Juanjo Ferrer: “El PP i el PSOE fomenten una extrema dreta que, amb quatre vídeos a TikTok, no ha de fer més que seure i mirar”

EivissaJuanjo Ferrer va néixer a Sant Antoni de Portmany, té 55 anys i és advocat. Gràcies a una coalició de tots els partits d’esquerra pitiüsos és l’actual senador per Eivissa i Formentera; potser en serà el darrer, perquè s’ha començat a tramitar d’urgència el senador propi de Formentera, l’única illa espanyola que no disposa d’aquesta representació al Senat. Progressista i independent, Ferrer defensa la unió de les esquerres per fer front a un moment “molt perillós” i critica la picabaralla constant entre el PP i el PSOE.

Pareix que es comença a veure la llum al final del túnel amb la qüestió del senador de Formentera.

— Sí, no havíem arribat mai tan lluny com ara, i, a més, s’ha demanat al Congrés que es tramiti d’urgència i en lectura única. Vull deixar molt clar que la situació actual és una injustícia històrica no només per a Formentera, sinó també per a Eivissa, que es veu privada del senador propi que li hauria de correspondre.

Com valorau el vot negatiu de Vox i l’abstenció del PP?

— De Vox ja ens ho esperàvem; va mantenir el mateix vot que ja havia manifestat al Parlament, amb un discurs totalment hipòcrita, dient que hi ha massa polítics i que per això hi votaven en contra. Com si ells no fossin polítics i no es beneficiassin del sistema. El canvi de vot del PP ha estat una sorpresa molt desagradable, encara que ara sí que ha votat a favor perquè es tramiti el tema d’urgència. A més, el PP hi havia votat a favor totes les altres vegades, tant al Parlament com al Consell de Formentera; crec que, al Congrés, varen caure en l’estratègia de Vox de dir que votar a favor d’un senador per Formentera era votar a favor d’una proposta d’esquerres quan no és veritat; és una proposta en favor de la democràcia i de reparar una injustícia.

Sou un senador amb data de caducitat: per l’acord de la vostra coalició, el 22 de juliol haureu de deixar l’escó a la formenterera Neus Massanet.

— Sí, ha ha ha! Aquest sistema és el que varen acordar els partits i nosaltres l’assumim: tres anys per al candidat eivissenc i un per a la candidata de Formentera. Sempre s’ha fet així en les candidatures d’esquerres al Senat, perquè Formentera tingués representació ‘real’. Neus Massanet ja va venir a Madrid i li vaig mostrar el Senat i tindrà tota la meua ajuda. És el que es va acordar i és el que es complirà.

Del Senat, sovint se’n critica la falta d’autèntica utilitat. En aquests dos anys i mig que hi duis, en algun moment heu pogut fer política que influeixi en la vida dels pitiüsos?

— Poques vegades. Destacaria l’esmena que vàrem poder incloure en la Llei de mobilitat sostenible que tramitava el Congrés i que permet que el transport terrestre sigui gratuït ara mateix a Eivissa i Formentera. Si parlam d’efectes pràctics, el Senat en té ben pocs. Però bé, si aconseguim que es tramiti el senador per Formentera, serà un moment històric.

És el Senat un cementeri d’elefants, com se sol dir?

— Una mica de raó sí que tenen, els que diuen això. La veritat és que el Senat és una cambra que necessita una reforma profunda. Diuen que és de representació territorial, però això no és ben bé ver; de fet, només podem parlar català en un moment puntual, en les mocions al ple; tota la resta ha de ser en castellà. Tampoc acaba de ser una cambra de segona lectura, perquè pot rectificar o millorar una llei, però si se’n modifica res de substancial, el més probable és que el Congrés després no ho accepti. El Senat té poca eficàcia. La principal eficàcia que jo ara li veig és que el PP, amb la majoria que hi té, l’utilitza d’altaveu de les seues polítiques, i molt especialment de les seues contrapolítiques contra el govern de Sánchez.

Vàreu arribar a la Cambra com a candidat de la coalició d’Eivissa i Formentera al Senat, que reuneix tota l’esquerra pitiüsa, el mateix tipus d’acord que també va aconseguir guanyar unes eleccions per primera vegada a la dreta a les Pitiüses (Pilar Costa, el 1996). Com heu rebut la proposta de Gabriel Rufián d’una unió de les esquerres amb vista a les pròximes generals?

— Això de Rufián va ser una presentació amb el diputat de Más Madrid Emilio Delgado, que va reunir alguns polítics més. Va ser una qüestió molt personal. Dissabte 21 de febrer hi ha una trobada semblant, però organitzada per Más Madrid, Esquerra Unida, Comuns... a aquesta sí que hi assistiré. Tot són iniciatives que van pel bon camí, però crec que la de Rufián tenia una intenció més personalista. La trobada de dissabte és més de partits, que són els que decideixen. Jo crec que hem d’anar a les pròximes eleccions units en algun sentit, però també hem de fer un programa que il·lusioni la gent i en què les persones es puguin veure reflectides.

Ja ha començat el cicle electoral que culminarà en les generals. De moment, la dreta ha guanyat per golejada a les autonòmiques a Extremadura i l’Aragó. Quina anàlisi en feis, dels resultats? Queda lloc per a l’optimisme?

— Hem de ser optimistes. Jo crec que el PP i també el PSOE s’equivoquen en la seua estratègia, perquè donen moltes armes a Vox sense que hagi de fer res; el PP i el PSOE es donen les culpes entre ells i això només beneficia l’extrema dreta. Els resultats del PP són dolents i els del PSOE, nefastos. Però, com que a l’esquerra del PSOE no hi ha cap proposta més o menys unitària i seriosa, tampoc no hi ha ningú per rendibilitzar la desfeta dels socialistes. El PP i el PSOE fomenten una extrema dreta que, amb quatre vídeos a TikTok o Instagram, no ha de fer res més que seure i mirar.

Quin és l’error del PSOE, a part de la corrupció?

— La corrupció fa molt de mal. Quan és corrupció de dretes pareix que és una cosa relativament normal, però quan és corrupció d’esquerres fa molt més mal, perquè l’esquerra no du a l’ADN ser corrupta. Però l’error del PSOE és que li fa el joc a Vox quan entra en aquesta picabaralla constant, per exemple, acusant el PP de fer polítiques d’ultradreta. Encara que fos veritat, crec que és un atac que, en el fons, no fa mal als populars, però que sí que beneficia l’extrema dreta.

Parlem de Formentera. En els darrers anys, l’illa fa front a l’arribada massiva de migrants sense pràcticament mitjans. Darrerament, a més, s’ha produït una baralla amb menors migrants implicats. A Formentera hi ha gent molt preocupada.

— No hem de veure la immigració com un problema, jo crec que és una oportunitat. La immigració, també la que no està regularitzada, s’ha de tractar com a part de les polítiques estatals, també des del punt de vista del que aporten a l’economia. El problema de Formentera és que arriben totes aquestes pasteres, tota aquesta gent, quan Formentera encara no havia fet els deures per tenir cura dels seus menors. Aquests menors que venen no tenen cap lloc on estar, però és que ni tan sols en tenien els de Formentera mateix. Ja partíem del fet que no hi havia mitjans. S’hauran de posar sous i recursos per poder atendre tots els menors. No hi ha altra opció, és el que obliga la llei i no podem donar-los l’esquena. Jo convidaria la gent a aplicar-hi una mirada una mica més utòpica: aquests menors són persones que es podran formar, que es podran educar amb els nostres valors, per dir-ho d’alguna manera. Per això, també dic que hem de veure la immigració com una oportunitat.

Us veis repetint, en les pròximes eleccions?

— No ho sé. Jo ja havia deixat la política feia anys i hi vaig tornar perquè em varen proposar encapçalar una candidatura conjunta; no podia dir que no, perquè la unitat és el que he defensat sempre. Ara mateix, continuu sent independent i em pos a disposició dels partits, i si creuen que els puc ajudar, jo, encantat. Per no trair els meus principis, perquè el més còmode seria tornar al meu despatx i ja està. Però crec que estam en un moment en què tots hem d’estirar el carro. Estam en un moment molt perillós, crec que no sobra ningú.