Un de cada vuit diputats del Parlament té duplicitat de càrrecs
Un cas paradigmàtic és el de Vicent Marí (PP), que és alhora president del Consell d’Eivissa, tot i que aquest fet es dona a cinc dels nou partits polítics
Palma“No hi haurà duplicitats de càrrecs, ni ningú cobrarà dos sous públics. Això ja ho vàrem dir a la campanya electoral i ho complirem”. Aquestes són les paraules del líder de Vox a les Balears, Jorge Campos, un mes després de les eleccions del 2019, que anaven dirigides als altres dos diputats d’extrema dreta: Idoia Ribas i Sergio Rodríguez. La primera va deixar la regidoria de l’oposició a l’Ajuntament de Calvià, però Rodríguez, tot i la promesa de Campos, manté avui dia l’acta de regidor a Cort. De fet, arran del Debat de Política General de Palma del passat octubre, va haver d’absentar-se durant unes hores de la sessió de control al Govern per assistir-hi. “El partit, des de Madrid, va considerar que m’havia de quedar a Cort per donar un impuls a l’oposició, cobrant només un dels dos sous públics”, explica.
L’existència de la duplicitat de càrrecs és una realitat habitual a les Balears. En el cas del Parlament, en l’actualitat hi ha set diputats que ocupen un altre càrrec públic, aproximadament un de cada vuit: el mateix Rodríguez, Maria Antònia Sureda (tinent de batle d’Artà per El Pi), Joana Aina Campomar (oposició al Consistori de Pollença per MÉS per Mallorca), Maria Antònia Truyols i Irene Triay pel PSIB (a l’equip de govern de Manacor i es Castell, respectivament), i Vicent Marí (president del Consell d’Eivissa) i Tània Marí (regidora a Sant Joan de Labritja), en el cas del PP.
Així, aquesta situació es dona a cinc dels nou partits amb representació. “És molt positiu estar o haver estat a la política municipal i a l’autonòmica, ja que les accions que es legislen al Parlament en molts casos influeixen directament en els municipis i els seus ciutadans”, sosté la diputada d’El Pi. De l’altra banda se situa el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, el qual considera que la regla general “ha de ser no acumular càrrecs”. “L’exercici del càrrec públic és un servei comunitari pel qual rebem un sou, i exigeix la nostra dedicació exclusiva”, exposa. El portaveu ecosobiranista arriba a titllar de “petit frau” que es combinin, per exemple, la política insular i l’autonòmica, ja que “l’han votat al Parlament i no es dedica 100% a la feina parlamentària”.
Així i tot, la duplicitat de càrrecs no se circumscriu només a la Cambra. La renúncia de Beatriz Camiña com a consellera de Ciutadans al Consell de Mallorca ha possibilitat l’entrada d’Ángel Hoyos, que va jurar el càrrec dijous passat. Hoyos, arran de la moció de censura al ja exbatle socialista d’Andratx, que va donar el poder a Estefanía Gonzalvo (PP), s’ha situat també com a tinent de batle i regidor d’Urbanisme.
D’altra banda, hi ha els casos de Vicent Roig (PP), en el govern del Consell d’Eivissa i membre de l’oposició de Sant Josep de sa Talaia, o Xisca Mora (El Pi), batlessa de Porreres i consellera a la institució insular mallorquina, i que es presenta a les primàries regionalistes per fer el bot al Parlament, com a número 2 de Josep Melià. “Són dos càrrecs que es retroalimenten. L’experiència municipal d’estar a peu de carrer i conèixer la realitat es trasllada al Consell i, a l’inrevés, el coneixement de l’administració des del Consell permet gestionar eficientment el municipi”, afirma Mora.
El cas del PP
Els dos diputats del PP que acumulen dos càrrecs –Vicent Marí i Tània Marí– són d’Eivissa, i no és casualitat. De fet, a ells s’hi sumen els eivissencs Vicent Roig i el senador José Vicente Marí, que està a l’oposició de Vila. En el congrés del partit del 2017, en què Biel Company es va imposar a l’expresident autonòmic José Ramón Bauzá, el que fou conseller de Medi Ambient i Agricultura va proclamar la voluntat de posar fi a les duplicitats –“un afiliat, un càrrec”–, que era un corrent defensat per una part del partit.
Els populars de Menorca ho van acceptar en primera instància, els de Mallorca s’hi van sumar, però es va viure una crisi entre Company i el PP eivissenc. La idea era que el portaveu parlamentari, Antoni Costa, encapçalàs la llista al Parlament, i Vicent Marí al Consell, sense cap interferència. Així i tot, el PP d’Eivissa es va enrocar i va forçar Company a acceptar una solució intermèdia: que Marí no fos el número 1 de la candidatura a les eleccions autonòmiques, sinó que baixàs al tercer lloc. No seria candidat a les dues bandes, però estaria a la llista.
Els d’Eivissa tenen una forta cultura arrelada per la qual el líder de la candidatura al Consell ha d’estar present a la Cambra, per defensar els interessos de l’illa i ser-ne la veu a Palma. El president del Consell, però, només ha fet dues preguntes de control al Govern en els plens del Parlament, i les dues van ser en el mes d’octubre del 2019, tot i que ha fet 401 preguntes per escrit al llarg de la legislatura. “És un cas particular, perquè pel seu càrrec institucional hi ha aspectes amb els quals no pot enfrontar-se al Govern”, afirma un diputat d’un partit de l’oposició.
