Publicitat
Publicitat

Pep Tosar i Maria Lorea, vers a vers

La sensació era com si els poetes fossin allà recitant els seus versos

M allorca vers a vers és un espectacle de Pep Tosar i Maria Lorea en el qual s'ajunten música i poesia, que es repetirà a Sant Joan avui i que vaig poder veure al pati del Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet, de Santanyí. Lloc fantàstic, màgic, una miqueta de vent feia volar els papers i Tosar ho aprofitava per establir una petita complicitat amb el públic que gairebé omplia el "marc incomparable". La triadella que ha fet l'actor, director, músic..., com totes, no és gens senzilla per immensa, però Tosar, bon coneixedor del tema, ho ha fet prou bé, tan bé que després de l'espectacle et quedes amb la síndrome d'abstinència, la dosi no ha estat suficient, en voldries més, podries estar escoltant fins... Deia que triar els millors i dels millors el més representatiu no és tasca fàcil, però aquesta també l'ha feta bé. Dic també per l'acompanyament musical que l'instigador ha combinat i que va repetir en un parell d'ocasions que no tenia ni idea de com li havia arribat al cap la mescladissa. "Per ventura un dia ho vaig somniar".

Provaré de contar tot el que va recitar per fer una mica de gola. Començà amb Joan Alcover, La relíquia , amb Lorea interpretant Time after time , per continuar amb l'indispensable Lo pi de Formentor de Costa i Llobera amb Bona nit blanca roseta de fons, encara que no sé si dir de fons és el més correcte. Correctes varen ser els primer compassos, com per obrir boca, però va agafar vol amb els croquis artanencs del pare Rafel Ginard. Un sonet musicat de Rosselló-Pòrcel, a qui Tosar var rebatejar en un petit "lapsus lingüe". Amb Blai Bonet s'hi trobava d'allò més bé, i d'ell va fer Terrasseta de Sòcrates i cantà Sota el mur blanc emblanquinat , que ell mateix havia musicat. Llompart de la Peña, Miquel Àngel Riera, Cinc minuts amb tu de Damià Huguet, a qui va retre un particular homenatge. Tosar no sols hi posava veu, hi posava gestos, la sensació era com si els poetes fossin allà recitant els seus versos, la flema de Llompart, la lluïda follia de Bonet, la col·loquial transcendència d'Huguet. Però sobretot a qui vaig veure va ser Miquel Bauçà, de qui va dir que si algú era capaç de definir-lo que pugés a l'escenari. De Bauçà va fer Nota de l'autor , Una bella història i la fantàstica L'amor pur . Després Andreu Vidal, precís i descregut. Més follia, Joan Palou. I per acabar, honorant l'amfitrió, Blai Bonet, poema sense títol que Tosar li diu Testament amb música de Jordi Riera. I per tornar a acabar bis de Miquel Àngel Riera musicat per Lluís Massanet. Hi ha més per contar. Millor que aneu a veure'l.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF