El PP fa un esprint preelectoral i intenta canviar 70 normes de cop

PalmaCursa contra rellotge del PP per dur endavant el nombre màxim possible de modificacions legislatives abans de les eleccions. El seu principal entrebanc és la lentitud de la tramitació de les lleis al Parlament. Per evitar-lo, s’ha empescat algunes solucions: un abús de la figura del decret llei que divendres passat va criticar el Tribunal Constitucional en una sentència, i el farciment de les iniciatives legislatives d’esmenes que no hi tenen res a veure. Però amb la tramitació de la llei d’acceleració de projectes estratègics els populars s’han passat de frenada: han presentat 88 esmenes que afecten fins a 70 normes diferents, la majoria, sense relació amb els projectes estratègics. A més, hi han introduït alguns dels acords amb Vox contra el català i la immigració.

El volum d’esmenes i la diversitat de qüestions que abasten ha indignat tant l’oposició com els lletrats del Parlament, que s’han queixat als grups. Segons ha comptabilitzat l’ARA Balears, les esmenes del PP afecten 67 lleis, decrets llei i decrets legislatius, i tres ordres de consellers. De 88, 72 no tenen a veure amb l’objecte de la llei. S’hi han de sumar les de Vox, que n’ha presentat 12 i cap és sobre projectes estratègics. Fonts del Govern expliquen que negocien amb l’extrema dreta per aconseguir aprovar tantes esmenes com sigui possible. Per ara, però, només han formalitzat un acord sobre mesures que eliminen el requisit de català a determinats càrrecs de la funció pública i per a docents en llocs de molt difícil cobertura, per rebaixar-ne el nivell d’exigència per obtenir el títol a l’institut, per restringir les ajudes als nouvinguts i per crear l’Oficina Antiocupació. El PP formalitza així quatre dels acords que va tancar amb Vox a canvi dels pressupostos de 2025.

Reformes profundes

Fonts del Govern admeten que la tramitació com a projecte de llei del Decret de mesures urgents per accelerar projectes estratègics ha servit per introduir iniciatives que no s’haguessin pogut aprovar en el termini i la forma legals. És el cas de la segona llei de simplificació administrativa. El vicepresident primer i conseller d’Economia i Hisenda, Antoni Costa, havia anunciat la seva intenció de dur-la endavant, però va tard. Per això, la farà mitjançant una esmena a la llei d’acceleració de projectes que consisteix en 43 articles i una disposició addicional, tots sobre simplificació administrativa. El PP no se n’amaga. De fet, també ha presentat una esmena per modificar el títol del projecte de llei, que ara té 35 articles, i passarà de dir-se ‘projecte de llei de mesures urgents per accelerar projectes estratègics que contribueixin a la transformació econòmica de les Illes Balears’ a afegir: ‘I altres mesures de simplificació i racionalització administratives’. Fonts de l’Executiu expliquen que la tramitació d’aquesta segona llei de simplificació s’hagués allargat fins al final de la legislatura, i no tenien garanties que tiràs endavant. Així, guanyen marge de maniobra.

En aquest sentit, el PP també ha presentat esmenes que afecten la fiscalitat, modifiquen la normativa en matèria d’habitatge i turisme i, fins i tot, fan una reforma estructural de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB). En paral·lel, plantegen que es reservi un nombre determinat de places de Policia Local per als exmilitars. Una proposta que també ha fet Vox, encara que els partits asseguren que no l’han pactada. “Això no és legislar per la porta del darrere, com s’ha dit”, assegura una font de l’Executiu. “És una pràctica establerta, es feia la passada legislatura, i si l’esquerra hi posa entrebancs és perquè ens intenta penalitzar”, afegeix.

Els partits de l’esquerra de l’arc parlamentari varen protestar des del primer moment pel que consideren un excés d’esmenes extemporànies per part del PP. Entre altres qüestions, perquè dificulta la fiscalització de l’acció legislativa del Govern: encara que poden transaccionar les esmenes, l’esquerra perd poder d’anàlisi i negociació damunt esmenes de qüestions tan diverses.

En un primer moment, els grups varen apuntar-se al carro del PP i varen presentar les seves pròpies esmenes sense relació amb l’objecte de la llei. Però finalment, MÉS per Mallorca en va demanar la retirada en un escrit dirigit a la Mesa. Després que els lletrats del Parlament li donassin la raó, el PSIB ha retirat per iniciativa pròpia una part de les seves esmenes, i Més per Menorca també ha renunciat a les seves. A més, la formació liderada per Lluís Apesteguia ha advertit al PP que, si no retira les esmenes no relacionades amb l’objecte de la llei, preveu impugnar-les al Constitucional.