Pollença farà tornar les víctimes del franquisme als carrers del poble
El municipi, un dels més castigats per la repressió franquista a Mallorca, col·locarà 27 'Stolpersteine' els dies 7, 8 i 9 de juliol i en deixarà set per a una fase posterior
PollençaPollença tornarà a fer visible als carrers una part de la seva memòria més dolorosa. El municipi preveu col·locar 34 noves llambordes del projecte Stolpersteine en record de víctimes pollencines assassinades o desaparegudes durant el cop d’estat del 1936 i la Guerra Civil. La iniciativa s’emmarca en la feina de recuperació de la memòria democràtica que el poble manté oberta des de fa anys i que té un pes especial en un municipi amb una història singular dins la repressió franquista a Mallorca.
Pollença no va viure el cop del 36 com un escenari secundari. Va ser un dels pobles on la resistència republicana i antifeixista va tenir més força en els primers dies de l’aixecament militar, i també un dels que després en va pagar un preu més alt. Aquesta petjada explica que la memòria democràtica no sigui només una qüestió institucional, sinó també familiar i popular: molts noms encara formen part d’una història transmesa a les cases, als carrers i entre generacions.
De Pere Josep Cànaves a una nova fase del projecte
La primera llamborda Stolpersteine del municipi es va col·locar el desembre del 2018 a l’entrada de l’Ajuntament, en record de Pere Josep Cànaves Salas, que era batle de Pollença durant la República i va ser assassinat durant la Guerra Civil. Ara, el projecte fa una passa més amb una nova fase que vol estendre aquest record a diferents punts del poble i del Port de Pollença.
La col·locació de les primeres 27 llambordes es farà en tres jornades consecutives: dimarts 7, dimecres 8 i dijous 9 de juliol entre les 10.00 i les 12.00 hores. Les rutes i els horaris definitius s’acabaran de concretar en una reunió prèvia de la Comissió de Memòria Històrica de Pollença, amb la participació de les famílies de les víctimes.
Llambordes consensuades amb les famílies
Les ubicacions han estat consensuades amb els familiars i es repartiran entre Pollença i el Port de Pollença. Entre els espais previstos hi ha el carrer de Pere Josep Cànaves, el carrer de Càrritx, el carrer del Temple, el carrer Major, la plaça Vella, el carrer de Monti-sion, el carrer del Calvari, el carrer de Joan XXIII, el passeig d’Anglada Camarasa i la plaça de Miquel Capllonch, entre d’altres.
El regidor de Cultura, Patrimoni i Memòria Democràtica, Miquel Àngel Sureda, destaca que la Comissió de Memòria Democràtica de Pollença ha fet “un gran esforç” per tirar endavant aquest procés i remarca que la reparació arriba tard, però continua sent necessària. “L’estat espanyol arriba tard, però millor tard que mai”, assenyala Sureda, que defensa que aquest reconeixement es fa “per honor a les víctimes”.
Un record que arriba als nets de les víctimes
Segons el regidor, moltes de les persones que veuran ara aquest homenatge ja no seran els fills de les víctimes, sinó els nets. Per això considera important que les llambordes quedin incorporades a l’espai públic i hi puguin perdurar en el temps. La voluntat, explica, és que la gent hi pugui ensopegar simbòlicament, llegir els noms i recordar que darrere cada peça hi ha una vida truncada per la repressió.
Aquesta nova fase inclou 27 llambordes que es col·locaran aquest juliol i set més que quedaran pendents per a una fase posterior, quan estiguin gravades i a disposició del Govern de les Illes Balears, que les cedirà a l’Ajuntament. Les set que es col·locaran més endavant corresponen a Antoni Cantallops Cifre, Bernat Crespí Colomar, Martí Vicens Vilanova, Miquel Company Crespí, Miquel Campins Cerdà, Joan Cerdà Rebassa i Guillem Company Crespí.
Quan les restes no s’han pogut recuperar
Sureda subratlla que hi ha víctimes les restes de les quals no s’han pogut recuperar, i que precisament per això aquests gestos de memòria tenen un valor afegit. Quan no hi ha una tomba o un lloc físic on anar, una llamborda davant una casa, en un carrer o en un espai vinculat a la vida de la víctima pot convertir-se en una forma de presència i reparació.
Les 27 llambordes que es posaran durant les tres jornades recordaran: Antonio Fenoy Blanes, Josep Vilanova Lliteres, Joan Luís Vives, Cosme Llobera Pallicer, Antoni Capó Seguí, Joan Vidal Sitjar, Joan Genestar Torrandell, Joan Torrandell March, Dionís Alcal Rebassa, Josep Pont Cladera, Josep Seguí Rotger, Antoni Castanyer Cifre, Josep Solivelles Amorós, Antoni Oliver Jordà, Miquel Segura Bonnín, Miquel Cerdà Provençal, Bartomeu Cabanellas Botia, Joan Matheu Capllonch, Miquel Marquet Perelló, Manuel Pérez Salas, Ramon Crespo Biosca, Joan Domingo Covas, Joan Losa Campomar, Bartolomé Espasa Albi, Rafael Arrabal Ruiz, Jordi Munar Cantallops i Francesc Vives Torrandell.
Les tres jornades seran obertes a la ciutadania i volen convertir la col·locació de cada llamborda en un acte de record compartit. A Pollença, la memòria de la Guerra Civil no queda només als arxius: ara tornarà a aparèixer a peu de carrer, allà on els noms poden ser llegits i les víctimes, encara que sigui tard, reconegudes.
