ConsellPere Soler fa setmanes que acapara titulars com a membre díscol d'El Pi. Haver impulsat la destitució de Xisca Mora com a portaveu del partit al Consell de Mallorca –on va aterrar a principi de novembre– per ocupar el seu càrrec li ha costat la suspensió de militància temporalment. De fet, la possibilitat de ser expulsat de la formació plana sobre el seu cap. A més de ser portaveu a la institució insular malgrat el rebuig de la direcció, Soler s'ha convertit en la cara visible del sector antimelianista. L'intent fallit d'apropar posicions en una reunió feta dijous al Parlament obre una incògnita sobre el futur del partit, però també del regionalisme polític, que per aquest empresari inquer implica necessàriament aconseguir força suficient per arribar a Madrid.
La reunió d'apropament de dijous entre els dos sectors va ser un fracàs. El Pi està ferit de mort?
— Això ho ha de valorar la direcció, però està clar que aquella reunió era el darrer intent d'apropament, perquè després hem vist què ha passat a Eivissa (on una setantena d'afiliats abandonaren el partit). Entenem que la potència i la infraestructura que el partit té a la Pitiüsa hi ha de ser, perquè El Pi ha de ser un projecte balear. Però ara pràcticament queda sense res, només Sant Antoni, i créixer a partir d'aquí serà complicat. Quan el partit va créixer allà, va ser per les passes que va fer Jaume Font i després Antoni Amengual incorporant l'estructura de Més Eivissa. El Pi allà sí que està un poc mort, mentre que a Menorca no està consolidat. A Mallorca no sé què passarà perquè són els afiliats qui ho decidiran.
Què pensau de la desfeta?
— No hem de perdre de vista que El Pi va néixer per consolidar un projecte que a la llarga pogués tenir representació a Madrid. Això implica necessàriament que sigui d'àmbit balear, perquè totes les reivindicacions que feim, com ara el concert econòmic, el REB i la cultura pròpia, queden en paper banyat si no es camina cap a aquest objectiu. No hi ha altra manera de fer política, i ho estam veient amb els projectes que han nascut a Terol, Sòria, Melilla... Si no es va cap aquí, la resta són cortines de fum. Hem de tenir força a Madrid, ens agradi o no. Però veig que ara tenim menys possibilitats d'aconseguir-ho.
Exigir que Josep Melià surti del partit per "pacificar, regenerar i impulsar" la formació no és fer la carta als Reis Mags?
— Hem de pensar d'on ve el partit i on som ara. No entraré en consideracions personals o si es varen rompre amistats, això ho deix al marge. Tenim una organització on hi ha una persona rellevant (Melià) que té una forta oposició interna. A partir d'això es poden prendre dos camins: o pensar en el bé del projecte i fer una passa enrere, com feren Font i Amengual, o anar als personalismes. Per mi, aquesta és la mancança de naixement d'El Pi. Els personalismes impulsen projectes, però, si no són sòlids, s'enfonsen. La resposta envers la nostra petició és que, si Melià parteix, se'n va aproximadament un 60% del partit, però quan, se'n va anar Font, es va aguantar i es va mirar de salvar el partit a través d'un congrés. El mateix va passar amb la sortida d'Amengual. Per tant, l'argument per evitar que Melià se'n vagi fa entendre que el projecte és seu. Això no hauria de ser així. Però no hi ha altra solució per intentar pacificar la situació.
Com definiríeu la figura de Melià i què fa malament perquè tingui un gruix important de detractors?
— Mai he fet aquesta anàlisi, però el fet és que té l'oposició d'una part rellevant del partit. Els motius poden ser molt variats, i jo personalment no en tenc cap. Ideològicament, no tenc cap problema, ho tenc ben clar. No tenc problema amb el nacionalisme o el regionalisme, som molt pragmàtic a l'hora de pensar. A títol personal, no et puc dir res en contra de Melià.
Amb aquestes afirmacions no cercau quedar bé amb ell?
— És que és veritat. Aport evidències a l'hora de prendre decisions. Si entram en consideracions personals, no tindria sentit ser dins d'una organització. Però veig que hi ha una oposició molt important contra Melià i això frena el projecte. L'única manera perquè això no passi és que ell faci un acte de generositat i faci una passa enrere per veure si els que quedam podem pacificar el projecte. Puc dir que la seva manera de fer política de partit està una mica allunyada de la meva, perquè pens que l'única guia que ha de tenir una organització és el bé del col·lectiu i no l'individual.
Trobau que Melià entra dins d'aquesta segona consideració?
— No de manera dràstica. Som empresari i sé com he de complir amb les qüestions administratives i legals. Sé que és complicat, però s'ha de tenir en compte el tema dels assessors i càrrecs de confiança. A Mallorca es va imputar la dona de Jaume Matas perquè estava contractada per un empresari i no feia feina a l'empresa, era un favor. No és Tolo Gili, però el cas que conec és el seu. Com es pot tenir una persona contractada dins del Parlament que cobra i està pagada per tots nosaltres? Com pot ser que faci feina en dedicació exclusiva del partit perquè ell així ho ha dit, no nosaltres. Aquests són els favors cap a les persones que no fan bé cap al col·lectiu. Tots sabem que això va ser una imposició el 2020 per fer una llista de consens. Gili havia de ser el secretari general i estar de càrrec de confiança al Parlament.
L'executiva us acusa d'haver impulsat la destitució de Xisca Mora com a portaveu al Consell de Mallorca per forçar una escissió i després pactar amb el PP. Què en pensau?
— Jo vaig entrar al Consell de Mallorca, però, així com som, segons quines pràctiques no les puc consentir. Resulta que hi havia dues persones com a càrrecs de confiança. Tenint en compte que entrava amb dedicació parcial, vaig enviar una carta al partit en què deia que la jornada laboral d'aquestes persones havia de ser fent feina per al Consell. Però no deia que no fessin feina per a la formació, perquè el meu concepte de càrrec públic o de confiança és que et bolquis en la institució que et paga i després hi aportis un extra. Això ho feia Jaume Font, perquè complia perfectament amb la seva feina al Parlament i després anava a Eivissa i pels pobles. És un exemple d'això, i per aquest motiu sempre he estat en contra de la duplicitat de càrrecs. No pot ser que siguis de tot a la vegada. Sabia que la carta seria el detonant d'alguna cosa, però vaig actuar com pens i perquè és una qüestió legal: si cobres del Consell, fas feina per a la institució, així de clar.
Llavors què va passar?
— Tot això els va molestar. Quan la persona de premsa del partit al Consell va dir que deixava el lloc de feina, l'executiva es va reunir i varen registrar la persona que la substituiria sense comunicar-me res. Com a mínim, ens podrien haver avisat. En canvi, em vaig assabentar de tot això el mateix dia que vaig cridar Xisca Mora per dir-li qui era la persona que volíem proposar, i que ens l'havia recomanada la tècnica de comunicació que se n'anava. Ens va dir que estava preparada i, de fet, ja feia les notes de premsa i duia les xarxes socials del partit. Per revertir el canvi unilateral que ens imposà la direcció, l'única opció que teníem era destituir Mora com a portaveu.
Alguns deien que en qualsevol moment els antimelianistes forçaríeu el canvi de portaveu per tenir el poder del grup al Consell. Admeteu que els fets els donen la raó?
— Hem fet les coses com s'havien de fer. Venim del precedent de Tolo Gili, que, de fet, quan ho vaig saber, em vaig quedar de pasta de moniato. Va en contra dels meus principis, i sent jo conseller no consentiré aquestes pràctiques. Si no haguéssim estat en una situació de crisi dins del partit, hauria actuat igual. Els que em coneixen ho saben. Ha de quedar clar que mai vaig dir que no haguessin de fer feina per al partit, tot i que ja se sap què pens de la duplicitat de càrrecs.
Com creis que el document de treball d'Aire fresc per formar un nou partit s'ha fet públic?
— Tenim clar que aquest document va anar d'una persona a una altra. No sabem amb quins mitjans s'ha filtrat. Si hi ha hagut alguna qüestió que pugui ser imputable, primer s'haurà de fer un estudi de l'ordinador que ho va recepcionar. En poques paraules: crec que en aquest ordinador s'hi haurà de fer un peritatge informàtic si la persona corresponent ho accepta.
Podríem parlar d'un delicte?
— De moment, no sabem si es pot parlar de delicte. Està clar que el document no va circular per les nostres xarxes internes. Una persona unilateralment va enviar a una altra un plantejament, com molts que es parlen dins del grup intern. La prova que no hi ha una estratègia és que Eivissa es va reunir i va decidir el que sabem. L'estratègia és el que decideixi cada comitè local.
Creareu un nou partit?
— Sempre hi ha molts escenaris, però no sé si serà crear-ne un de nou o presentar-nos a Inca com a grup independent o com a partit independent. Però sí que hi ha una cosa clara: és complicat que les persones que han fet política junts diguin que això s'ha acabat.
Sou capaç de fer autocrítica?
— Crec que encara és massa prest per fer un balanç, necessit més temps. Quan veus que el projecte se'n va a la merda, no queda altre remei que fer autocrítica i veure en quin moment em vaig equivocar. Potser el meu paper en un moment donat hauria d'haver estat més rellevant, però era complicat perquè no estava tan pronunciat com ara. La meva idea d'entrar en política era per fer alguna cosa per la meva ciutat. Queda lleig, però canviaria el meu càrrec de conseller per estar de regidor a Inca.
Va ser un error no pactar una llista unitària abans del congrés d'El Pi?
— Quan veia que les coses anaven d'aquesta manera, jo era partidari d'aturar màquines, veure si es podia pacificar la situació si es feia una junta gestora perquè pilotàs el partit fins passat el 2023. Però el col·lectiu va decidir fer el congrés, i n'hi havia que pensaven que si s'havia d'arreglar d'alguna manera, era, precisament, fent-lo.
Ara estau suspès de militància temporalment. Si sou expulsat, continuareu en política?
— Com que les bases per les quals se'ns ha expedient no són justes ni aplicades a les lleis i els estatuts, ens hem de defensar. No partiré per un expedient o una expulsió que consider injust.
Però voler quedar en un partit on la direcció no us vol no deu ser fàcil.
— No és gaire agradable, però s'ha de defensar l'honorabilitat de les persones en situacions injustes. Si partís, reconeixeria que he fet alguna cosa malament.
Tota aquesta situació ha frustrat la vostra intenció de presentar-vos com a candidat a la batlia d'Inca?
— No em preocupa absolutament gens. Estic molt bé fent feina, tenc aficions oblidades que no vull recuperar quan tingui vuitanta anys. No tenc aspiració política. De fet, abans d'entrar al Consell m'ho vaig plantejar. No ho tenia clar.
El regionalisme polític suma més de 15 anys sense ser decisiu. Què passarà amb El Pi?
— És el pitjor que pot passar per a aquest espai polític, que ara té més capacitat de créixer perquè és un fet que està passant a la resta de l'Estat. Tard o prest, aquest espai s'haurà de refundar per aconseguir força a Madrid. Si anam amb l'antiga mentalitat de condicionar institucions, El Pi no té futur. Les coses importants que necessita aquest país s'aconsegueixen allà.
Apostau per un Balears Existeix, emulant Terol Existeix?
Totalment. Si fos el màxim dirigent d'un partit, tindria molt clar que cal anar cap a una coalició de sensibilitats i de gent de país per fer una única candidatura, amb MÉS inclòs. S'ha de començar ara sabent que el 2023 encara no tindràs resultats; és una qüestió a llarg termini. S'ha de crear una plataforma, sense partidisme i sabent molt clar per què es va a Madrid. El focus s'ha de posar en el benefici de la nostra terra. L'únic partit de país que ara es presenta a les generals és MÉS, però no arriba mai. Tot això és una cosa que es va parlar entre el PSM i UM en el seu moment, però requereix de la creació d'una plataforma i canviar de xip quan es parla d'eleccions generals.