El dièsel semblava ser el combustible del futur l’any 1965. Els camions, furgonetes, tractors i altres vehicles pesants feien servir mecàniques dièsel, però el seu ús en turismes convencionals era pràcticament testimonial, ja que els motors dièsel eren considerats lents, sorollosos i poc adequats per moure un cotxe. Els motors dièsel d’aquells anys també eren força més contaminants perquè no disposaven de cap mena de filtre de partícules o catalitzadors per restar les emissions de gasos contaminants i nocius per a la salut, però aquest punt tampoc era cap preocupació important per als fabricants ni per a la societat en general d’ara fa 60 anys.

L’1 de gener de 2025 va ser la data que la Llei de transició energètica i canvi climàtic del Pacte va fixar perquè entràs en vigor la prohibició de circulació de vehicles dièsel (nous) a les Balears, una mesura que el Govern de Prohens no pensa tirar endavant després d'aprovar la Llei de simplificació administrativa. Aquesta no és l’única passa enrere pel que fa a la normativa ambiental de l’anterior legislatura. Les Illes deixaran de ser punteres en la reducció d’emissions i la lluita contra el canvi climàtic –deu anys després, l’1 de gener de 2035, havia d’entrar en vigor la prohibició de cotxes nous de benzina, i el 2050 haurien d’haver desaparegut completament els vehicles que fan servir combustibles fòssils.

El preu dels carburants ha continuat aquesta setmana amb la tendència alcista de l'últim mes i ha tocat nous màxims des de principis de setembre, a les portes de les festes de Nadal. En concret, el preu mitjà del litre de dièsel ha pujat aquesta setmana fins a 1,432 euros, i s'ha encarit un 0,06% respecte als 1,431 euros de fa set dies, per encadenar la sisena setmana d'increments, segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea publicades aquest dijous.

Un juliol a la baixa. Aquest ha estat el comportament dels carburants els últims dies, fet que abarateix l'operació sortida de vacances a les famílies que comencen el seu descans aquest mes d'agost. L'última setmana el gasoil va marcar un preu de mitjana a l'Estat d'1,483 euros el litre, i cau un 0,6% respecte als 1,492 euros dels set dies anteriors. Així, el preu d'aquest combustible se situa als nivells de finals de juny i encadena tres setmanes de descensos, segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea.

El preu mitjà de la gasolina ha escalat l'última setmana fins a marcar un nou màxim anual després d'encarir-se per onzena vegada consecutiva, mentre que el dièsel ha prosseguit la tendència de pujades que va iniciar la setmana passada, segons les dades del Butlletí Petrolier de la UE, que recull la mitjana dels preus a més d'11.000 estacions de servei de l'Estat.

El cost dels carburants i, en grau més baix, l'electricitat i els aliments frescos, van empènyer a l'alça el cost de la vida al setembre, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El preu dels carburants manté la tendència de caiguda pocs dies abans de les festes de Nadal. El preu mitjà del litre de gasolina a Espanya s'ha situat aquesta setmana en 1,59 euros, un 3,16% menys respecte a la setmana anterior, mentre que el del gasoil ha baixat fins als 1,66 euros, un 2,86% menys que fa set dies. D'aquesta manera, la gasolina encadena la cinquena setmana consecutiva de caigudes i el dièsel la setena, segons les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea.

El preu mitjà dels carburants ha tornat a baixar aquesta setmana, amb un descens de gairebé el 2,3%. Aquest alleugeriment per als consumidors arriba de la mà de la confirmació de la bretxa entre el dièsel i la benzina. Concretament, el preu mitjà del litre de gasolina ha caigut per tercera setmana consecutiva un 2,28% i ha reculat fins als 1,708 euros, el nivell més baix des de mitjans d'abril, segons les dades del Butlletí petrolier de la Unió Europea publicat aquest dijous. En el cas del dièsel, ha registrat un descens del 2% i ha retrocedit per segona setmana seguida, fins a situar-se en els 1,867 euros, el nivell mínim des de la penúltima setmana d'agost.

La tònica amb la qual va començar l'estiu continua. El preu mitjà del gasoil i de la gasolina ha baixat, de nou, aquesta setmana i arrenca així el mes d'agost per sota dels dos euros el litre –sense incloure-hi la subvenció dels 20 cèntims el litre, que encara l'abarateix més–. Per primera vegada des de principis del mes de juny, tots dos carburants van baixar de la quota dels dos euros la setmana passada, tendència que, ara, en ple període de vacances, continua.

En poc més de set anys els motors dièsel han passat de representar el 70% de les vendes de cotxes nous a Espanya a ser només el 20% aquest 2021, en una espiral de decreixement iniciada per l’escàndol de les emissions del grup Volkswagen (Dieselgate) i el rebuig que genera aquest tipus de mecànica entre els nous compradors, ara molt més interessats en comprar models nous més sostenibles amb etiquetes ecològiques o de zero emissions; o, dit d'una altra manera, que els assegurin que podran seguir fent ús dels seus cotxes nous a les grans capitals europees a mitjà termini.

L’AdBlue és un compost químic que fan servir molts cotxes i camions dièsel per disgregar part de les partícules més nocives dels catalitzadors SCR dels motors que funcionen amb gasoil i millorar-ne les emissions contaminants. Aquest sistema, que es va popularitzar arran de l’entrada en vigor de la normativa ambiental Euro6, ha salvat molts motors dièsel de la desaparició i ha permès eliminar moltes partícules de monòxid de carboni, òxid de nitrogen o hidrocarburs abans que arribessin a l’atmosfera.

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que l'Executiu prohibirà el dièsel el 2025, malgrat que la ministra per a la Transició Ecològica del govern espanyol, Teresa Ribera, va matisar el compromís de l'executiu de Pedro Sánchez amb aquesta mesura i va assenyalar durant la seva darrera visita a Palma que era "prematur" per parlar-ne.

La ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha afirmat aquest dimecres que encara és "prematur" assegurar si finalment les Balears podran prohibir la venda de vehicles dièsel a partir del 2025, tal com preveia inicialment la Llei balear de canvi climàtic i que el Govern va retirar per evitar un recurs d'inconstitucionalitat per part de la Moncloa, però amb el compromís que ho faria l'Estat. La ministra també ha comentat que la prohibició és un "treball tècnic pendent de desenvolupar".

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, aquest divendres ha enviat una carta a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en què demana a l'executiu espanyol que es compleixi la prohibició de nous vehicles dièsel a les Balears a partir del 2025 i de benzina a partir del 2035, segons contempla la disposició addicional tercera de la Llei balear de canvi climàtic. Cal recordar que l'Executiu i el govern espanyol varen arribar a un acord per evitar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei balear per part de la Moncloa, perquè envaïa competències estatals. S'acordà esperar l'aprovació de la llei espanyola, que deixaria la porta oberta a la prohibició del dièsel a les Illes. Així, la Llei de canvi climàtic i transició energètica estatal deixa sobre la taula que les Balears i les Canàries podran "instar l'Estat a l'establiment de mesures consistents en restriccions en el seu àmbit territorial de la circulació de turismes i furgonetes". Una vegada que la norma s'ha publicat el BOE, el vicepresident ara vol solucionar aquesta qüestió.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha lamentat que la llei estatal de canvi climàtic, que s'ha debatut aquest dimecres a la Cambra Alta, "hagi perdut ambició" pel camí i respecte del projecte de llei que es va plantejar inicialment. "Frustra no haver-hi pogut aportar la investigació que s'està fent a les Illes Balears i aportar una perspectiva territorial", ha dit Vidal, a més de destacar que les Balears "han estat pioneres amb les lleis de residus i canvi climàtic". "No pot ser que l'Estat sigui el nostre fre, perquè, si ens creiem l'emergència climàtica, hem de ser ambiciosos. I el projecte que plantejaven s'ha anat descafeïnant pel camí", ha continuat. Segons el senador ecosobiranista, "aquest projecte de llei ha perdut ambició cessió rere cessió".

El Govern ha assegurat aquest dimarts en el ple del Parlament que les Balears podran prohibir l'entrada de nous vehicles dièsel a partir del 2025. Ho ha fet després que la llei estatal de canvi climàtic hagi inclòs un article que permet a les Illes i les Canàries demanar a l'Estat restriccions específiques pel que fa a la mobilitat als territoris insulars. Malgrat que la norma no concreta cap data ni classes de vehicles, la presidenta de l'Executiu, Francina Armengol, ha destacat durant la sessió de control al Govern que la prohibició de la llei balear de transició energètica i canvi climàtic "continua en vigor". Cal recordar que el Govern, per tal d'evitar un recurs d'inconstitucionalitat de l'Estat, va suspendre l'article de la norma balear que feia referència al veto del dièsel. Per altra banda, es va negociar en comissió bilateral incloure aquesta prohibició a la llei del govern espanyol.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest divendres que la llei estatal aprovada al Congrés reforça el full de ruta de les Illes en la lluita contra el canvi climàtic i la reducció d'emissions, segons ha informat Europa Press. En un fil al seu perfil de Twitter, la líder de l'Executiu ha defensat que la norma estatal està "inspirada" en la balear i reconeix i reforça les singularitats de l'Arxipèlag amb un règim específic.

El Govern reclamarà a l'Estat que es pugui prohibir l'entrada a les Balears de nous vehicles dièsel a partir de 2025 –i de benzina a partir de 2035–, tal com preveia la Llei balear de canvi climàtic i transició energètica. El Congrés va aprovar dijous la Llei de canvi climàtic i transició energètica del govern espanyol. Malgrat que la norma estatal prohibeix a partir de 2040 els vehicles de combustió interna, tant dièsel com benzina, l'article 12.4 de la llei deixa sobre la taula que les Balears i les Canàries podran "instar l'Estat a l'establiment de mesures consistents en restriccions en el seu àmbit territorial de la circulació de turismes i furgonetes". L'Executiu presentarà la petició de seguida que la Llei de canvi climàtic estatal es publiqui en el BOE, segons han assenyalat a l'ARA Balears fonts de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. D'altra banda, l'article 12.3 inclou "l'obligació dels territoris insulars d'introduir mesures per mitigar les emissions derivades de la mobilitat", ha afegit la Conselleria en una nota de premsa.

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha comparegut aquest dimarts davant del ple del Parlament per explicar les polítiques que du a terme per lluitar contra el canvi climàtic i en matèria de transició energètica. Però Yllanes ha oblidat en la seva exposició mencionar la prohibició del dièsel a les Illes, la qual figurava a la Llei balear de canvi climàtic i va quedar en suspens després que l'Estat amenaçàs de dur la norma al Constitucional. Cal recordar que, després que el Govern reconegués que havia envaït competències estatals amb aquesta prohibició, l'acord entre les dues administracions va ser que la Llei estatal de canvi climàtic permetés tirar endavant les limitacions que incloïa la norma illenca: prohibició dels vehicles dièsel a partir del 2025 i dels de benzina a partir del 2035 –en ambdós casos, amb referència a l'entrada de nous vehicles a les Illes, mentre que els antics podrien circular fins al 2050–.

Els moviments d'EH Bildu al Congrés per convertir-se en un soci clau per a l'estabilitat del govern de Sánchez han obligat el PNB a gesticular més del que és habitual a Madrid. Els nacionalistes bascos estaven acostumats a negociar de manera soterrada, sense haver de donar cops de puny sobre la taula, i sempre s'emportaven el que calgués, independentment del color polític a la Moncloa. Però l'entrada del partit abertzale, amb l'anunci la setmana passada per part d'Arnaldo Otegi del sí als pressupostos de Pedro Sánchez si no hi havia una gran sorpresa, ha portat el PNB a haver d'intensificar els contactes amb el PSOE per anunciar abans d'hora alguna contrapartida al seu sí als comptes.