Llucmajor encara conserva vestigis de la Mallorca ramadera. Quatre pics a l’any, una guarda de 100 ovelles travessa el centre del poble en direcció a una finca del camí vell de Cala Pi, a nou quilòmetres. Ho fan sota l’atenta mirada de Miquel Tomàs Garau, Pastoret, de 75 anys, i del seu ca. “Tothom em fa fotos –diu amb posat rialler. És una cosa que crida l’atenció. Quan s’acaba l’herba a la meva finca, les duc cap allà”. El llucmajorer és un dels darrers pastors a l’antiga que practiquen la transhumància, una activitat que consisteix en el moviment estacional de bestiar a la recerca de millors pastures. Tradicionalment, les guardes d’ovelles de les grans possessions passaven l’hivern a les planes del Migjorn de l’illa i l’estiu, a la muntanya. En els camins hi solia haver cisternes, aljubs i basses que permetien l’abeurada dels animals i dels pastors.

La vaqueria Son Carbó, que està ubicada a Campos i és una de les explotacions afectades pel tancament d’Agama, ha presentat una oferta per adquirir el 51% de Formatges Grimalt amb el suport d’altres socis, en una operació que pretén garantir la continuïtat del sector lacti a Mallorca.

Superada la tradicional dependència d’El Caserío que va marcar la partida del sector fins a principis de segle, el camp de Menorca sobreviu als embats de la política internacional, a la inquietud que suposen els encariments provocats per la guerra de l’Iran i la retallada en un 22% de les ajudes europees de la PAC. La substitució de la titularitat de les terres en mans d’inversors forans, com és el cas de l’empresari Víctor Madera, ha evitat l’abandonament prematur de desenes de finques i ha accentuat l’aposta del sector per altres tipus d’explotació del camp que li han donat una nova empenta.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, ha obert dos expedients al grup Damm per utilitzar el nom de Mallorca en relació directa amb el Laccao. Una marca que ja no té cap vinculació amb l'illa i que és un producte 100% català.

Els productors de llet de vaca de Mallorca han fet una crida pública a no consumir productes i fer boicot al grup Damm en resposta al tancament de la planta d’Agama i a la decisió de deixar de recollir la llet a l’illa. El sector considera que l’empresa ha incomplert el compromís adquirit amb els ramaders, que preveia mantenir la recollida fins al setembre per donar-los marge de reorganització.

La venda de la nau i el terreny rústic que explotava l'empresa poblera l'Esplet ja és el darrer capítol de la desaparició d'un referent del camp balear. A principi de mes es va fer públic el tancament de l'empresa i l'acomiadament dels 19 treballadors per problemes econòmics. Ara, dues setmanes més tard, l'empresa posa a la venda la nau i el terreny per cinc milions d'euros.

La cooperativa Camp Mallorquí ha presentat una oferta per adquirir Carob SA, empresa dedicada a la producció de goma de garrofí i actualment en preconcurs de creditors. La proposta ja s'ha traslladat tant als accionistes com al jutjat que instrueix el procés i inclou la continuïtat de l'activitat agrària i el manteniment dels més de vint llocs de feina afectats. Miquel Gual, president de la cooperativa, ha assegurat que "mantindran l'empresa tal com la coneixem". "No volem que acabi com Agama, la qual una gran marca com Damm compra per especular i no per mantenir el sector viu".

Rosa Blanca i Laccao tenen una història comuna. Els dos productes històrics, tradicionals i emblemàtics de la indústria mallorquina varen acabar en mans de Damm i han perdut el lligam amb Mallorca. La situació que es viu avui dia amb Laccao és un calc del que va passar anys enrere amb Rosa Blanca, una cervesa que molts encara associen amb les Balears, però que l'únic lligam que té amb les Illes és el nom.

Indignació, rebuig i ràbia dels treballadors d'Agama per l'actitud de la Conselleria d'Agricultura davant el tancament de la fàbrica a Palma. Així ho ha explicat el portaveu dels treballadors de la lletera mallorquina, Jesús Ávila, a l'ARA Balears. "Fa tres mesos que no ens volen rebre", ha assegurat Ávila. Segons lamenten els treballadors, des que es va anunciar que es truncava el projecte cooperatiu, intenten reunir-se amb el conseller Joan Simonet sense èxit, tot i que la fàbrica ja ha tancat.

Damm haurà de tornar 1,1 milions d'euros al Govern de la subvenció que va rebre en el marc de la transformació del sector primari, després d'anunciar el tancament de la fàbrica d'Agama de Palma i incomplir amb la normativa establerta. Això sempre i quan l'expedient que obrirà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural confirmi el que és una evidència: no s'han complert les condicions de l'establert a les bases, ja que aquestes obliguen a mantenir l'activitat cinc anys des de que es cobra l'ajut públic.

Poc més d’un centenar de pagesos s’han concentrat aquest dijous migdia al recinte firal del Mercadal per rebutjar les retallades que la Unió Europea vol aplicar a la Política Agrària Comuna (PAC), per dir prou a les “promeses buides” i l’excessiva burocràcia de les administracions i, sobretot, per reclamar un reconeixement de la doble insularitat que pateixen per tal de veure’s compensats amb mesures que satisfacin les seves necessitats.

La Unió de Pagesos de Mallorca ha iniciat aquesta setmana una campanya dirigida a tots els ajuntaments de l’illa amb l’objectiu de defensar el sector primari en un moment crític. L’entitat ha presentat una moció que insta els consistoris a plantar-se davant els efectes de l’acord comercial amb Mercosur, a exigir compensacions per la nova PAC i a simplificar l’accés a les ajudes per als pagesos professionals.

El sector de la cervesa artesana a les Illes Balears travessa un dels moments més delicats després d'anys de feina i de l'època d'expansió que fa una dècada va disparar les vendes i el sector. Lluny de la imatge d'expansió que va caracteritzar els anys previs a la pandèmia, els petits productors i elaboradors asseguren que viuen una caiguda continuada del consum i que lluiten contra una normativa cada vegada més feixuga i restrictiva. Denuncien que aquesta crisi ha provocat la desaparició de moltes marques històriques i una asfíxia contínua per a les que queden vives. "No ens hem recuperat del que teníem abans del covid, ni de bon tros", adverteix Miquel Amorós, fundador i propietari de Mallorca Beer Co, una empresa que actualment produeix a un lloc emblemàtic del que va ser una altra indústria: Menestralia, a Campanet. Amb tot, el cerveser assegura que actualment "cada dia és una lluita per no tancar".

A principis del segle XXI, el camp de les Balears encara arrossegava les conseqüències de l’èxode rural que va patir principalment a la segona meitat del segle XX. L’expansió del turisme de masses va reclutar molts de treballadors del sector primari. A més de la pèrdua de mà d’obra, durant el primer quart de segle els pagesos han hagut de fer front a la crisi del model agrari tradicional, a la desigualtat de preus amb la Península, a la pèrdua de sòl rústic i als fenòmens meteorològics adversos, entre altres problemàtiques.

És un dia plujós a plaça. Són les 9 del matí i a les Verdures de Manacor (oficialment, plaça de la Constitució), molt a prop del centre, hi ha poca gent. Al lateral de la part alta, les germanes Riera: Bel (1974) i Joana (1975), ja han desplegat el tendal i han col·locat l’hortalissa. Com cada dissabte des que tenen ús de raó. Però avui no és un dia qualsevol i sembla que l’ambient meteorològic i personal (els clients van arribant constants, però d’un en un) sap que és el darrer.

Les persones que s’han manifestat enguany en contra de la massificació turística reclamaven un “canvi de rumb” cap a un nou model econòmic i social a les Illes. De fet, ‘Canviem el rumb’ era el lema de la mobilització que va convocar la plataforma Menys Turisme Més Vida el juliol de 2024 i que va congregar prop de 50.000 persones a Palma. L’oposició també empra les mateixes paraules per discutir i rebutjar les polítiques que el Govern aplica. Tot i això, davant les crítiques socials i polítiques, els equips de govern de les institucions demanen on són les solucions que plantegen tots els que sovint es queixen.

Empreses càrnies de les Illes han començat a frenar la importació de porcs vius procedents de Catalunya per precaució, arran del focus de Pesta Porcina Africana (PPA) detectat a Barcelona. Tot i això, oficialment no existeix cap restricció general a la compra d’animals –ni vius ni sacrificats– i les mesures només afecten els 91 municipis de la zona on s’han trobat els 13 porcs senglars infectats. La decisió empresarial reflecteix la preocupació del sector carni illenc, que té una important dependència del porc procedent de Catalunya, fins a un 70% en el cas dels embotits.

El propietari d’Avícola Ballester, Onofre Ballester, ha explicat a l’ARA Balears que ha demanat fins a quatre vegades per reunir-se amb el conseller d’Agricultura, Joan Simonet, però lamenta que no ha rebut “cap resposta”. En els darrers anys el Govern ha sancionat i també ha expedientat l’empresa per les granges que té en funcionament. Tot i això, el propietari ha presentat diferents al·legacions i, fins i tot, ha demanat la rectificació d’actes que va obrir l’Executiu.

Bona part de les explotacions agrícoles de les Balears són dirigides per persones d'edat avançada que, de cada vegada més, ha de fer front a més burocràcia i també a la digitalització del sector. A més, la crisi del covid-19 va posar de manifest la utilitat que tenen els tràmits telemàtics com a eina de comunicació amb l'Administració. Per ajudar els pagesos a defensar-se davant aquests tràmits administratius, Unió de Pagesos, juntament amb la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha organitzat dos cursos de formació gratuïts –són finançats pel Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes, el Ministeri d'Agricultura del govern espanyol i pel Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (Feader).