De l'aigua amb casalla al mojito o la pomada

AIGUA AMB CASALLA

La cassalla és anís sec. També coneguda com a 'palometa', és una destil·lació d'anís. El nom prové de la població andalusa de Cazalla de la Sierra.

Per als mallorquins, l'aigua amb cassalla vindria a ser el substitut dels grans granissats francesos tipus ricard o pernot. La seva preparació no pot ser més senzilla: aigua i 0,30 ml de cassalla. Actualment, el més comú és que s'hi afegeixi gel.

Una de les més conegudes a les Illes és Tres Caires, de les Destil·leries i Cellers Jordí Perelló de Llubí. Fa més de 100 anys que el produeixen. També és molt habitual prendre-ho amb el cafè, allò que se'n diu 'rebentat' o 'rasca'.

CERVESA AMB LLIMONADA

Qui més qui manco a l'estiu acostuma a prendre cervesa amb llimonada quan vol prendre alguna cosa refrescant però no gaire alcohòlica. La coneguda com a 'shandy' també s'anomena 'xopet' en pobles com Manacor, o 'barrejat' quan és amb gasosa a la zona de Campos. També hi ha la versió amb refresc carbonatat de llimona o gasosa; se'n diu 'clara'.

El costum de mesclar la cervesa amb la llimona és molt antic i serveix per atenuar l'amargor i per abaixar la concentració d'alcohol.

Per preparar-la, només cal fer mig i mig de cervesa i de llimonada.

PALO AMB SIFÓ

Tot un clàssic a l'hora del vermut. El palo té l'origen en el segle XVI i XVII. Al principi, aquesta beguda s'utilitzava per les seves propietats antipalúdiques (que es donaven en algunes zones pantanoses de Mallorca). S'obté per maceració, bàsicament de quina i d'arrels de genciana, en alcohol etílic d'origen agrícola i aigua. També conté sucre i sacarosa caramel·litzada. Després se sotmet a un procés d'envelliment, normalment en bótes de fusta. En aixecar-ne un tassó i posar-lo a contrallum, es veu el color vermell tan característic que té.

Des de l'any 1993 la beguda està protegida amb la Denominació Geogràfica Palo de Mallorca.

Allò que és més típic és prendre'n amb un cop de sifó.

HERBES

La beguda es popularitzà a les Illes a finals del segle XIX. Aquests destil·lats començaren a fabricar-se en monestirs i abadies de monjos amb finalitats curatives. És una beguda espirituosa anisada amb una solució hidroalcohòlica aromatitzada per maceració i/o destil·lació de plantes aromàtiques. A les herbes mallorquines trobarem fonoll, romaní, herba lluïsa, camamilla, llimoner o tarongí. Poden ser dolces, seques o mesclades. A les eivissenques s'hi afegeix espígol, ruda, eucaliptus, ginebre amb ginebrons, orenga, menta, herba-sana.

POMADA

La beguda típica de les festes populars de Menorca s'obté barrejant Gin Xoriguer amb llimonada. El Gin Xoriguer és una ginebra menorquina que té els orígens en l'època de dominació britànica de l'illa, al segle XVIII. A causa de la seva demanda per part de mariners i soldats, els artesans menorquins aviat van idear la manera de fer-lo amb baies de ginebró i alcohol. Més tard, el 1967, fou inventada la mescla amb llimonada, coneguda com pomada o gin amb llimonada o ginet.

La proporció és una part de Gin Xoriguer per tres parts de llimonada. Si és possible, s'ha de prendre amb suc de llimona natural i molt freda.

MOJITO DE ROM AZAMONAS

Arriba la mitjanit i per donar un aire més de la terra als còctels de sempre, l'expert de Can Calent, Joan Vicens, ens proposa un mojito versionat amb rom Amazonas, el rom dolç elaborat a Mallorca. Preneu-ne nota: necessitam 30 cc de suc de llima, 20 g de sucre -com que el rom Amazonas ja és molt dolç, no cal afegir-n'hi gaire més-. Esclafam les llimes amb el sucre i, quan està tot ben picat, s'hi posa una fulla d'herba-sana per picar, 0,6 ml de rom Amazonas, una branqueta d'herba-sana, gel picat, un copet de sifó i es remou bé. Salut!