Política 02/04/2022

El Parlament proposa excepcions per esquivar la moratòria turística

Els partits presenten fórmules a través de les esmenes per incloure el creixement de places turístiques o evitar que desapareguin les actuals

6 min
El casino Paladuim Mallorca, de Calvià.

PalmaEl sisme que va causar el decret llei turístic podria tenir alguna rèplica més en el Parlament. La nova norma es va presentar amb la sorpresa de la moratòria que congela l’adquisició de places turístiques, tant hoteleres com d’allotjament vacacional, durant un màxim de quatre anys si els consells no decidexen el contrari. A més a més, si les existents es donen de baixa, queden extingides. Ara, després d’un mes i mig d’haver entrat en vigor, i en tramitació parlamentària, els grups polítics cerquen vies per tal d’afegir excepcions a la moratòria i esmenar situacions que no es preveien en el punt 4 de la disposició addicional primera. Algunes d’elles, amb coordenades al mapa.

Els BIC

Una de les esmenes que permetria el creixement és la que ha presentat el PSIB sobre els edificis catalogats com a Bé d’Interès Cultural (BIC) en sòl urbà, on demanen que puguin quedar exempts de la moratòria. Normalment, són grans cases a l’interior dels nuclis urbans que es podrien transformar en hotels d’interior. Adherida a aquesta esmena, el PSIB n'inclou una altra que posa límit a l’engreixament de la borsa. Concreta que, com a màxim, aquestes excepcions no podran superar les 200 places a l’illa de Mallorca, les 100 a l’illa de Menorca i Eivissa i 50 a Formentera, 450 en total. Ara bé, l’acceptació o no dels projectes d’aquesta índole dependrà del permís municipal, que haurà de decidir si deixen que es dugui a terme en els següents tres mesos després de l’entrada en vigor de la llei.

La inspiració d’aquestes esmenes, segons ha pogut confirmar l’ARA Balears, és fruit de la constatació de dos casos que havien iniciat els tràmits i havien quedat a les portes de poder adquirir les places. Per una banda, es tracta d’una casa al centre històric de Manacor, al carrer d’en Francesc Gomila. L’edifici ja va ser un hotel a principis de segle i ara es reformarà per convertir-se en un allotjament turístic de poc més de 20 habitacions, és a dir, entre 40 i 50 places turístiques. A part d’aquest cas, s’ha pogut saber que l’altre projecte causant de l’esmena és al municipi de Porreres, que conté gairebé 15 edificis BIC dins el nucli urbà.

Cal recordar que es tracta d’una esmena que ha presentat el PSIB en solitari, sense el suport dels altres partits del Pacte. Des d’Unides Podem reconeixen que encara no han decidit quin serà en seu vot durant la tramitació perquè “l’estan estudiant”. Pel que fa a MÉS per Mallorca, mostra una major reticència, sense deixar clara la seva decisió.

El portaveu dels socialistes illencs a la Comissió de Turisme, Damià Borràs, té la convicció que sí que s’arribarà a un acord i s’acceptarà l’esmena, “perquè no és un element capital de la llei”, segons explica. El cas és que, amb les condicions que s’han plasmat a l’esmena, hi hauria altres projectes que s’hi podrien adherir. Un d’ells podria ser el del convent de les Germanes de la Caritat de Sineu, popularment conegut com de ‘ses Escoles’, ja que abans de l’entrada en vigor del decret el municipi va donar el vistiplau per canviar-ne l’ús a turístic. Aquest edifici és un 60% propietat de la família Dameto i un 40% del Bisbat, i es calcula que podria tenir 15 habitacions amb 30 places turístiques.

Excepcions mediambientals

Paral·lelament, els partits del Pacte han presentat una esmena conjunta que suposarà una altra excepció a la moratòria. Es tracta de la que parla sobre l’intercanvi d’ubicació d’un establiment hoteler “per motius mediambientals i/o paisatgístics”. En aquest cas, tampoc s’aplicarà la suspensió, “sempre que s’estigui tramitant una sol·licitud de llicència urbanística d’edificació destinada a l’obertura de l’establiment”, segons diu l’esmena. De manera contrària al cas anterior, els socis de govern han vist amb bons ulls aquesta excepció a la moratòria. Tal com expliquen des de MÉS, el fet de traslladar una zona turística a un altre indret donaria la possibilitat a l’Ajuntament d’utilitzar aquella parcel·la per fer-hi una zona verda, d’habitatges o fer-ne un ús lúdic o municipal. 

Hi ha un cas que es troba en aquest supòsit, segons ha pogut saber aquest diari: es tracta de l’antic casino Paladium Mallorca, de Calvià. És en un lloc turístic i l’Ajuntament estaria en negociacions per redistribuir-lo a una altra zona. El que es planeja és que el Consistori es quedi amb la parcel·la del casino i la propietat pugui fer-ne un ús turístic en un altre indret. Així mateix, s’ha pogut saber que a Menorca hi podria haver més casos d’aquesta mena. 

D’altra banda, a petició d’El Pi, els partits del Pacte varen aprovar una Proposició No de Llei (PNL), sense efectes immediats en la legislació, en què es fa marxa enrere en el punt a partir del qual s’estableix la moratòria. Inicialment, el decret llei preveu que el tall per assolir places turístiques era des de l’inici del tràmit per comprar-les, però la PNL recula fins a la primera passa: la declaració de la zona apta als respectius ajuntaments. Per tant, també hi entrarien els que hagin demanat la cèdula d’habitabilitat en els consells insulars. El suport del PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem a aquest punt de la PNL indica que l’esmena d’El Pi tirarà endavant, la qual cosa de facto suposarà un creixement en el nombre de places. De fet, Ciutadans també ha presentat una modificació de la llei en el mateix sentit.

Amb relació a l’altra gran qüestió de la moratòria, la desaparició de les places de la borsa que es donin de baixa, el partit regionalista ha defensat des del principi dos temes que no implicarien un creixement: l’intercanvi de places i el canvi d’ús d’edificis obsolets o d’establiments turístics de baixa qualitat. “Si un hostal de 300 places desapareix del mercat, creim que es podrien intercanviar entre particulars”, argumenta el portaveu parlamentari del partit, Josep Melià. Aquesta esmena no indicaria créixer en el nombre de places, sinó traslladar-les, que “no es cronifiquin”.

El plantejament regionalista fa una clara al·lusió al lloguer turístic, molt present a la Part Forana, on El Pi té gran part del seu potencial electoral. De la mateixa manera, una altra via que el partit proposa per modificar la llei i que afectaria, sobretot, aquest lloguer turístic és una esmena que alteraria els Plans d’Intervenció d’Àmbit Turístic (PIAT). “Deim als consells insulars que marquin un llindar de decreixement, però que sigui proporcional entre el sector hoteler i el del lloguer, ja que aquest darrer té més rotació i a llarg termini quedarà més tocat”, explica Melià. “Quan se superi el llindar, cal que es pugui produir l’intercanvi de places per no decréixer més”, afegeix.

El canvi d’ús

El Pi es recolza en la Federació Hotelera de Mallorca (FEHM), que calcula que hi ha entre un 10% i un 15% de les places turístiques que són obsoletes i de baixa qualitat, per exposar la rellevància d’incloure el canvi d’ús en la llei turística. “Els hotelers són conscients que aquestes places distorsionen el mercat”, subratlla Melià. Els regionalistes plantegen diverses opcions per assolir el canvi d’ús i que “el Govern agafi un camí”. D’una banda, “davant la necessitat d’habitatge, en lloc de fer créixer zones turístiques, es poden aprofitar les edificacions fetes”. Això suposaria una pèrdua de les places de l’establiment per convertir-se en Habitatges de Protecció Oficial (HPO).

Aquesta via es tradueix en un decreixement, però en una altra esmena posen el focus en els treballadors i, en comptes d’apostar per la desaparició de les places de l’establiment de baixa qualitat, s’inclinen per traslladar aquestes places a un establiment “de 4 o 5 estrelles”, per augmentar-ne la qualitat. En aquest cas, no hi hauria un creixement turístic i es portarien els treballadors del primer establiment al segon per compensar l’augment de les places de més categoria. “Crec que el Pacte, per lògica, ja que ho va ficar a la llei del 2020, hauria d’introduir el canvi d’ús, és una realitat. És absurd que en un decret llei turístic no hi entri”, sosté el portaveu regionalista.

Pel que fa al PP, manté el rebuig a la moratòria. I en aquest sentit van les seves esmenes, com per exemple la que especifica que no hi hauria d’haver afectacions que implicassin la suspensió de l’adquisició de places. Ara bé, no han mostrat gaire les cartes en les seves esmenes, ja que no volen proposar la seva alternativa a través d’aquesta via, sinó que presentaran un projecte de llei turística alternatiu dins aquesta legislatura, com han anunciat.

Convertir el convent de lloret en parador nacional, en perill

Fa un bon grapat de mesos que l’Ajuntament de Lloret va començar la reforma del convent de poble, un conglomerat d’edificis que daten del segle XVII. Les obres estan gairebé a punt d’acabar però, segons sembla, no hi ha seguretat que puguin acabar tenint la funció que es volia en un principi. El cas és que, segons es va explicar des del Consistori lloretà, el convent es volia convertir en el segon parador nacional de les Balears, després del d’Eivissa. Ara bé, l’entrada en vigor de la nova llei turística ho deixava tot aturat.

Des del departament de Turisme del Consell de Mallorca s’expressen de manera clara: “Un parador necessita adquirir places turístiques”. A partir d’aquí, la situació es complica. Així i tot, des del Consell es mostren prudents: “El projecte de Lloret està en una fase molt inicial per poder plantejar aquesta situació. Se n’ha d’estudiar la viabilitat, fer una proposta i que Paradores valori la possibilitat del projecte”. A més, avisen que la situació de la llei turística encara està en tràmit parlamentari i que “encara no se sap quin serà el resultat quant a les places turístiques”. Ara bé, cal esmentar que el convent tampoc és un edifici BIC.

stats