LLENGUA PROTESTA A LES ILLES

'Marea verda' contra la imposició del trilingüisme

La manifestació històrica a Palma constata el rebuig al decret que arracona el català

Prop de 100.000 persones a Mallorca segons l'organització i més de 73.000 segons la policia. Unes 10.000 a Menorca, 8.000 a Eivissa i 500 a Formentera. Una gernació humana va sortir ahir al carrer per cridar contra el projecte lingüístic del Govern Balear, que, sota l'excusa d'incrementar l'anglès, arracona el català a les aules i des de fa dues setmanes ha provocat una vaga indefinida dels docents que ha aconseguit implicar-hi les famílies, col·lapsar els centres educatius públics i rebaixar l'activitat als concertats.

Ciutadans vestits de verd, amb els milers de camisetes que s'han venut al llarg d'aquestes setmanes de mobilització, es van concentrar des del migdia al voltants de la plaça Espanya de Palma. A les quatre de la tarda van arribar els 180 autocars dels pobles de l'illa, plens de famílies entusiasmades amb el fet de participar en una fita història. El folklorista Antoni, arribat de sa Pobla, afirmava que era "emocionant". "Mai havia vist una manifestació com aquesta. Ja era hora que el poble sortís al carrer, perquè aquest govern està clar que va contra les nostres arrels", va afirmar enmig de l'enrenou dels manifestants, que cridaven "Bauzá dimissió".

Els sindicalistes i els membres de l'Assemblea de Docents, que des de fa mesos han preparat aquesta fortíssima contestació social a l'executiu del PP, portaven orgullosos la pancarta amb el lema "Contra la imposició: defensem l'educació". Tots rebien informació minut a minut de la mobilització. "Encara hi ha gent a la sortida, i fa més d'una hora que hem començat a caminar", deien.

S'endevinava una cita massiva

L'ambient havia anat in crescendo durant els últims dies. L'expresident del Govern Balear del PP Cristòfol Soler havia declarat ahir mateix a l'ARA Balears que l'obsessió del president José Ramón Bauzá contra el català havia unit els ciutadans de tota classe, i va tenir raó. A diferència d'altres mobilitzacions massives, la d'ahir va ser més transversal que mai. Ciutadans de totes les edats i ideologies, de procedències diverses, van sortir al carrer per formar part d'aquesta històrica crida en favor de l'educació de qualitat. I és que la contestació ciutadana que va culminar ahir en aquestes manifestacions històriques a cada illa havien començat feia ja molts mesos. Les retallades del govern Bauzá a l'educació s'havien carregat els professors de suport i la possibilitat dels centres de desenvolupar diferents activitats i programes. En aquest context de retallades, de menysteniment de l'ensenyament públic i d'augment de les ràtios d'alumnes per aula, Bauzá va anunciar que imposaria el trilingüisme als centres, i obligaria així els professionals a ensenyar determinades matèries en anglès.

"Els sindicats li hem dit mil vegades que estam a favor de l'anglès, però que cal un pla seriós, que en dos mesos un docent no pot fer classes en anglès. I, a més, que no es pot fer a costa del català a les aules", recordava Maria Antònia Font, del sindicat majoritari al sector, STEI. Ahir, quan feia dues hores que els manifestants havien arribat al passeig del Born, encara hi havia gent a la sortida. "Som més de 90.000", cridava Tonina Siquier per la megafonia. Els organitzadors van haver de llegir deu vegades el manifest. Pere Grimalt, un pare de família de Manacor, llegia amb força paraula a paraula un escrit que resumia el sentiment de milers i milers de balears: "Som aquí per defensar una educació de qualitat i amb coherència pedagògica. Però també per defensar els nostres drets socials i individuals. Perquè no només està en perill l'educació. La llista és llarga, llarguíssima".

Suport a la plaça de Sant Jaume

A més de no agradar el fons, les formes de Bauzá han acabat disparant la gent en contra seva. Va suspendre tres directors d'institut de Menorca que no volien aplicar el decret de trilingüisme i, quan els jutges li van ordenar aturar-ne la implantació, va fer un decret llei per burlar l'acció de la justícia. Ahir va recollir el que ha anat sembrant.

Els docents han rebut mostres de suport d'arreu dels Països Catalans. En les últimes dues setmanes aquesta solidaritat s'ha vehiculat amb les aportacions econòmiques a l'anomenada caixa de resistència , que aquest cap de setmana ha arribat als 220.335 euros. Els missatges de solidaritat també es van verbalitzar ahir a la plaça de Sant Jaume, que es va omplir durant la concentració convocada pel comitè de suport de Barcelona a la vaga indefinida de les Illes. Unes 1.500 persones, segons l'Ajuntament, van expressar el seu suport als docents balears. S'hi van sentir consignes en defensa del català i de rebuig al decret de Bauzá. La comunitat educativa va demostrar ahir que l'ofensiva contra el català trobarà resistència a l'aula i al carrer.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF