La darrera catàstrofe natural viscuda a les Illes Balears ha estat el diluvi històric que ha colpejat Eivissa aquesta setmana, quan en només unes hores varen caure prop de 300 litres per metre quadrat. La pluja, tant intensa com eficient, va provocar inundacions generalitzades, carreteres tallades, danys en habitatges i negocis i ha obligat el Consell pitiús a reclamar a Madrid la declaració de zona catastròfica. Aquest episodi s’afegeix a una llista negra de desastres naturals que, al llarg de les darreres dècades, han deixat una forta empremta al conjunt de l’Arxipèlag.

"Sant Llorenç ens va ensenyar la necessitat d'actuar en prevenció, però cinc anys després, el 2024, encara s'ha de licitar la redacció d'un dels projectes principals, el del torrent de les Planes, i no es preveu que se n'iniciïn les obres fins a final del 2025", ha recordat el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, que, en veu de la seva degana, Sara Lobato, ha explicat que "el que no ens podem permetre és tenir episodis amb pèrdues humanes ni catàstrofes sobre el territori i, per això, hi ha d'haver una inversió important i una actuació prèvia per evitar els problemes, no actuar quan ja s'han produït". La degana admet que hi ha una planificació prevista a torrents i zones inundables a tot Mallorca, i que "ara es tracta de posar-ho damunt la taula al nivell d'altres planificacions", a més d'agilitar la tramitació administrativa.

El projecte de la variant de Sant Llorenç, causant de la torrentada del 9 d'octubre del 2018, ha obtingut el vistiplau de la Direcció General de Recursos Hídrics. Així ho ha anunciat aquest dijous el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, durant la visita que ha fet a Sant Llorenç pocs dies abans de complir-se el cinquè aniversari de les greus inundacions. Galmés ha explicat que se n'ha accelerat la tramitació durant els mesos d'agost i setembre.

"Ara tenim un nivell d'observació molt superior al que teníem el 2018, quan es va produir la torrentada de Sant Llorenç". Ho afirma Joan Estrany, geògraf i director de l'Observatori de Riscos Naturals de les Illes Balears (RiscBal). Aquest organisme, inaugurat el passat mes de juny, ha organitzat aquest dimecres la I Jornada de Riscos Naturals, en la qual ha presentat el Laboratori de l'Observatori a un centenar de responsables i tècnics dels organismes que participen de la gestió i la recerca sobre catàstrofes naturals a les Illes Balears.

El teatre Principal de Palma acollirà el pròxim 28 de desembre l'estrena a Mallorca de Zona inundable, una obra sobre la torrentada que va patir la comarca de Llevant de l'illa el 2018.

Zona inundable és el text de la dramaturga Marta Barceló que produiran el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el Principal de Palma. Una ficció basada en els tràgics fets d'octubre del 2018, quan les pluges torrencials varen provocar inundacions mortals a la zona del Llevant de Mallorca i, especialment, a Sant Llorenç des Cardassar. La peça s'estrenarà dia 6 d'octubre al TNC, on estarà en cartell fins al 6 de novembre.

Les torrentades a Mallorca han causat la mort de 25 persones entre 1960 i el 2018, 14 de les quals es varen produir quan eren dins d'un vehicle, un risc que augmenta cada any perquè el parc mòbil no deixa de créixer, segons indica un estudi del grup de recerca en Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Territori (Climaris) de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

El cabal del torrent de Begura de Salma, que passa pel poble de Sant Llorenç des Cardassar, quasi arribà a ser com el del riu Ebre en només 15 minuts durant el moment més intens de la torrentada de Llevant, quan s'hi va registrar un pic de 442 metres cúbics per segon. La xifra s'aproxima al cabal mitjà del segon riu més gran de la Península, que ocupa aproximadament mil vegades la superfície de la conca del torrent mallorquí, segons ha informat aquest dimecres la Universitat de les Illes Balears (UIB).

L'actualització dels plans autonòmics per actuar en cas d'inundació (Inunbal) i fer front a fenòmens meteorològics adversos (Meteobal) es podrà consultar els "pròxims dies", segons la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro. Després de la torrentada de Sant Llorenç des Cardassar –que es va produïr ara fa dos anys– el Govern va elaborar un informe amb 26 mesures de millora i Castro ha dit que "moltes estan implementades o en marxa". Durant el ple del Parlament, Castro ha afirmat que en aquet temps s'ha millorat la comunicació, la coordinació i els avenços científics i tècnics per poder advertir la població amb més rapidesa.

Moltes mancances estructurals viàries que pateix Sant Llorenç, i que les inundacions del 9 d’octubre de 2018 varen treure a la llum, continuen encara pendents de solució. Així ho ha denunciat el grup municipal d'El Pi, recordant els punts del pas del torrent de les Planes que necessiten ser millorats per tal de reduir el perill en cas d'una repetició de pluges torrencials.

Aquest dimecres ha tingut lloc al teatre La Unió de Son Servera l’acte d’entrega de les condecoracions de les Creus al Mèrit Policial per part del Govern a agents de la Policia Local i personal de Protecció Civil i Emergències que han destacat per les seves actuacions extraordinàries o per la seva trajectòria.

L’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar ha començat la devolució de l’Impost de Béns i Immobles (IBI) dels afectats per la torrentada del 9 d’octubre de 2018 que hagueren de passar algun dia fora de ca seva, com a conseqüència de la catàstrofe natural.

El físic de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Romualdo Romero assegura que existeix la tecnologia suficient per implantar un sistema d'alerta per missatge de mòbil que permeti una resposta més ràpida a una altra torrentada com la de Sant Llorenç des Cardassar. En menys de mitja hora, diu Romero, es podria avisar la gent a través del telèfon mòbil. A més, l'investigador recorda que als Estats Units fa anys que hi ha alarmes sonores als carrers i que s'interromp la programació de la ràdio i la televisió per advertir la població davant un risc meteorològic. Com ja va informar l'ARA Balears, el Govern està fent inversions en els seus serveis d’emergència i està treballant en un sistema de geolocalització que permeti enviar missatges per mòbil als usuaris localitzats en zones amb risc.

El Consell de Mallorca rebrà els 17.987.797 euros que aquest dijous el Consell de Ministres ha autoritzat abonar en concepte d'ajudes pels danys ocasionats per la torrentada del 9 d'octubre de 2018 i que va afectar els municipis de Sant Llorenç, Artà, Son Servera, Manacor i Capdepera.

Després que l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar aprovàs, el passat 21 d’octubre, la modificació puntual del planejament vigent (Normes Subsidiàries) a conseqüència de la torrentada de l’any passat, el BOIB ha publicat els canvis urbanístics proposats i s'obre un període de 45 dies naturals d'exposició pública del projecte que es podrà consultar a l’Ajuntament en horari d’oficina.

Els municipis del Llevant afectats per la torrentada han signat aquest dilluns convenis de col·laboració perquè el Consell de Mallorca els subvencioni les actuacions de reparació duites a terme en instal·lacions municipals després de les inundacions de l'octubre de l'any passat.

Preveure la formació de les torrentades amb la suficient antelació per poder avisar la població civil. Aquest és l'objectiu del projecte SAPI (Sistema d'Alerta Primerenca d'Inundacions) que s'ha presentat aquest dilluns a l'Ajuntament de Manacor. El sistema es basa en un programari informàtic que fa el seguiment dels episodis de pluja basant-se en la interpretació de les imatges del radar d’Aemet que es publiquen cada deu minuts.

Fa just un any, Sant Llorenç fou l'epicentre d'un tempesta mortal a la comarca del Llevant que es cobrà la vida de 13 persones i devastà part de la zona urbana del poble, a més d'altres punts de Son Carrió, Artà i s'Illot. La nit d'aquest dimecres, 9 d'octubre, un any després, la plaça de l'Ajuntament de Sant Llorenç ha recordat amb emoció la tragèdia amb un minut de silenci en memòria de les víctimes mortals i ha enlairat 13 globus blancs amb l'esperança que no es torni a repetir mai més una tragèdia d'aquesta magnitud.