Els productors de llet de vaca de Mallorca han fet una crida pública a no consumir productes i fer boicot al grup Damm en resposta al tancament de la planta d’Agama i a la decisió de deixar de recollir la llet a l’illa. El sector considera que l’empresa ha incomplert el compromís adquirit amb els ramaders, que preveia mantenir la recollida fins al setembre per donar-los marge de reorganització.

La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Indignació, rebuig i ràbia dels treballadors d'Agama per l'actitud de la Conselleria d'Agricultura davant el tancament de la fàbrica a Palma. Així ho ha explicat el portaveu dels treballadors de la lletera mallorquina, Jesús Ávila, a l'ARA Balears. "Fa tres mesos que no ens volen rebre", ha assegurat Ávila. Segons lamenten els treballadors, des que es va anunciar que es truncava el projecte cooperatiu, intenten reunir-se amb el conseller Joan Simonet sense èxit, tot i que la fàbrica ja ha tancat.

Agama, en mans del Grup Damm, va anunciar aquest dimarts el tancament definitiu de la planta de Palma i posà punt final a la darrera gran central lletera amb producció pròpia a Mallorca. L'impacte immediat, per ara, s’ha traslladat al camp. Tres explotacions ramaderes mallorquines, que depenien de la central com a principal comprador, queden en una situació d’extrema fragilitat. La reducció progressiva de comandes ja n'havia tensionat la viabilitat, i l’anunci del tancament certifica un escenari incert per a unes granges condicionades pels sobrecostos de la insularitat i per la competència de producte exterior a preus més baixos.

El Govern va fixar el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), que deixarà de comprar llet als productors de Mallorca el 2026. No obstant això, fonts de l’Executiu han explicat a l’ARA Balears que han ampliat el termini per trobar una sortida a la central lletera perquè “no es pot dur a terme a final d’any”. Així i tot, han lamentat que la data fixada no s’hagi complert i han justificat que els tràmits “són lents”. L’Executiu encara no ha decidit una nova data límit per esclarir definitivament el futur d’Agama, encara que es preveu que sigui a principis d’any. Si no, “no es tindrà capacitat per maniobrar ni per revertir la situació”, han reconegut fonts de l'Executiu.

L’any 2024 a Mallorca es varen produir 9.708.923 litres de llet, gairebé tres milions de litres menys que el 2020, l’any de la pandèmia, quan la xifra superava els 12,6 milions de litres. En només quatre anys la producció ha caigut d’aquesta manera tan acusada a causa de “la crisi de les indústries làcties, principalment d’Agama”, segons ha explicat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. 

El Govern ha fixat el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), segons han anunciat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "És el termini màxim perquè, si no, no tindrem capacitat de maniobrar, ni per revertir la situació", han afegit. Fonts del sector primari han afegit que Agama comprarà llet a un dels tres productors que actualment n'hi ven fins dia 31 d'octubre del 2026, però han remarcat que, a partir del 31 de març, aquesta llet ja no l'elaborarà a Mallorca perquè acabarà el contracte de lloguer de les instal·lacions que Damm té amb comercial Bordoy.

El Govern ja prepara l'informe per retirar la declaració de projecte industrial estratègic que va atorgar a Agama vint mesos abans que la central lletera anunciàs que el 2026 deixaria de comprar llet als productors de Mallorca, segons han confirmat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "Encara fan falta algunes reunions", han afegit. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava Damm, l'empresa propietària d'Agama.

El producte estrella de l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama) i alhora el batut de xocolata que ha caracteritzat la infància de molts de mallorquins, el Laccao en botella de vidre, ja no es fa “ni a Mallorca ni amb llet de l’illa”, asseguren fonts de l'empresa. "Només s'hi fa el de bric i quan el demanen", afegeixen. El 1944, l’empresa làctia francesa Lactel, juntament amb un farmacèutic de Palma, varen crear el Laccao, que segons es va anunciar durant anys pels altaveus del Lluís Sitjar era “la beguda dels esportistes”.

Els treballadors de l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama) s'han reunit aquest dijous amb la Conselleria d'Indústria i la Conselleria d'Agricultura per cercar solucions a la crisi que actualment pateix la central lletera que l'any que ve deixarà de comprar llet a les vaqueries de Mallorca. Ni els assalariats ni l'Executiu s'han reunit encara amb els dirigents d'Agama per concretar què passarà amb el seu futur i amb el de l'empresa.

Baltasar Martí va vendre llet a l’Associació General Agrària de Mallorca (Agama) durant 42 anys. Encara recorda com la duien quan va començar a fer-ho. “La posàvem dins olles de 40 litres i les carregàvem a un camió igual que els que s’empren avui dia per transportar grava”, diu. Segons assegura, si fos per ell hauria tancat la vaqueria el setembre d’enguany. “Però Agama em va fer tancar nou mesos abans del que volia”, lamenta. 

En la primera jornada del debat de política general en el Parlament, la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha assegurat aquest dimarts que "l'engany a l'Administració per a la declaració com a projecte estratègic condicionat al manteniment d'un símbol de la indústria alimentària com era Agama, que no s'ha complert, no quedarà impune". Com va avançar l'ARA Balears, el Govern es planteja retirar la declaració que l'Executiu li va concedir a Agama només 20 mesos abans que l'empresa anunciàs que el 2026 deixaria de comprar llet a Mallorca.

Tot i la preocupació entorn del futur d'Agama després que l'empresa hagi comunicat als ramaders que el 2026 ja no els comprarà llet, fa menys de dos anys el Govern va declarar el projecte de la central lletera com a estratègic. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava l'empresa propietària d'Agama, Damm S.A. Pel que fa a la producció lletera, la proposta, que s'esperava que pogués rebre finançament dels fons europeus Next Generation, preveia actuacions de millora "i la consolidació de la planta de processament de productes lactis d'Agama a Palma".

Aquest estiu Miquel Vanrell, el propietari de la vaqueria Son Carbó (Campos) –la més grossa de Mallorca amb 300 vaques per munyir–, ha fet una inversió en màquines per munyir i en una nau per a les vaques de gairebé dos milions d'euros, les subvencions de les quals n'hi han cobert prop de 700.000. Malgrat això, Agama (que és el seu únic client) ha anunciat que l'any que ve deixarà de comprar la llet a Mallorca perquè "les vendes han caigut molt", segons ha explicat Vanrell a l'ARA Balears.

El 2026 Agama deixarà de comprar llet a les vaqueries de Mallorca. Aquest fet no només preocupa els ramaders de l'illa sinó també els treballadors de la fàbrica que no saben què passarà amb el seu futur. "Tenim por que l'empresa tanqui", ha asseverat a l'ARA Balears el representant legal dels treballadors d'Agama, Jesús Ávila. La retallada en la compra de llet a vaqueries locals també podria implicar una disminució en l'elaboració de productes de la fàbrica "que viu el seu moment més obscur", segons ha advertit la Representació Legal dels Treballadors (RLT) de l'empresa en un comunicat.

La crisi al sector lacti mallorquí continua creixent i ara ha sorgit un nou focus que pot posar en perill la viabilitat econòmica de les vaqueries de l'illa: Agama, que pertany al grup Damm, ha anunciat que no els comprarà més llet a partir de l'any que ve. Així ho ha informat aquest dissabte el diari Última Hora, que detalla que Agama ja n'ha informat tres de les vaqueries més grosses de l'illa.

Si consultam el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), la llet és el “fluid blanc o groguenc segregat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers, que serveix per al nodriment de llurs cries”. Aquesta és, segurament, la definició restrictiva que defensa part de la indústria làctia –obviant la darrera part de la definició, és clar: “Per al nodriment de llurs cries”–, especialment en relació amb les normatives europees que regulen les denominacions comercials.

Fa més de 4.000 anys que es té constància de l’existència de bestiar boví a Menorca. Fins i tot abans que els primers talaiòtics aixecassin els monuments megalítics que la Unesco ha reconegut com a Patrimoni Mundial ja es retia culte als braus, com ho demostren les diverses troballes fetes a les excavacions arqueològiques. Però, possiblement, mai no s’havien cuidat tant les vaques com ara.

Dins la gelera de cals padrins paterns sempre hi havia un pot de crema d’ametles Almendrina. Em resultava curiós que una crema espessa es pogués convertir en llet, però com que duia molt de sucre mai vaig veure com es feia ni la vaig tastar. Supòs que aquell concentrat facilitava l’elaboració de la beguda de manera instantània amb la intenció de perdurar el costum de prendre’n.

A l’Ametller Origen hi venen el producte líquid de color blanc que segreguen les glàndules mamàries de les vaques amb una etiqueta que diu “Llet, llet”. Ostres. O sigui, dues vegades llet (en podrien dir rellet, però no quedaria bé). Aquesta llet, llet, t’anuncien que és “naturalment” més digerible. Els de l’empresa Celta van més enllà i escriuen: “Milk qué? Milkfulness”, que es veu que és (tradueixo) “una forma diferent de viure. Més calmada, allunyada del ritme frenètic i de l’estrès”. Caram, tu.