10 Dirigir un diari és més difícil que no sembla quan no ho has fet mai. Cal tenir una visió del món per poder-lo explicar, un punt de vista, i alhora ser capaç de no encallar-s’hi. S’ha de saber tant liderar com escoltar, canviar d’opinió i rectificar quan cal. És imprescindible ser sempre conscient que, en realitat, se sap molt poc i que la tasca dels periodistes s’ha de basar en la curiositat i l’honestedat.

]]> “Jo preferesc arriscar-me a agafar el covid abans que tenir una trombosi!”, pontificava divendres horabaixa un home de mitjana edat a la plaça del Mercat de Palma. Dret, gesticulava tant que esquitava cervesa de la llauna que duia a la mà. Parlava amb dues dones més joves a qui no concedia l’oportunitat de dir res: predicava un discurs antivacunes que ho barrejava tot. Exagerava el perill de trombosi –una possibilitat entre 300.000–, fabulava una possible manipulació genètica via ARN i s’inventava que la vacuna contagia per força el covid-19 a qui la rebi. Fins i tot insinuava que amb la vacunació (per ara poc) massiva es podien estar injectant “altres coses” –no deia quines, però segur que es referia a nanoxips màgics per controlar-nos la ment o alguna idea semblant.

]]> Mentre els ecosobiranistes esperen per triar el lideratge que els guiarà a les properes eleccions, hi ha una figura inesperada que ha anat guanyant pes i presència pública: la del senador autonòmic i exconseller de Medi Ambient i Agricultura Vicenç Vidal. És inesperada perquè, després de dur una cartera clau per a les Balears, va caure a la butaca del Senat arran d’una cabriola política detonada per l’última crisi de la formació. No estava previst que acabàs a la Cambra Alta, i tampoc que, a Madrid, hi fes ressonar tant la veu de les Illes i les reclamacions dels ecosobiranistes.

]]> La casa d’Emili Darder, l’últim batle republicà de Palma, continua en mans del mateix exèrcit que el va condemnar a mort. El mes passat va fer 84 anys que el va assassinar un falangista amb un tret al clatell –estava malalt i no s’aguantava dret davant la paret on el volien executar–, però l’havia sentenciat un tribunal militar. Afegint sal a la ferida, el casalot que hi ha en una de les cantonades de la plaça de la Porta del Camp encara és la Delegació de Defensa a les Balears. Això, en ple segle XXI.

]]> Fa anys que vaig aprendre a desconfiar de l’activista que es diu a si mateix apolític i del polític que critica els seus companys per massa ‘ideològics’. És més probable que l’activista no només faci política, sinó també partidisme, i la crítica del polític no tan sols és ideològica, sinó sobretot poc honesta. L’experiència també m’ha demostrat fins ara que la majoria dels especímens d’aquestes dues categories oscil·len entre la dreta i l’extrema dreta. A les Balears tenim exemples de tots dos tipus de persones, alguns de bastant recents.

]]> Quinze dies després que es fes públic que TUI preveu acomiadar un 15% de la plantilla a les Balears, el principal accionista del touroperador, Alexei Mordashov, sembla que hagi decidit riure’s dels 180 illencs que quedaran a l’atur. No se li ha acudit res més que dur a Mallorca la seva piràmide flotant, el Nord, un iot de luxe de la mida d’un creuer, carregat amb tota mena de serveis i comoditats i valorat en 500 milions de dòlars. O ho ha fet expressament o ni tan sols hi ha caigut, i no sé què és més obscè.

]]> Assetjada per la polèmica de la vacunació de càrrecs públics, el malestar dels restauradors, les queixes dels hotelers, la confrontació de les patronals i les crítiques dels seus propis socis, Francina Armengol ha fet una jugada intel·ligent. Es podria dir que és una jugada mestra a l’estil de les del processisme català quan estava en el punt més àlgid. La presidenta i el seu equip han tornat a demostrar que dominen el tacticisme fent una remodelació de govern en el moment clau. D’una banda, han tapat la presentació de la campanya SOSTurisme, amb què l’han feta coincidir; de l’altra, han apaivagat –de moment– les queixes de MÉS i Podem per la vacunació de càrrecs públics. També s’han desfet d’un conseller –Marc Pons– cada vegada més qüestionat (tot i que parteix amb un ascens a la capital del reino, si es mira des de l’òptica del sucursalisme). I tot ho han aconseguit venent que el canvi es fa per reforçar la sortida de la crisi sanitària i econòmica pel covid-19.

]]> El Govern no vol fer públic quins càrrecs i directius de l’administració s’han vacunat contra el coronavirus i com i quan ho han fet. Encara hi ha professionals de la primera línia de la lluita contra el virus que no estan vacunats, però ja tenim gestors d’oficina que no veuen malalts ni gent gran i han rebut les dues dosis. Salut només ha reconegut els casos que ja ha publicat la premsa, però es nega a explicar-ho tot. I mentre la consellera Patricia Gómez parla de “llums i taquígrafs”, la directora general d’Assistència Sanitària, Maria Eugènia Carandell, deixa anar que no donaran la llista de càrrecs vacunats “si no ve un jutge a exigir-la”.

]]> Que el bisbe estigui “adscrit” a la residència de Sant Pere i Sant Bernat, com argumenta el comunicat de premsa del Bisbat de Mallorca, no justifica que hagi rebut la vacuna contra el covid-19. Sebastià Taltavull té un altre lloc on viure: el Palau Episcopal, i pocs motius per passejar-se per una residència de gent gran posant en perill sacerdots més veterans que ell en el pic de la pandèmia. 

]]> Què hem de fer els informadors davant l’autoritarisme?Alguns pensen que n’han d’informar com si fos qualsevol altre fenomen o moviment, com si parlassin d’una borrasca o d’un concert, i li donen veu com es fa amb una associació de veïns o un partit polític democràtic. D’altres diuen que la millor solució és ignorar-lo, tancar els ulls i no dir-ne res, com si no existís, esperant que desaparegui tot sol. També hi ha els que optam per explicar-lo sense fer-li propaganda, per intentar desemmascarar-lo i alertar la societat.

]]> L’1 d’octubre de 2017 els serveis sanitaris catalans, segons el seu propi recompte, varen atendre 991 persones, incloent-n’hi 23 de més de 79 anys i dos nins de menys d’11. Aquella mateixa setmana, 75 ciutadans més varen anar al metge per ferides i cops rebuts en el referèndum. En total, més de mil lesionats per culpa de l’actuació desproporcionada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que només cercaven una cosa: impedir que la gent votàs. Tot i això, l’expresident José Ramón Bauzá, arran de l’assalt dels trumpistes al Capitoli, va piular dijous que calia reconèixer “la immensa professionalitat” dels dos cossos policials espanyols, que, “davant un veritable intent de cop com el de Catalunya del 2017 (amb molta més violència que als EUA), el mal més gran que es va haver de lamentar va ser un dit petit dislocat”.

]]> El proper dia 11 farà deu mesos que l’OMS va declarar que l’epidèmia de covid-19 ja era una pandèmia. I durant aquests deu mesos el Govern balear ha estat incapaç d’habilitar un portal per oferir a ciutadans, periodistes i experts, de manera eficaç, ràpida i transparent, les principals dades sobre l’evolució del coronavirus. No cal anar gaire lluny per trobar un referent: només cal mirar el portal DadesCovid.cat del Govern català, que fa bastants mesos que funciona.

]]> Ja fa gairebé mig segle que va morir el dictador Francisco Franco, però la seva ideologia feixista i criminal continua viva. Sobretot dins la institució on va créixer, es va fer forta i va usurpar el poder: l’exèrcit espanyol. Els xats de militars sediciosos –retirats o en actiu–, els vídeos d’uniformats cantant himnes feixistes, les cartes nostàlgiques de comandaments jubilats i la col·laboració amb l’extrema dreta d’exjerarques enyoradissos només són alguns dels símptomes d’un problema que fa massa temps que s’ignora.

]]> Els autors del cop d’estat del juliol de 1936 contra la legalitat republicana varen causar la guerra i, per tant, varen ser els responsables directes de les morts que hi va haver. El general Francisco Franco i els seus sequaços també varen ser els autors i els culpables de la repressió de la postguerra. És estrany haver de recordar això en ple segle XXI: s’estudia als instituts. Però alguns diputats del Parlament fan veure que no ho saben. El PP, Ciutadans i El Pi, liderats pels extremistes de Vox, han pretès equiparar aquesta setmana la legalitat republicana i els colpistes franquistes. Com si fossin dos bàndols enfrontats amb la mateixa legitimitat. Ino: un era el govern votat pels ciutadans, l’altre, una aliança d’usurpadors autoritaris.

]]> En ple segle xxi fer periodisme escrit en català a les Balears encara és un repte complicat. I que sigui difícil, una batalla diària que pocs ens atrevim a encarar, és un dels molts símptomes que demostren que la llengua pròpia encara no està normalitzada a les Illes. Divendres vàrem abordar aquest desafiament amb el director fundador del dBalears i actual director de l’Ultima Hora, Miquel Serra, i el director de la Veu de Sóller, Gabriel Mercè, en una conferència organitzada per l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor. Tots tres vàrem coincidir que les publicacions periòdiques en català afrontam, com totes, la crisi de la premsa impresa –que fa massa anys que s’allarga– i el cop global afegit de la pandèmia, a més de les complicacions que implica voler publicar en la llengua d’aquest país. Si fos fàcil, la Plataforma per la Llengua no hauria hagut d’envestir el diari Menorca perquè es passàs al català, tal com va intentar fa devers un mes.

]]> Si a les Balears volem aspirar algun dia a un futur més enllà de la dependència absoluta del monocultiu turístic, caldria fer-hi alguna cosa. El Govern sembla que cerca aquest futur –cada vegada empra més l’expressió “diversificació econòmica”. Però que ho sembli no vol dir que ho faci. Si un nin pretén aspirar algun dia a una feina d’alta qualificació, sap que hi haurà d’invertir esforç. Si el nostre Govern pretén canviar l’economia per avançar cap a la digitalització, cap a l’anomenada economia del coneixement, a més molt d’esforç hi haurà de dedicar recursos. Doblers. Més dels que hi ha dedicat fins ara, i molts més dels que preveuen els pressupostos per a l’any que ve.

]]> El primer que vaig escriure per a l’ARA va ser un reportatge sobre el repte de desmuntar el gueto palmesà de Son Banya. D’això en fa un poc més de deu anys, aquell article era per a un número zero –així és com es diuen les proves que es fan abans de posar en marxa una publicació periòdica– i en aquell moment no em podia imaginar que acabaria anant a parar a la redacció de Barcelona per, més tard, tornar a Mallorca a encapçalar l’ARA Balears. Llavors tan sols m’il·lusionava formar part del naixement d’un nou diari en català que era atrevit i professional a la vegada.

]]> A Manacor hi ha 18 vies d’accés per carretera, una més comptant-hi el tren, segons ha explicat el batle, Miquel Oliver, aquesta setmana. Per fer-hi un confinament efectiu al 100% caldria controlar tots els accessos en els dos sentits de la marxa i 24 hores al dia. O sigui: 38 punts de control on s’hauria de destinar una patrulla –els policies sempre van, com a mínim, de dos en dos– amb tres torns de personal que cobririen vuit hores cadascun. Amb un càlcul ràpid, es dedueix que caldrien 228 policies. La Policia Local de la ciutat té una plantilla de 90 persones (i teòricament tenen drets laborals que inclouen caps de setmana, baixes, vacances...). Per molts policies nacionals que s’hi afegeixin de suport, difícilment s’arribarà als 138 que manquen. A més, encara faltarien més agents per assegurar el compliment de les restriccions als carrers de la ciutat. En resum, qui s’entossudeixi a saltar-se el confinament perimetral de Manacor, per poc que s’ho prepari un poc, sabrà com fer-ho: és evident que els controls són, sobretot, a les principals vies d’accés.

]]> Alguns poden pensar que se n’ha fet un gra massa, del seguiment mediàtic de les eleccions dels Estats Units. I és veritat que la informació sobre els comicis nord-americans ens inunda des de fa dies, mentre que sovint no es para la mateixa atenció a altres llocs del món que també són clau. Però el que passa als EUA ens afecta més directament que no pensam. I no només per l’hegemonia política i econòmica que conserven els EUA al món, encara que hagi començat a minvar.

]]> Mentre escric aquest article, 113 internautes naveguen pel fòrum que fa de Tripadvisor de la prostitució a Mallorca. Comenten entre ells les seves últimes experiències de sexe pagat o consulten les ressenyes que els seus companys fan de les al·lotes. El Govern va prohibir els prostíbuls ara ja fa dos mesos, per evitar contagis de coronavirus, però els usuaris del fòrum continuen valorant i puntuant persones com si fossin objectes de consum. Els periodistes Alba Tarragó i Kike Oñate han comprovat que, només a Palma, com a mínim una vintena de bordells que s’anuncien a la web continuen funcionant.

]]>