Fa segles que els naturalistes miren de catalogar totes les espècies de la Terra, un objectiu que continua sent una de les grans tasques pendents de la ciència. Els investigadors n’han classificat fins ara uns 2.300 milions, però encara en queden milions per descobrir, potser fins i tot milers de milions.

El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha viatjat a Madrid amb un llistat de peticions molt concret i n'ha tornat satisfet. Així ho ha explicat en sortir de la reunió amb el secretari d'Estat de Medi Ambient i la directora general de Biodiversitat i Boscos del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic.

Menjar espinagades per Sant Antoni a sa Pobla forma part de les tradicions associades a aquesta festa. També se'n fan amb altres ingredients com el llom o el gató, però les més característiques són les d'anguila, que, així com van les coses, tenen els dies comptats, per la situació de perill d'extinció que viu aquesta espècie.

Les Illes Balears disposen de 149 espècies marines amenaçades, de les quals, només 20, el 13%, tenen un programa específic de seguiment que permet determinar si les poblacions en perill són estables, augmenten o disminueixen. Aquest és el resultat, per a l'Arxipèlag, de l'informe que han fet en l'àmbit de tot l'Estat les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar del CSIC i RedPROMAR del govern de Canàries. Per a Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) i coordinador d'Observadores del Mar, "el cas de les Balears no és el pitjor, encara que queda molt per fer". I és que les Illes es troben a la meitat de la llista.

Com cada any, el Servei de Protecció d'Espècies de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha fet el cens de la població de larves de ferreret. És la manera més eficient de fer el seguiment d'aquesta espècie endèmica protegida, ja que és impossible fer un recompte dels exemplars adults. Aquest petit amfibi, que només es troba als gorgs i torrents de la serra de Tramuntana, ha mantingut la població els darrers anys. I tot i que, com ja va avançar a l'ARA Balears el cap d'aquest servei, Tomàs Bosch, enguany es preveia una baixada rellevant del nombre d'individus, el resultat del recompte de 2023 ha estat nefast: s'han comptabilitzat 17.283 larves, pràcticament 11.000 menys que l'any passat.

Potser a la majoria de gent els voltors els semblen vagament repulsius; uns personatges com els de l’il·lustrador Edward Gorey, amagats entre arbres pelats i a l’aguait que es mori alguna cosa. Però per als investigadors que estudien alguna de les 23 espècies de l’actual consorci de voltors, aquests ocells tenen una intel·ligència desbordant nascuda de la seva singular ocupació.

A la darrera versió del Llibre Vermell de les Balears hi ha 170 plantes amenaçades, és a dir, que reuneixen algun criteri dels establerts per la Unió Internacional de la Conservació de la Naturalesa per ser considerades en perill d'extinció. La majoria són plantes desconegudes per la població en general. Aquest és el cas de la Diplotaxis ibicensis i la Silene migjornesis, que, per no tenir, no tenen ni nom popular. Es tracta de plantes que són "endèmiques, rares i amb una distribució molt reduïda a l'espai". Aquest tipus de plantes, explica la biòloga Joana Cursach, habitualment no tenen nom popular, perquè n'hi ha tan poques i a tan pocs llocs que la gent no les coneix. Aquesta situació està canviant per a la migjornesis i la ibicensis, ja que ara són les protagonistes del projecte BioLitoral de la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Imedea i el Real Jardín Botánico de Madrid.

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

El Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes (Cofib) ha atès 6.577 animals als seus centres durant el 2022. Per illes, a Mallorca s'han atès 4.916 exemplars, 4.583 dels quals eren silvestres i 333, exòtics; a Menorca, han estat 1.364 animals, 1.319 dels quals eren silvestres i la resta exòtics, i a Eivissa n'ha atès un total de 297, amb 285 de silvestres i 12 d'exòtics.

Un mínim de 121 parelles de gavina corsa varen criar a l'illot de na Guardis, davant la Colònia de Sant Jordi, durant l'estiu del 2020, xifra que ara consolida la població d'aquesta espècie en aquest indret, segons ha informat aquest dimecres la Conselleria de Medi Ambient i Territori en una nota de premsa.

El Servei de protecció d'espècies ha pogut identificar, gràcies a la notificació d'una ciutadana, un exemplar de corn a la reserva marina del Toro, a Calvià. Segons ha explicat la Conselleria de Medi Ambient, aquest invertebrat marí és un dels tres que estan catalogats com a amenaçats a les Balears. Juntament amb la tenassa mediterrània, el corn és considerat vulnerable, mentre que la nacra està en perill crític.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori ha alliberat aquest dijous 40 falzies que recentment s'han recuperat al centre del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB), que des que ha començat l'estiu ha atès un total de 1.017 exemplars, 691 dels quals són polls.

El GOB ha tornat a posar en marxa, per quart any consecutiu, la campanya SOS Posidònia, una iniciativa que té l'objectiu d'oferir a la societat les eines necessàries per contribuir a la conservació i protecció de la posidònia. Enguany, l'entitat posarà un envelat informatiu en quatre idiomes a quatre platges de Mallorca que s'han escollit estratègicament: una a sa Canova, a Artà; una a l'Illot, a Alcúdia; una altra al Penyó, a Palma, i una darrera a En Repic, a Sóller.

El Zoo de Barcelona amplia la família d'orangutans de Borneo i ja té set exemplars d'aquesta espècie. Segons ha comunicat el parc, el 15 de maig passat hi va néixer una nova cria, femella, d'aquesta espècie amenaçada i en perill crític per la desforestació que pateix el seu hàbitat natural. La petita es troba en perfecte estat de salut i ja se l'ha pogut veure agafada a la mare i alletant-se. Es tracta de la tercera filla de la Jawi, una femella d'orangutan de 25 anys que també va néixer al Zoo de Barcelona. El pare és el Karl, el mascle reproductor del grup d'orangutans de Borneo del Zoo, també de 25 anys i nascut a Dublín.

Tres tortugues marines nascudes el 2019 a les Balears han estat alliberades aquest dijous a Cala Agulla, a Eivissa, segons ha informat en una nota de premsa la Conselleria de Medi Ambient i Territori. Es tracta de tres exemplars femelles que fins ara s'havien estat recuperant al Palma Aquarium de diversos problemes de salut.

Tècnics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori han alliberat un centenar de tortugues mediterrànies al Parc Natural de Mondragó, que fins ara havien estat en un centre de cria autoritzat o que s'havien recuperat recentment d'algun accident a les instal·lacions del Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears (COFIB), segons ha informat aquest dimecres el Govern.

Equips de recerca de la Universitat d'Oxford estudien actualment la presència del virot petit a la Dragonera; en concret, observen aspectes complementaris de l'ecologia d'aquesta espècie, com el seu comportament a la mar, les àrees on pesquen i quan cerquen menjar, entre altres factors, segons ha informat aquest dimecres el Consell de Mallorca.

El grup ecologista GOB ha demanat aquest dimarts precaució davant la "màxima activitat" de cria de cabots, una espècie d'ocell insectívor que arriba a les Balears a la primavera per mantenir les seves colònies, que agrupen desenes, o fins i tot centenars, de parelles.

El Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i SEO-BirdLife han iniciat, en el marc del Pla de recuperació i conservació dels invertebrats marins de les Illes Balears, una nova campanya per impulsar la recollida d’informació sobre els invertebrats marins més amenaçats de les Illes Balears a través de la col·laboració ciutadana.

Sis de les 40 espècies d'orquídies que habiten a les Balears estan catalogades com a vulnerables, fet pel qual està prohibit recol·lectar-les o vendre-les, ja sigui com a exemplars vius o morts, segons ha informat aquest divendres la Conselleria de Medi Ambient i Territori.