Prohens treu pit d'incentivar l'elecció del castellà a les aules: "Era al programa del PP"

PalmaUna de les pors del Govern de Marga Prohens quan va prendre possessió el 10 de juliol de 2023 era no caure en la confrontació lingüística que va costar la majoria absoluta al PP de José Ramón Bauzá. Dos anys després, la presidenta defensa haver-ho aconseguit malgrat les exigències de Vox, el seu soci parlamentari, perquè s'apliqui l'elecció de llengua a les aules —cosa que, duita a la pràctica, pot implicar la segregació de l'alumnat— i s'afegeixi el castellà com a llengua vehicular a la Llei d'Educació. "L'elecció de llengua, l'equilibri dels dos idiomes oficials i la vehicularitat és al nostre programa electoral", ha dit Prohens, que ha tret pit de la implantació de les mesures. "Arribam als dos anys sense derogar la Llei de normalització lingüística ni el Decret de mínims, sense tocar l'autonomia dels centres i complint amb l'Estatut d'Autonomia", ha defensat.

El programa electoral del PP defensava la "vehicularitat de les dues llengües oficials i el seu equilibri a l'ensenyament", així com el "dret de les famílies a escollir la llengua en el primer ensenyament", encara que no especificava res sobre el Pla pilot d'elecció de llengua imposat per Vox, que implicaria separar els alumnes per rebre classes en cada idioma. En el primer any en què s'ha aplicat, només s'hi han adherit 19 centres, tots concertats. Amb tot, els plans del Govern implicaven ajornar aquestes mesures el màxim possible, tal com varen explicar fonts de l'Executiu a l'ARA Balears, mentre que Vox els va forçar a aplicar-les des del primer any de legislatura.

Prohens arriba a mig mandat l'endemà de l'aprovació dels pressupostos, que referma l'aliança del PP amb l'extrema dreta. Una relació tensa que li ha duit alegries i ensurts —Vox ha trencat amb el Govern dues vegades— a parts iguals, encara que aquest dijous Prohens n'ha fet un balanç positiu: "Tenim dos pressupostos i totes les lleis aprovades". "Evidentment, quan tens un govern en minoria has de pactar, i hem estat disposats a pactar amb qui ha volgut, i amb els qui han volgut un canvi", ha continuat: "No puc fer-ho amb partits les polítiques dels quals els han duit a l'oposició". "No es pot governar darrere una pancarta sense haver guanyat les eleccions", ha dit en referència al PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem.

La contenció turística, assignatura pendent

L'assignatura pendent de l'Executiu és la contenció turística. Malgrat que ha cridat a limitar el model, la massificació de les Illes continua essent una realitat i, per les pressions de Vox, l'Executiu no ha pogut aprovar mesures com la pujada de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) o un gravamen als vehicles de lloguer. "L'esquerra tampoc va donar suport a la nostra proposta d'incrementar l'ITS", ha lamentat Prohens. L'oposició li reclamava obrir negociacions per un increment més alt de l'impost. De fet, tant el PSIB com MÉS per Mallorca varen presentar el passat mes de maig mesures en aquesta línia, i el PP hi va votar en contra, immers en les negociacions amb Vox pels pressupostos.

De fet, aquestes iniciatives sorgeixen del Pacte per la sostenibilitat, un organisme creat per l'Executiu per cercar fórmules de consens per limitar el turisme, malgrat que nombroses entitats i tots els partits de l'esquerra han deixat d'assistir a les reunions del fòrum, descontents amb el mètode de debat. Prohens ha recordat que l'organisme va presentar 540 mesures i ha insistit que el Govern "no hi renuncia": "Esper que comptin amb el suport de patronal i sindicats per poder ser duites al Parlament".

Un compliment del programa del "93%"

Fent balanç dels dos primers anys de mandat, Prohens ha assegurat que ja s'han complert o posat en marxa iniciatives que representen el 93% del programa electoral, "malgrat la dificultat de governar en minoria". En aquest sentit, ha manifestat la seva voluntat de continuar governant en solitari fins al 2027.