Diputats De PodemLes nostres illes són un espai molt fràgil dins un context també fragil de crisi ecològica global a la qual hem de fer front, també, des de les institucions. Avui s'acumulen les notícies que indiquen que la via del creixement és ja un genocidi a càmera lenta. El canvi climàtic és un fet contrastat que ja no neguen ni els experts més neoliberals i les tendències de progrés del passat estan en fallida total. Per tant, és del tot necessari adoptar amb urgència profundes transformacions en els patrons de desenvolupament vigents. No basten a aquestes alçades en un espai tan limitat com són les nostres Illes els “mantras” del desenvolupament sostenible ni una suposada “economia verda” que no deixa de ser una mera consigna quan arriba l’hora de banyar-se per un canvi de paradigma en aquest sentit.
Per nosaltres, la crisi ecològica no és un tema parcial sinó que determina tots els aspectes de la nostra societat pel fet de que –amb el model econòmic vigent- depenem molt del nostre preciós i preuat entorn: transport, treball, urbanització, alimentació… El nostre medi ambient es tracta, en definitiva, de la base de la nostra economia i de les nostres vides.
Aquests darrers dies hem assistit a un intens debat sobre l’anomenat Impost Turístic després de que Podem presentés les seves esmenes davant la manca de consens a les nombroses reunions de negociació amb el Govern. La situació de bloqueig per negociar punts cabdals de la proposta de Podem durant el procés de negociació, especialment després de la reunió amb el Govern de passat dilluns de gairebé 6h de durada, va fer que decidíssim l’abstenció a l’esmena a la totalitat de PP.
Però que ningú s’enganyi: dins Podem no hi ha dubtes de que l’Ecotaxa és un emblema del canvi i per això hem repetit aquests darrers dies que volem l’Ecotaxa, que volem que sigui un impost en clau ecològica i no un calaix de sastre “per lo que faci falta”. La nostra voluntat d’arribar a acords continua oberta sempre i quan es respecti la clau ecològica al voltant de la qual ha de girar aquest impost. Si no fem del nostre maltractat medi ambient una prioritat per la via d’urgència, estem abocats a perdre-ho tot; perquè és un fet que no només vivim en el nostre territori, sinó que –en l’actual conjuntura i mentre no hi hagi un canvi real de model econòmic- vivim del nostre territori.
Durant aquestes setmanes el debat ha girat principalment al voltant de dos eixos de la proposta de Podem, molt especialment del primer: 1) la proposta de Territorialització, o repartiment entre les diferents Illes de la recaptació d’aquest impost, i 2) la consulta ciutadana sobre la destinació d’un percentatge (un 30% de partida) del recaptat. Si bé la proposta de territorialització no era part del nostre programa, va ser una decisió presa al Consell Ciutadà Autonòmic.
Cal recordar que no tots els programes electorals recullen totes i cadascuna de les propostes que després se duen endavant i que l’important és que el detall no contradigui la línia general del programa. Per exemple, els programes dels partits del Govern no parlaven, en el cas de Més per Mallorca, de destinar fons a finalitats sociosanitàries; en el de Més per Menorca s’apostava per que fossin els Consells insulars els qui s’encarreguessin de l’impost; i en el cas del PSIB, constava que només s’aplicaria l’Ecotaxa si no s’obtenia un millor finançament autonòmic i un nou REB. Sabem que això no ha estat així i que l’impost tira endavant.
En el cas de Podem, plantejàvem una divisió en tres parts: un terç aniria directament a minimitzar danys mediambientals derivats de la petjada ecològica que suposa l’arribada de 13,5 milions de turistes a les Illes per any; un altre terç a I+D+i vinculat a projectes mediambientals, creació d’ocupació en temporada baixa, i a diversificació de l’economia i un darrer terç a una consulta ciutadana sobre els projectes presentats, prioritzant els vinculats a la protecció del medi ambient.
En resum, la nostra proposta posa l’accent en la qüestió ecològica per tot el que hem explicat al principi i per això des de Podem apostem per què aquest nou impost turístic serveixi no només per corregir els impactes més greus i urgents que estan impedint la recuperació dels nostres ecosistemes, cicles naturals i augmentar la fortalesa davant el canvi climàtic, sinó per garantir l'equilibri de la nostra societat. El nostre plantejament, per tant, contempla més aspectes que els dos esmentats de territorialització i consulta ciutadana. Plantegem els següents 6 aspectes com a 6 oportunitats.
L'impost pot revertir en el sector primari
És tracta d'una gran oportunitat per fomentar l'agricultura ecològica, l'estalvi d'aigua, la reducció de residus, etc., la qual cosa també serviria per crear ocupació i potenciar la progressiva sortida del model de monocultiu turístic que ha propiciat un món laboral molt precaritzat.
El repartiment en funció de l’impacte, no de la recaptació
Seria molt injust que les zones turístiques madures, on es genera prou riquesa, s’enduguessin la recaptació per finançar obres a zones urbanes. De fet, el que plantegem és que el repartiment no se faci en funció de la recaptació, sinó en funció de la ponderació d’aquests 6 indicadors: 1) la petjada ecològica; 2) la pressió humana turística, és a dir, el nombre de turistes respecte del nombre d'habitants i de l’extensió territorial insular; 3) l'extensió del territori protegit; 4) l'índex d’estacionalitat turística; 5) el nombre de pernoctacions i 6) la recaptació a cada territori. És per aquestes variables que volem mesurar la proporció dels diners que s’han de destinar a cadascuna de les Illes.
D’un altre costat, les administracions locals poden pujar l'IBI a les 450.000 places turístiques existents, per exemple. Sovint, els hotels paguen menys fems i aigua, proporcionalment, que els habitatges, i tenen places opaques que no tributen mai. Els ajuntaments grans tenen capacitat de recaptació si volen. L'ecotaxa no ha de ser una excusa per finançar encara més al turisme i que els ajuntaments l’usin com a excusa per no pujar els tributs a qui sí pot i ha de pagar-los. El repartiment de l'ecotaxa no hauria de servir per fomentar més el creiximent finançant les obres de sempre: infraestructures, asfaltar, fer rotondes, posar més fanals… sinó com hem repetit, per minimitzar els riscos socioecològics derivats de la petjada turística i per protegir i conservar el patrimoni marí, rural, natural i històric.
Invertir més en els espais naturals.
Són els espais naturals que necessiten inversió, principalment els protegits i gestionats. El turisme és el més gran beneficiari del seu ús i gaudi. Els espais naturals han estat abandonats d'ençà el 2011. Hi manca personal (per vigilància, treballadors forestals, tècnics...) i també inversions suficients per a una conservació i gestió dignes. Les urbanitzacions inacabades amb certs serveis (Cala Blanca, Monport, Ses Fontanelles, Benirrás, entre d’altres) seran recuperades en un futur si guanya el PP.
Territorialitzar amb indicadors o amb una forquilla
La territorialització de l’ecotaxa pot semblar d’entrada, un principi delicat, sobretot si ferma recursos de manera fixa per llei, perquè les necessitats i realitats poden ser canviants. Estem d’acord. Precisament per això, el que hem plantejat de manera flexible és cercar una fórmula amb indicadors i no amb % tancats (veure oportunitat 2). Però donada la nostra voluntat d’arribar a un consens després de moltes hores de reunió, vam aceptar com a punt més proper a l’acord amb el Govern l’idea de treballar al voltant d’una forquilla que abastaria el rang d’un mínim de la Llei de Finançament dels Consells incrementada en un 20%, deixant l’establiment del máxim de la forquilla per a posteriors reunions.
En aquest punt se van tornar a produir desacords que van donar al trast amb la negociació. En línies generals, per tant, la nostra aposta i la veritable oportunitat que tenim és territorialitzar a nivell insular tenint en compte sempre la perspectiva municipal. Perquè la realitat a Balears és molt municipal, i hi ha diferències enormes entre un municipi i el seu veí i està plena de casos on un municipi ha destrossat la costa, i és ric, i el veí no ho ha fet, però es fan servir les seves platges per part dels turistes del municipi veí, que gasten als hotels i restaurants del que és el ric. Qui presentarà els millors projectes per a l'ecotaxa? El municipi que té tècnics per fer-ho, gràcies a haver massificat. Qui vetllarà perquè el que no té ni tècnics pugui seguir conservant el seu patrimoni natural? Per tot això, la millor manera de gestionar els recursos és tenint en compte tots aquests aspectes i que cada illa pugui avaluar els diferents projectes i distribuir la seva part dels diners recaptats. Apostem per la justícia redistributiva en clau ecològica.
No invertir en equipaments, asfalt i infraestructures
Es pot admetre millorar una zona humida aferrada a una zona hotelera, perquè al cap i a la fi és natura. Però invertir en els carrers, en els equipaments, en una residència o en un centre cultural o ciutadà és un frau a l'esperit d'una recaptació que es fonamenta en la petjada ecològica dels visitants. Els consells i ajuntaments tenen greus problemes de finançar projectes insostenibles, i veuen l'ecotaxa com la seva solució.
El que han de fer és plantejar-se si el projecte és o no viable, però no carregar-lo sobre els turistes amb el pretext ambiental, que és la percepció que tindran els visitants quan la paguin. Què farem el dia que no vinguin els turistes? Com finançarem les escoles, hospitals i residències? Deixarem de fer-les? L’impost ha de servir per pal·liar l’esgotament de recursos ecològics, no per fer equipaments i infraestructures. Hem de tenir en compte, a més, que la nova recaptació que suposa l’ecotaxa permet alliberar part dels pressuposts generals, ja que l’impost ajudarà a fer front a una despesa que abans era coberta per altres partides destinades a la preservació del medi ambient.
Ajudar a mantenir les propietats existents, no adquirir noves finques ni propietats
L'administració és incapaç de mantenir el que té a hores d'ara, i per tant és un absurd comprar més terreny. Ajudar a mantenir als propietaris és molt més eficient, com demostren els casos de custòdia del territori que el GOB Menorca y el GEN-GOB a Eivissa han experimentat amb èxit.
Tenim un model econòmic que està desvinculat de la naturalesa i que l’ha trepitjada massa amb un sistema de producció que només atén a l'augment dels valors monetaris. En mesurar la producció i riquesa només per aquests valors, la nostra societat no ha tingut la capacitat de substituir activitats nocives que destrueixen el nostre entorn i els llaços socials que aprofundeixen les desigualtats. Tenim ara, amb aquest impost, l’oportunitat històrica d’operar un canvi pel bé del nostre entorn natural, que és, al cap i a la fi també pel de la nostra societat i qualitat de vida a Formentera, Menorca, Mallorca i Eivissa. No la deixem escapar.
