La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, ha obert dos expedients al grup Damm per utilitzar el nom de Mallorca en relació directa amb el Laccao. Una marca que ja no té cap vinculació amb l'illa i que és un producte 100% català.

Els productors de llet de vaca de Mallorca han fet una crida pública a no consumir productes i fer boicot al grup Damm en resposta al tancament de la planta d’Agama i a la decisió de deixar de recollir la llet a l’illa. El sector considera que l’empresa ha incomplert el compromís adquirit amb els ramaders, que preveia mantenir la recollida fins al setembre per donar-los marge de reorganització.

La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Rosa Blanca i Laccao tenen una història comuna. Els dos productes històrics, tradicionals i emblemàtics de la indústria mallorquina varen acabar en mans de Damm i han perdut el lligam amb Mallorca. La situació que es viu avui dia amb Laccao és un calc del que va passar anys enrere amb Rosa Blanca, una cervesa que molts encara associen amb les Balears, però que l'únic lligam que té amb les Illes és el nom.

El grup Damm ha arribat a un acord amb els treballadors d'Agama després de setmanes de negociacions. A causa del tancament de la fàbrica a Palma, l'empresa reubicarà cinc dels 14 treballadors i els nou restants seran indemnitzats amb una quantia més gran que la inicialment apuntada. Amb tot, segons ha informat Jesús Ávila, portaveu dels treballadors d'Agama, als cinc que continuaran, se'ls mantindrà tant les condicions econòmiques, com altres elements laborals, com l'antiguitat.

El tancament de la fàbrica d'Agama, propietat de Damm, suposa una nova pèrdua econòmica per a sector primari de les Illes Balears. La part de la subvenció que la cervesera va rebre de Fons Europeus i del Ministeri d'Agricultura i Pesca tornarà als fons pressupostaris de la Unió Europea i el govern espanyol, respectivament. No s'invertirà en altres possibles explotacions del sector que podrien haver-la cobrat si Damm no els hagués sol·licitat per, posteriorment, tancar la fàbrica.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha acusat el Grup Damm d’enganar l’Administració i els ramaders amb el tancament de la fàbrica d’Agama a Palma, referent de la indústria lletera de Mallorca. A més, durant el ple del Parlament de les Illes Balears ha informat que el Govern revocarà la declaració d’interès autonòmic que havia sol·licitat la multinacional i li exigirà la devolució d’una subvenció de més d’un milió d’euros. "Estarem al costat del sector i donant suport a les seves iniciatives per garantir la continuïtat de la indústria lletera", ha subratllat la presidenta.

Damm ha anunciat que, després del tancament de la fàbrica d'Agama a Palma, farà tot el Laccao a Catalunya, però en mantindrà la recepta tradicional. A més, l'empresa també ha assegurat que no hi haurà cap mena de canvi pel que fa a la quantitat de producció d'aquesta beguda tradicional de les Illes Balears, ni tampoc en la comercialització, ni la distribució, simplement, l'únic canvi és que, a partir d'ara, Laccao, un dels productes estrella de la indústria illenca, serà un producte 100% català.

Damm haurà de tornar 1,1 milions d'euros al Govern de la subvenció que va rebre en el marc de la transformació del sector primari, després d'anunciar el tancament de la fàbrica d'Agama de Palma i incomplir amb la normativa establerta. Això sempre i quan l'expedient que obrirà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural confirmi el que és una evidència: no s'han complert les condicions de l'establert a les bases, ja que aquestes obliguen a mantenir l'activitat cinc anys des de que es cobra l'ajut públic.

Al segle XIX els mallorquins no consumien llet de vaca. “A moltes cases tenien una cabra o, fins i tot, a les possessions hi havia un home que venia llet de cabra”, conta qui va ser conseller d’Agricultura en el Govern de Francesc Antich, Mateu Morro. Però els canvis relacionats amb la segona revolució industrial (el creixement de les ciutats, la millora dels transports i la implantació de fàbriques, entre d’altres) varen fer créixer la demanda de la llet als principals nuclis urbans. Per abastir la necessitat de la població, segons explica Morro, “es duien varietats europees de vaques que estaven especialitzades a fer molta llet”.

Tot i la preocupació entorn del futur d'Agama després que l'empresa hagi comunicat als ramaders que el 2026 ja no els comprarà llet, fa menys de dos anys el Govern va declarar el projecte de la central lletera com a estratègic. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava l'empresa propietària d'Agama, Damm S.A. Pel que fa a la producció lletera, la proposta, que s'esperava que pogués rebre finançament dels fons europeus Next Generation, preveia actuacions de millora "i la consolidació de la planta de processament de productes lactis d'Agama a Palma".

La crisi al sector lacti mallorquí continua creixent i ara ha sorgit un nou focus que pot posar en perill la viabilitat econòmica de les vaqueries de l'illa: Agama, que pertany al grup Damm, ha anunciat que no els comprarà més llet a partir de l'any que ve. Així ho ha informat aquest dissabte el diari Última Hora, que detalla que Agama ja n'ha informat tres de les vaqueries més grosses de l'illa.

La muntanya de Montjuïc és un dels grans pulmons de l'esport català. En poc espai s'apleguen un munt d'instal·lacions icòniques de l'esport local, tant les que van ser olímpiques el 1992 com les que no. Atletisme, natació, hoquei, bàsquet, rugbi i esports menys coneguts, com l'aeromodelisme, tenen la seva llar en una muntanya que aquest 7 d'octubre inaugurarà una nova flamant instal·lació: la ciutat esportiva del CF Damm. Una instal·lació moderna que ja acull des de fa dies els jugadors i jugadores d'un club clau en el futbol formatiu català, amb més de 70 anys d'història.

Un any després que Tobías Martínez, fundador i conseller delegat de Cellnex, deixés el càrrec a l'empresa de telecomunicacions, ja té un nou lloc a la primera línia empresarial. Es tracta de la presidència d'OPDEnergy, empresa del sector de les energies renovables, matèria en la qual Martínez és expert. Alhora, Bayer nomena un nou director per a Espanya, i el català Ramón Riera assoleix una fita històrica: la presidència mundial del FIABCI.

Idilia Foods i Damm han anunciat aquest dimarts la compra per part de la primera del 50% de Cacaolat, companyia de la qual actualment en tenia el 100% la cervesera barcelonina. L'operació està pendent de la seva aprovació per part de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), ja que Idilia Foods també és el fabricant dels batuts Okey, Cola Cao Eenergy i Cola Cao Shake.

L'empresa d'alimentació i begudes Damm va tancar el 2023 amb una facturació de 2.061 milions d'euros, un 10% més que en l'exercici anterior, segons ha informat aquest dilluns la companyia en un comunicat. A més, ha incrementat un 28,2% el benefici net, fins als 130 milions.

L'empresari i banquer Demetrio Carceller Coll va morir divendres a Galapagar (Madrid) als 93 anys, segons l'esquela publicada per la família al diari Abc. Carceller Coll era fill de Demetrio Carceller Segura, ministre d'Indústria dels primers anys del franquisme (1940-1945) i pare de l'actual president de Damm, Demetrio Carceller Arce. Carceller Coll va heretar del seu pare, que va ser l'impulsor de companyies com Cepsa i Campsa, l'esperit empresarial.

Les quatre associacions del sector del camp a les Illes han expressat aquest divendres un rebuig absolut al pla estratègic d'Agama: suposa la mort del sector lleter de Mallorca, ha explicat Joan Company, president d'Asaja, acompanyat d'Unió de Pagesos, UPA-Aia i les Cooperatives agroalimentàries.

El preu d'una cervesa a Barcelona és de 3,59 €, un preu semblant al que costa a París (3,95 €), però just un euro més que a Madrid, on costa 2,60 € aproximadament. Ho sosté el diari nord-americà The Wall Street Journal, que també afirma que, per contra, és als supermercats de la Ciutat Comtal on la cervesa es compra de manera molt econòmica, concretament a 0,63 €, mentre que a Madrid a 0,82 €, i en altres ciutats d'Europa i del món, gairebé el doble. Concretament, als supermercats de París, una cervesa (en mesura de 0,33 cl) és d'un euro amb cinc cèntims aproximadament, i un euro seixanta cèntims a Londres.

Després de marcar més de 150 gols com a futbolista professional, Sergio García (Barcelona, 1983) va decidir penjar les botes i començar una nova etapa com a entrenador. La primera banqueta que ocuparà és a la Damm, precisament allà on va començar a jugar. Una incansable fàbrica de talent on espera ensenyar tant la picaresca que va aprendre als carrers com l’experiència de qui ha viscut prop de dues dècades a l’elit. L'exdavanter recorda amb enyorança el seu pas per l'Espanyol i, com ja van fer Pep Guardiola i Xavi Hernández al seu dia, també reparteix elogis cap al Qatar, país que l'ha convidat a anar a veure el Mundial i on no li importaria tornar a viure.