Les preguntes que el batle no respon sobre la gran pilotada urbanística de Palma

PalmaEl ple de Cort d'aquest dijous ha estat marcat per la tensió i els retrets dels veïns a un equip de govern de l'Ajuntament de Palma, amb el batle Jaime Martínez al capdavant, que no ha estat capaç de concretar quines seran les principals afectacions a Ciutat de la Llei d'obtenció de sòl, una norma que obre les portes a una gran pilotada urbanística a Palma. La societat civil ha posat en dubte que aquesta llei serveixi per generar habitatge assequible i ha deixat palès el gran malestar que genera la pèrdua de sòl rústic.

Quina ha estat la participació de l'equip de Govern de Cort en el dibuix d'una llei que implica la major transformació territorial en la història recent de la ciutat?

La pregunta l'ha formulada Joan Casanovas en nom del GOB. És una de les qüestions que la societat civil ha plantejat i que posa en relleu la indignació ciutadana, tant pel fons de les mesures com per les formes, ja que no hi ha hagut cap debat previ amb els representants dels ciutadans. Aquest veí de Son Sardina ha expressat el sentiment de milers de veïns de les barriades perifèriques de Palma, que no entenen per què, de cop, el seu entorn privilegiat, el pulmó de la ciutat, quedarà requalificat de manera automàtica per fer-hi edificis de pisos.

Els veïns consideren que caldria clarificar –una qüestió políticament rellevant– qui ha pitjat tant per fer del sòl rústic de Palma un terreny urbanitzable per decret, sense cap de les tramitacions que estableix la legislació. Una requalificació en tota regla que vulnera els principis de la planificació territorial, com han recordat a l'equip de govern en diferents intervencions. Inicialment, el Decret llei de Marga Prohens només feia referència a intensificar els sòls urbanitzables de Palma, però a petició de Vox es va incloure també el sòl rústic, a partir de les conegudes àrees de transició.

Qui hi ha darrere d'aquesta petició de Vox, avui amb rang de llei? Veïns i ciutadans sospiten d'un paper destacat del batle de Palma en el dibuix d'aquest model. En tot cas, la pregunta té a veure també amb un augment de valor exponencial, de milers de milions d'euros, que beneficiarà els propietaris de finques rústiques, avui perseguits per les promotores talonari en mà.

Aquesta, juntament amb l'increment de l'edificabilitat del sòl urbanitzable de Palma, són les dues propostes de la Llei que PP i Vox varen aprovar al Parlament per acabar amb el problema de l'habitatge a Palma, contra les quals han carregat els col·lectius ciutadans que han intervingut en el ple municipal, a més de l'oposició. El ple de juliol no ha aprovat l'aplicació de la norma –no és d'aplicació directa, sinó que els ajuntaments s'hi han d'adherir–, encara que el debat polític no s'ha fet esperar.

En tot cas, les preguntes ciutadanes i les etzibades per l'oposició no han rebut cap resposta clara per part ni el batle ni del regidor d'Urbanisme. "L'esquerra no va fer gairebé res per promoure l'habitatge públic", ha defensat el regidor Óscar Fidalgo, una reflexió que no ha apaivagat la indignació ciutadana i política.

Per què es reuneixen amb promotors i no amb els veïns?

El Govern i els responsables municipals s'han reunit des del primer moment del mandat amb constructors i promotors sota el pretext de resoldre el problema de l'habitatge, que ja ha assolit l'estatus d'emergència. Però els veïns es demanen com és que abans d'aprovar una normativa tan important, que crearà milers de pisos al sòl rústic i que augmenta un 45% l'edificabilitat de l'urbanitzable, no s'han fet reunions per demanar propostes i opinions als principals afectats: els residents.

La constatació que aquesta normativa és una pilotada urbanística –"la major pilotada urbanística", en paraules de Joan Casanova– és inevitable, perquè els responsables municipals ni tan sols s'han molestat a escenificar quelcom tan elemental com la participació ciutadana. Se sacrificarà sòl que era per a equipaments per fer-hi pisos –la meitat d'ells de preu lliure en el cas del sòl urbanitzable– i el camp, que és el pulmó verd de la ciutat, sense que els veïns hagin pogut dir la seva ni aportar altres solucions al problema de l'habitatge.

Com afectarà realment el sòl rústic?

Una de les grans preguntes sense contestar en el debat municipal ha estat quantes hectàrees i quanta població podrà acollir la perifèria de Palma gràcies a la nova llei. Segons MÉS per Palma, 142.000 persones. Però el regidor Óscar Fidalgo ha intentat rebatre els ecosobiranistes i el PSIB i els ha acusat de fer càlculs precipitats. "La senyora Truyol ha manejat tres xifres diferents en poc temps", ha dit sobre la portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol.

La norma obliga a complir determinats requisits i no tot el sòl rústic es pot edificar, però ni Jaime Martínez ni el seu regidor d'Urbanisme han concretat cap xifra, perquè "els tècnics municipals necessiten molt més temps per arribar a una conclusió". Ara bé, en cap moment han negat que el sòl rústic de Palma s'omplirà d'edificis.

Per què fan cas a promotors i aparelladors i no al Col·legi d'Arquitectes?

Aquests dies els col·legis d'aparelladors i d'arquitectes han discrepat, després que aquests darrers criticassin amb contundència l'ús del sòl rústic quan el terme té prou sòl urbà i urbanitzable. El degà dels arquitectes tècnics va defensar que, si cal construir en sòl rústic, s'haurà de fer per aconseguir més habitatge "per als joves".

El Col·legi d'Arquitectes va insistir en la importància d'establir un model de ciutat i de territori i no acumular persones sense cap classe de planificació. Per aquest motiu, també varen criticar que la Llei d'obtenció de sòl ignori els plans generals i requalifiqui terrenys a tota velocitat en nom de la creació d'habitatge.

Tindrà Martínez el suport imprescindible de Vox per urbanitzar el camp de Palma?

La Llei d'obtenció del sòl estableix que els ajuntaments han de decidir si volen sacrificar sòl rústic, encara que tinguin sòl d'altres tipologies disponible. Fa unes setmanes, el portaveu de Vox a l'Ajuntament de Palma Fulgencio Coll va anunciar que no acceptaria que hi hagués pisos en sòl rústic mentre la ciutat no esgotava el seu sòl urbà i urbanitzable.

La intervenció de Coll va sorprendre perquè precisament va ser el partit d'extrema dreta qui va exigir a Prohens posar el sòl rústic dins la llei. Segons fonts coneixedores, Vox Palma va rebre telefonades de votants de barriades de la perifèria palmesana preocupats per una mesura que saturarà i congestionarà zones tradicionalment tranquil·les, com Son Ferriol i Son Sardina.

Al ple d'aquest dijous hi havia una gran expectació sobre la postura de Coll. El portaveu de Vox ha deixat clar que no ha canviat d'opinió i que Palma haurà d'esgotar primer el sòl urbà i urbanitzable. Aquesta posició de Vox preocupa al PP de Cort i al batle, segons ha pogut saber l'ARA Balears. Caldrà esperar que l'aplicació de la llei es dugui a aprovació en comissió i per ple per comprovar en què queda, però de moment Martínez té un front important amb aquesta qüestió.

Com es poden cedir solars municipals a promotores que cobraran lloguers de 1.500 euros?

Una altra pregunta formulada amb indignació pels representants veïnals al ple ha estat la cessió de sis solars municipals per fer lloguers que, tot i ser suposadament a preu limitat, freguen els preus de mercat, segons va denunciar el PSOE. Encara que la regidoria d'Urbanisme va explicar a l'ARA Balears que "les xifres que ha aportat el PSOE són incorrectes", la lectura dels plecs d'aquesta licitació ha preocupat molt els ciutadans.

Segons ha denunciat el PSOE, els lloguers costaran entre 1.000 i 1.600 euros, ja que inclouen fins i tot el cost de l'IBI que han de pagar els inquilins, així com els costos de comunitat, que poden arribar als 233 euros mensuals. Segons el portaveu socialista, Xisco Ducróss, "és una veritable vergonya qualificar aquests lloguers com a públics".

La Regidoria d'Urbanisme insisteix que l'IBI no es cobrarà i que els preus s'han augmentat per part de l'oposició per exagerar la realitat. El que és cert és que s'ha aprovat la cessió dels sis solars amb el vot del PP i Vox i la indignació dels representants veïnals presents. La regidora de Podem Lucía Muñoz ha dit que "governen per als poderosos".

Què passa amb l'aigua?

Oposició i veïns han parlat en genèric de recursos naturals, i n'hi ha un, l'aigua, que continua essent un misteri. Tal com va avançar l'ARA Balears, els números no quadren perquè els informes municipals que es van elaborar per l'aprovació del Pla d'ordenació urbana parlaven de manca d'aigua a partir de l'any 2027. I això calculant un creixement raonable, sense que s'hagués aprovat una llei que permet incrementar en un 45% el nombre de persones que viuran al sòl urbanitzable i una quantitat indeterminada, però que seran desenes de milers, al sòl rústic. Moltes preguntes encara sense respondre.