El Trenc es juga fins a 74.000 metres quadrats de la zona protegida

PalmaFins a 74.000 metres quadrats de la zona protegida del Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos, en concret tot l’entorn de les Covetes (vegeu mapa adjunt), es troben en el punt de mira i corren el perill de quedar desprotegits. Es tracta d’una franja de protecció que el Pacte va establir el 2023, cinc anys després d’aprovar el Parc Natural. Els propietaris acudiren als tribunals, que encara no han resolt el cas, i han pressionat el Govern perquè es desfaci la mesura. Algunes fonts consultades per l’ARA Balears confirmen que aquesta zona és el motiu principal pel qual l’Executiu de Marga Prohens ha decidit simplificar el camí per retocar el Parc Natural, sense haver de passar pel Parlament.

Fonts de l’Executiu afirmen a l’ARA Balears que ara mateix això no està damunt la taula i que, en tot cas, qualsevol decisió sobre un espai com el Trenc es revisaria en tots els àmbits abans de prendre cap decisió.

Apartaments il·legals

Entre els elements que inclou aquesta franja de protecció aprovada el 2023 hi ha els terrenys on ja es va disputar una històrica batalla judicial: els 68 apartaments il·legals de les Covetes, que durant una època varen ser propietat de Sebastià Sagreras, el pare de l’actual portaveu del Grup Parlamentari Popular. També una sèrie de zones aferrades a les Covetes que es fan servir com aparcament de cotxes.

Tota aquesta àrea forma part del conjunt protegit del Parc Natural des del 2023, quan el Pacte va aprovar el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN), i va decidir que tot el cinturó exterior de les Covetes, que havia quedat fora del parc com les mateixes edificacions, sí que havia de tenir mesures de protecció.

“Si no es feia aquest cinturó, l’activitat humana hauria acabat entrant dins el parc de manera sistemàtica. Són uns espais de gran valor, però que s’utilitzaven com a aparcament, com a zona per fer festes, i altres activitats irregulars. Pel fet d’incloure’ls a la franja de protecció, automàticament l’Administració té instruments per poder gestionar millor l’espai i perseguir-hi il·legalitats”, explica un expert en urbanisme que va assessorar el Govern en la tramitació del parc i que demana l’anonimat.

El cas és que aquests 74.000 metres quadrats estan afectats per, pràcticament, el mateix grau de protecció del Parc Natural, però tècnicament no són parc, sinó zona perifèrica de protecció. Per tant, Marga Prohens i el seu equip no diuen cap mentida quan afirmen, literalment, que no retallaran el parc en si, declarat pel Pacte el 2017. Les pressions que han rebut els populars tenen a veure amb la zona protegida que envolta les Covetes.

La delimitació fixada per la Llei 2/2017 inclou 1.442 hectàrees terrestres i 2.338,29 de marines. Però el conflicte que fa dos anys tensiona el parc no gira entorn d’aquesta superfície, sinó del desenvolupament normatiu: el PORN aprovat el 2023, que va ampliar de manera significativa l’àmbit d’ordenació i va incorporar espais fora del parc estricte.

Quan es va produir aquesta ampliació de la zona protegida, avalada amb informes tècnics, almenys quatre propietaris i l’Associació de veïns del Trenc varen acudir als tribunals.

Els recurrents sostenen que aquesta configuració excedeix el marc legal de la Llei 2/2017 i que el PORN ha introduït una ampliació material del règim de protecció per via reglamentària. En les seves reclamacions judicials afirmen literalment que “la inclusió de l’àrea de transició de les Covetes implica una ampliació material de l’àmbit del parc per via reglamentària” i que aquesta decisió “modifica de facto el règim jurídic aplicable sense habilitació legal expressa”. Per aquest motiu, consideren que la delimitació només es podria modificar mitjançant una nova llei del Parlament.

Aquest aspecte no va ser compartit en absolut pel Govern del Pacte, que ja va argumentar que “la normativa autonòmica i estatal permet dur a terme àmbits de protecció que assegurin que els entorns del parc tenen zones d’harmonització, perquè en cas contrari, l’acció humana en zones com les Covetes, on també hi ha oci i negocis de restauració, ocupa i afecta la biodiversitat del parc”, va informar en el seu moment Medi Ambient.

Els serveis jurídics, tranquils

Els recursos es varen interposar davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i encara no han estat resolts. Les impugnacions no qüestionen la declaració del Parc Natural, sinó la manera com el PORN ha desenvolupat aquella llei i els efectes que això té sobre la zona perifèrica de protecció i els terrenys de l’entorn de les Covetes. Tot i que els serveis jurídics de Medi Ambient no consideren que tinguin viabilitat, el cas és que, segons ha pogut saber l’ARA Balears, tant els veïns com dos empresaris de la zona varen fer arribar als “màxims responsables del Govern” que podien aturar l’acció jurídica si l’Executiu trobava la manera de reformar el PORN i, per tant, retallar la protecció de l’entorn de les Covetes.

Segons fonts coneixedores, el canvi introduït a la Llei 4/2026 (l’òmnibus), és el resultat d’aquestes pressions, ja que introdueix una fórmula de deslegalització que permet al Consell de Govern modificar el parc sense necessitat de passar pel Parlament, amb un simple acord del Consell de Govern.

L’entorn de les Covetes acumula un llarg historial de conflictes ambientals, més enllà de la mítica victòria del GOBamb els 68 apartaments il·legals. Restaurants com el Noray o bars com S’Embat han tingut sovint problemes a causa de la pressió que exerceixen alguns clients que ocupaven zones no autoritzades per aparcar. Qualsevol mesura proteccionista com la que va incloure la zona dins l’afectació del parc no facilita que es puguin aparcar vehicles al voltant, o que s’hi puguin fer determinades activitats exteriors, en el cas de concerts.

El PORN que va aprovar el Pacte el 2023, i que va rebre immediatament els contenciosos administratius dels veïns i afectats per la mesura, també comprèn altres espais a més de la franja natural de transició que hi ha entre el nucli urbà de les Covetes i el parc: l’àrea de restauració ambiental de les Covetes (on s’aixecaven els 68 apartaments il·legals), la platja del Freu –inclòs el sistema dunar i els escars catalogats com a Bé d’Interès Cultural–, les parcel·les on s’ubica l’antiga escola de Ca n’Estela i les parcel·les que s’inclouen en l’illa de sòl rústic on està ubicada la caseta dels peons caminers, a la carretera Ma-6040.

És precisament aquesta ampliació de l’àmbit d’ordenació que va activar la resposta judicial i les pressions al Govern de Marga Prohens, que va entrar molt poc després de l’aprovació del PORN del Trenc. Entre els espais incorporats destaca especialment l’àrea de restauració ambiental de les Covetes, situada on durant anys es varen aixecar 68 apartaments il·legals que varen ser enderrocats el 2014 després d’un llarg procés judicial impulsat pel GOB. Amb el PORN, aquests terrenys passen a integrar-se dins l’estratègia de restauració ecològica del parc. “Evidentment, si se li llevàs la condició de zona inclosa dins el PORN, seria molt més fàcil dur-hi a terme determinades activitats. Això no vol dir que directament s’hi pugui construir, ni de bon tros, però sí que s’hi podrien fer determinats usos, com passa a tot l’entorn de les Covetes, on s’aparca en zones que no es pot”, explica un advocat urbanista consultat per l’ARABalears, que tampoc vol figurar identificat.

En termes pràctics, que el Govern volgués reduir la zona de transició al voltant de les Covetes no alteraria els límits del Parc Natural, però sí que flexibilitzaria els usos dins la zona perifèrica de protecció de les Covetes i l’àrea de restauració ambiental.

I ara, el PRUG

A més del PORN, fa uns mesos es va posar en marxa el segon instrument de gestió de qualsevol Parc Natural, com és el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG). Segons confirma la Direcció General de Medi Natural, es va obrir el període de consulta prèvia dia 2 de febrer del 2026 i va finalitzar dia 2 de març. “En total hi ha hagut 60 aportacions”, afirmen fonts de Medi Natural. Ara s’elabora l’informe corresponent per recollir les aportacions, que es publicarà a Transparència quan estigui acabat i serà públic. “Ens trobam en fase de redacció d’aquest informe i d’elaboració de l’esborrany del PRUG, on s’incorporaran les aportacions que es considerin adequades i es motivaran les que es rebutgin per a una millor gestió del Parc Natural”, asseguren.

Està previst que, a final d’any, aquest esborrany surti a informació pública, perquè pugui rebre les corresponents al·legacions. Però fonts consultades per l’ARABalears recorden que el PRUGno pot modificar, per exemple, un àmbit com el de l’entorn de les Covetes. Per això caldria un acord del Consell de Govern. Amb l’aprovació de la Llei òmnibus, l’Executiu de Prohens no haurà de passar pel Parlament si finalment vol retallar la protecció de tota la zona.