Villarejo admet davant del jutge que Sandro Rosell va ser un "objectiu" de l'operació Catalunya
L'excomissari puntualitza que el 2012 ja va advertir que l'expresident del Barça no estava relacionat amb l'independentisme
MadridJosé Manuel Villarejo ha assegurat en seu judicial que l'operació Catalunya va existir. Aquest divendres l'excomissari de la Policia Nacional ha comparegut com a investigat davant del jutge Hermenegildo Barrera a la plaça Castilla de Madrid, i ha confirmat que Sandro Rosell va ser un "objectiu" de la policia patriòtica i que se'l va investigar. En declaracions als mitjans, però, Villarejo ha puntualitzat que de seguida va descartar que l'expresident del Barça tingués cap vincle amb l'independentisme i que així ho va reflectir en les seves "notes d'intel·ligència", segons ell interceptades per la justícia espanyola i a les quals diu que no té accés. També han declarat l'excomissari Antonio Giménez Raso, un dels informadors de Villarejo a Barcelona, i l'inspector de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) Alberto Estévez, que només han respost a les preguntes dels seus lletrats.
Que Villarejo hagi reconegut l'operació Catalunya en seu judicial no vol dir que s'hagi inculpat del cas Rosell, és a dir, d'haver fabricat un pretext que desemboqués en la causa judicial per la qual Rosell va passar dos anys en presó provisional abans de ser absolt. "Tot plegat és una guerra de futbol absoluta on van intentar enganyar-nos a alguns presentant-lo com un independentista", ha afirmat l'excomissari, en relació al calvari judicial que va patir l'expresident del Barça. Segons ha explicat, el 2014 va fer "l'última de les intervencions", que no ha concretat en què va consistir.
Tanmateix, de la seva agenda i dels seus àudios publicats en diversos mitjans, com a El Món, es pot extreure que aquell any va mantenir reunions per parlar de Rosell amb diverses persones, entre les quals l'exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional Eugenio Pino; l'exagregat de l'FBI a Madrid Marc L. Varri –contra qui també es dirigeix la querella de l'expresident del Barça–, i José Luis Pérez, un home que tenia un blog des del qual esbombava informacions falses sobre Rosell i sobre un exmembre de la junta directiva blaugrana, Eduard Coll. De fet, Pérez va ser condemnat el 2015 per coaccions a Coll, tot i que se li va aplicar un eximent d'alteració psíquica. Malgrat no constar com a querellat, és un dels personatges importants del cas. Un dels informes de la UDEF que van acabar propiciant la causa contra l'expresident barcelonista i per la qual va acabar absolt, bevia de contingut publicat al blog de Pérez.
El paper de Carmen Lamela
Anys després, quan l'abril del 2017 es va presentar la querella contra Rosell i el seu soci Joan Besolí, Villarejo va intentar parlar amb la llavors jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, segons ha dit. Ella és qui va instruir la causa i va mantenir els dos afectats en presó preventiva durant dos anys. L'excomissari ha afirmat que no se'n va sortir, perquè Lamela suposadament "només parlava amb el CNI, la Guàrdia Civil i gent vinculada a l’Opus Dei". "La van enganyar, perquè li van dir que Rosell era un perill per a la seguretat de l'Estat", ha assegurat Villarejo. ¿És aquesta magistrada una peça rellevant de la guerra bruta contra Rosell?
En una entrevista al Preguntes freqüents de TV3 fa un any, l'excomissari ja va relatar que "s'entenia que el Barça era un element vinculat a l'independentisme que calia desestabilitzar". "Aleshores es va parlar amb una jutgessa que es diu Lamela i que hi va estar d'acord. I va demanar una sèrie de coses, entre elles anar al Tribunal Suprem, tal com va acabar passant", va dir. En canvi, aquest divendres s'ha desmarcat d'aquest moviment i ha puntualitzat que ell no va arribar a conversar amb la mateixa jutgesa que va enviar els líders del Procés a la presó. "No crec que actués de mala fe, sinó que la van enganyar i prou", ha indicat Villarejo.
El relat de l'equip jurídic de l'expresident del Barça és similar. Considera que els fiscals que van sostenir l'acusació contra Rosell i Besolí a l'Audiència Nacional i la mateixa Lamela serien peces necessàries en l'operació Catalunya, en ser conduïts a error per part de la trama político-policial. La diferència amb la versió de Villarejo és que sí que situa l'excomissari com un dels protagonistes de l'entramat. L'any 2021 els advocats de Rosell ja van presentar una querella contra Lamela davant del Tribunal Suprem per aquests fets, però va ser desestimada. Ara la mantenen al marge de l'acusació perquè no s'hi poden querellar a la justícia ordinària –és aforada–, però no descarten ampliar la querella en funció del recorregut del procediment.
