Eleccions a Euskadi

Com es reparteix el poder territorial a Euskadi?

Les diputacions forals triades el 28-M tenen unes atribucions que resten protagonisme al govern autonòmic

3 min
la platja de La Concha, a Sant Sebastià,  una tarda entre setmana, en una imatge recent

MadridLa jornada electoral d'aquest diumenge a Euskadi, amb l'elecció d'un nou Parlament autonòmic, completa el cicle electoral que ha renovat les administracions basques. Les aliances que es van forjar fa deu mesos en la conformació d'ajuntaments i diputacions forals són les que previsiblement es repetiran un cop superada la cita electoral que ha seguit la del 28-M. Aquells comicis van ser una convocatòria doble amb una transcendència especial per a l'estructura institucional del País Basc, en què els territoris històrics d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa tenen un paper que va molt més enllà del que exerceixen les diputacions provincials a la resta de l'Estat.

A Biscaia, el més poblat dels tres, hi governa el PNB –que va guanyar les eleccions a les Juntes Generals, el nom que rep el Parlament del territori foral– en coalició amb els socialistes bascos, que van ser tercera força per darrere d'EH Bildu. Un esquema que es repeteix a Àlaba i també a Guipúscoa. En aquest últim territori, amb la diferència que el 28-M hi va guanyar EH Bildu. Els abertzales, però, no van aconseguir formar govern a la diputació perquè el PP va donar suport a una coalició també del PNB i el PSE –segona i tercera força, respectivament– per evitar que els d'Arnaldo Otegi accedissin al poder.

Els populars van fer el mateix a l'Ajuntament de Vitòria –on EH Bildu és primera força– i, en aquest cas, van donar l'alcaldia als socialistes. S'obren a mantenir aquesta política que prioritza excloure els abertzales després del 21-A. Pel que fa a les altres dues principals ciutats d'Euskadi, Bilbao i Sant Sebastià, es repeteix l'hegemònica aliança PNB-PSE.

Què implica governar una Diputació Foral?

"Les diputacions tenen un paper rellevant, perquè tenen molta autonomia per gestionar i fer política en l'àmbit territorial. Són institucions rellevants des de les quals un partit polític que hi governa pot fer valdre la seva capacitat de gestió de cara a l'electorat", explica a l'ARA la professora de ciència política de la Universitat del País Basc Ainhoa Novo Arbona. Els governs forals tenen "importants atribucions" en matèria de serveis socials, desenvolupament econòmic, agricultura, cultura o carreteres.

Ara bé, una de les principals peculiaritats d'aquest entramat institucional és que són els tres territoris històrics els que s'encarreguen de regular, gestionar i ingressar els recursos dels impostos que paguen els bascos. Són les diputacions forals les que controlen els diners i els transfereixen al govern autonòmic i als municipis. "El 94% dels ingressos del govern basc venen de les transferències que li fan els territoris històrics", apunta Novo Arbona, que a tall d'exemple explica que "Andalusia té més autonomia en termes de transferència que l'executiu d'Euskadi".

Malgrat això, "no són transferències condicionades". Per tant, les diputacions tampoc tenen capacitat d'intervenir en les decisions d'inversió del govern basc. Es tracta d'un "sistema absolutament regulat" i "engreixat", explica la politòloga. Encara que els percentatges de les aportacions puguin generar friccions, es calculen d'acord amb una metodologia estable fixada per un òrgan –el Consell Basc de Finances Públiques– del qual participen tant el govern autonòmic com els forals, a més de representants dels municipis. Aquesta coordinació ha funcionat fins i tot en èpoques en què els executius eren de colors diferents. "La cultura política fins ara ha sigut de remar junts en les grans línies", remarca la professora de ciència política.

Quina rellevància tenen els comicis autonòmics?

"Els diners estan en mans dels territoris històrics, però les competències amb més pes les té el Parlament basc", conclou Novo Arbona. És on recau la capacitat legislativa, mentre que les Juntes Generals tenen una capacitat més limitada a l'hora d'aprovar normes. Pel que fa al poder executiu, els governs de les diputacions forals tenen plena autonomia per desenvolupar les polítiques que considerin en els seus àmbits de competència. Ara bé, els grans àmbits com són l'educació, la sanitat o el cos de policia propi –l'Ertzaintza– recauen en el govern autonòmic.

Es tracta, per tant, d'una organització territorial dins d'Euskadi comparable als sistemes confederals que és justament la que els principals partits del País Basc aposten per exportar al conjunt de l'Estat.

stats