Publicitat
Publicitat

VOLTA I VOLTA

No s’havien trencat tots els vincles

Una beneitura com una proposició no de llei que, com bé va dir la seva defensora, Fina Santiago, només és un gest simbòlic sense cap efecte, pot tirar per terra una estratègia treballada durant anys. Fins ahir, el president Bauzá no havia tingut contemplacions a l’hora de desvincular-se de l’herència de Matas. En va fer bandera durant la campanya i configurà un govern sense gaire reminiscències del passat a primera fila. Només una exconsellera de Matas com Mabel Cabrer mantenia un càrrec relativament rellevant al Parlament. Bauzá havia aparentat que no quedaven lligams entre el PP actual i el de Matas, malgrat que per davall encara hi hagués fils conductors. Fins i tot va arrencar el quadre de Matas del Consolat abans que ningú li ho demanàs, en un gest que altres presidents no haguessin executant tan fàcilment. Tot això fins ahir.

Fins que una iniciativa de MÉS tirà per terra tot aquest allunyament que s’havia aparentat durant anys. El PP podia haver votat amb la resta de partits per demanar a Madrid que no indulti Matas i no ho va fer. Va fer totes les maniobres que li foren possible perquè no se sotmetés a votació la proposta. Va plantejar el mateix sense dir el nom de Matas i, per tant, allò que no volia el PP era que el Parlament demanàs que no s’indulti concretament Matas. L’argumentari emprat no serví per amagar que el vincle no s’ha trencat del tot. Però per què el mateix Bauzá que va arrabassar el quadre de Matas i el mateix PP que ahir defensava que no es doni l’indult a condemnats per corrupció política no poden votar amb la resta si aquesta persona es diu Jaume Matas? La resposta l’hauran de donar Bauzá i el PP. Però, a vegades, per no fer seguidisme de l’oposició, s’acaben fent coses pitjors.

El Parlament serveix per a això, per a l’esgrima política i per a les baralles de fang. Perquè la coalició MÉS retrati el PP devora Matas i perquè el PP dibuixi l’oposició com els culpables de tots els mals. Perquè el PSIB intenti erosionar el president Bauzá amb les investigacions judicials sobre la seva possible incompatibilitat en el càrrec i perquè el Govern intenti erosionar el PSIB amb les seves primàries. Unes primàries que si ara donen joc als populars, encara en donaran més en funció dels resultats d’aquest diumenge.

De moment, el Parlament serveix per a això i per a poca cosa més. Ara ho està descobrint el darrer diputat que assumí l’escó, Miquel Àngel Mas. El parlamentari de MÉS topa una vegada i una altra amb una paret intentant que el PP accepti la seva proposta per obrir un debat al Parlament sobre el model econòmic que necessita Balears amb vista al futur, amb participació d’experts i amb l’elaboració d’un diagnòstic que serveixi de referència per als agents econòmics. Ja ho ha intentat tres vegades i el PP li tira per terra. Ahir, gairebé va suplicar que li acceptassin la petició. No és una moció de censura, repetia, és una proposta per parlar. Mas defensa que hi hagi un debat no només perquè ell entén que és necessàri per a Balears, sinó perquè també entén que és necessari per justificar la utilitat del Parlament davant la societat. Ho haurà de tornar a intentar o haurà d’adaptar-se a la comoditat de l’escó.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF