalunya les variants predominants són l'òmicron tradicional (la BA.2) i la seva subvariant BA.5. Aquests dos tipus representen actualment el 90% de les mostres seqüenciades.

Les unitats covid exprés de Son Dureta, Inca i Manacor tramitaran, a partir d'aquest dijous, les baixes laborals per coronavirus. L'IB-Salut ha pres aquesta decisió per descongestionar els centres de salut, amb la pressió de la setena onada.