Llucmajor declara Fill Il·lustre Joan Montserrat Parets

LlucmajorLa figura de Joan Montserrat Parets (Llucmajor, 1889-Porreres, 1937), un dels grans defensors de l’obrerisme de la primera meitat del segle XX, serà emmarcada i penjada a la sala de plens de l’Ajuntament i eixamplarà la galeria de fills il·lustres de Llucmajor, després que la corporació municipal hagi aprovat atorgar-li aquest nomenament. Joan Montserrat va ser una més de les milers de víctimes que la repressió franquista es va cobrar a sang i foc a Mallorca a partir del cop d’estat del 1936.

Amb una sala de plens atapeïda de gent, el recordatori dedicat a aquest gran polític ha enaltit la figura d’un home avançat al seu temps. “No fou un teòric idealista, sinó que tenia interès real a convertir les seves idees en propostes pràctiques que millorassin la vida de Llucmajor, especialment la dels obrers i dels sectors més humils”, recordà el regidor Miquel Serra durant la lectura de la ponència en defensa del nomenament.

Poc després de la majoria d’edat, Joan Montserrat va impulsar la creació de La Nueva Vida, una cooperativa obrera de consum. El 1908 entrà a formar part de l’Agrupació Socialista del municipi i un any després participà activament en la creació de les Joventuts Socialistes de Llucmajor. A 19 anys ja era redactor d’El Obrero Balear.

Tot i que feia de sabater i de barber els caps de setmana, durant vuit anys es dedicà a ensenyar i lluità contra l’analfabetisme. Creà una escola amb horari nocturn i diürn “sense demanar res a canvi”. Es formà com a mestre a Palma. Joan Montserrat considerava l’educació el pilar fonamental “per aconseguir ciutadans honrats, feiners i coneixedors dels seus drets i deures”, va subratllar el ponent. “Va ser un dels ideòlegs més influents dins el moviment obrer entre 1909, que fou quan publicà els seus primers escrits, fins al juliol de 1936”, va subratllar Miquel Serra.

El 1916, Montserrat va ser el primer regidor socialista a Llucmajor “amb la intenció de donar veu a les idees socials i socialistes”. En lloc de potenciar la beneficència, proposà programes d’ajudes als necessitats, a través dels serveis municipals. Insistí en el foment de l’educació i l’accés a la sanitat pública. “Defugí els enfrontaments i apostà per la convivència de les dues visions sobre el paper que havia de tenir l’Església al segle XX i mantingué un paper apaivagador durant la Segona República”, explicà el ponent en la il·lustració històrica de l’homenatjat, “un home moderat” dins el socialisme, que defensà l’acord entre les principals forces polítiques per a la supervivència de la Segona República. Montserrat fou partidari d’una política impositiva tributària “segons la qual qui més tenia havia de contribuir en major mesura”. Foren, les seves, unes idees totalment innovadores, “plantejades a partir de la recerca del consens necessari per poder executar-les”.

Joan Montserrat, en la línia del foment del cooperativisme, impulsà la creació d’Helios, una cooperativa de producció i consum elèctric que, amb ell com a gerent, arribà a convertir-se en una de les més potents de l’illa amb 1.120 socis. Formà part de la comissió gestora de l’Ajuntament de Palma durant la instauració de la Segona República. El seu germà Miquel el seguí en el moviment polític i també fou regidor de l’Ajuntament.

El 18 de juliol de 1936 fou detingut i tancat al castell de Bellver, on va estar reclòs amb el seu germà Miquel. El 4 de gener de 1937, ambdós foren traslladats al cementeri de Porreres, on foren vilment assassinats, segons alguns historiadors. Ara hi ha l’esperança que els seus cossos siguin recuperats a través del procés d’excavació de fosses, sense que se’ls hagi pogut trobar entre els primers 55 cossos localitzats.

Un net de Joan Montserrat Parets, Joan Montserrat Mascaró (Campos, 1939), que fou el primer batle socialista de Llucmajor entre 1987 i 1991, ahir va assistir amb un altre cosí seu, també net de l’homenatjat, a l’emotiu reconeixement del poble de Llucmajor.

L’home que mai volgué deixar Mallorca

El 1923, Montserrat anà a viure a Palma i fou membre de l’executiva de la Federació Socialista Balear, mentre continuava a El Obrero Balear. El 1933 va ser elegit president de l’Agrupació Socialista de Palma i poc després candidat al Tribunal de Garanties Constitucionals, un càrrec que rebutjà perquè li suposava haver de viure a Madrid.