PATRIMONI
Societat 03/03/2017

Sus a la via judicial per recuperar les murades d’Artà

L’Ajuntament presenta una demanda contra l’Església per la immatriculació del bé

Jaume Vinyas
2 min
El batle d’Artà, Tolo Gili (El Pi), amb els regidors Aina Comas (Alternativa per Artà) i Manolo Galán (PSIB) al jutjat de Manacor.

PalmaL’Ajuntament d’Artà va presentar ahir una demanda, als jutjats de Manacor, perquè es declari nul·la la inscripció, a nom de l’Església, de les murades i el recinte de Sant Salvador, un dels casos més coneguts a les Balears relatiu a la polèmica sobre les immatriculacions de la institució religiosa.

El batle, Bartomeu Gili, i els tinents de batle Manolo Galán i Aina Comas varen presentar el document (tècnicament una demanda d’acció declarativa de domini), que adjunta un estudi històric de més de 300 pàgines en què s’aporta documentació de fins a cinc segles enrere que avalen la posició del Consistori, segons va explicar Comas a l’ARA Balears. “No s’ha trobat cap document que acrediti la propietat de l’Església sobre aquest bé”, va afegir. Amb tot, Comas va insistir que no volen qüestionar el dret de l’Església a immatricular-se béns immobles a partir d’un privilegi que fou renovat pel govern de José María Aznar. Tan sols els interessa, subratllen, recuperar la propietat d’un dels elements patrimonials més característics del municipi.

Tot començà amb el TIL

Segons va explicar l’equip de govern en una nota, la polèmica es remunta als mesos de setembre i octubre de 2013, quan, “davant els constants atacs a la llengua i els símbols propis de les Illes per part del Govern Bauzá (TIL, Llei de símbols, etc.)”, diferents col·lectius varen penjar-hi o intentar penjar-hi, segons els casos, un llaç quadribarrat i grans domassos de tela de color verd en suport a la comunitat educativa, i el rector d’Artà va fer que es despenjassin de les murades. Va ser llavors, indiquen, quan, de manera clara, es detectà que la titularitat d’aquest bé no era clara i, més encara, que seria objecte de disputa entre la parròquia i el poder municipal.

El 10 de desembre de 2014, el canceller i secretari general del Bisbat de Mallorca, Josep Adrover Vallbona, va sol·licitar la inscripció en el Registre de la Propietat de Manacor de la “finca consistent en església, casa i esplanada que inclou tota la superfície inclosa dins del recinte emmurallat”, que es va fer efectiva dia 9 de març de 2015.

El ple del Consistori ja va acordar, el setembre de 2014, defensar la titularitat pública municipal de les murades. El gener de 2016 es va arribar a un segon acord de característiques similars. La defensa de la titularitat pública d’aquest bé també estava incorporada com a compromís d’actuació prevista aquesta legislatura al document de pacte signat pels socialistes d’Artà, El Pi i Alternativa.

Precedent per a més reclamacions

El cas del recinte i les murades de Sant Salvador ha estat un dels més coneguts i polèmics relacionats amb les immatriculacions de l’Església. De fet, és un dels pocs que s’han fet públics i va ser, en bona part, motivador de la proposició no de llei, aprovada pel Parlament el 21 de febrer passat, relativa a reclamar la titularitat del domini o d’altres drets reals immatriculats a les Illes Balears. Entre d’altres acords, recorda el Consistori, s’instava l’Executiu “a assessorar jurídicament les entitats locals que ho sol·licitin”.

En aquest sentit, l’equip de govern va recordar que des de l’Ajuntament d’Artà s’ha sol·licitat ja en diferents ocasions l’acompanyament del Govern i que “s’espera resposta sobre quina forma prendrà aquesta col·laboració interadministrativa”.

stats