Treball
Política 05/08/2023

Alejandro Sáenz de San Pedro: “No vull parlar de l’herència rebuda: les xifres de l’atur són fruit de treballadors i empreses”

Conseller d’Empresa, Ocupació i Energia

4 min
El nou conseller d'empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Saenz.

PalmaQui fins ara era el director de l’Associació d’Industrials de Mallorca (Asima) és el nou conseller d’Empresa, Ocupació i Energia. Alejandro Sáenz de San Pedro (València, 1965) destaca entre les seves prioritats impulsar la llei de polígons industrials i posar les coses fàcils als empresaris. 

Què opinau de la gestió econòmica del Pacte? Creis que les mesures per fer front a la pandèmia i a la guerra a Ucraïna han estat encertades?

— No vull eludir la pregunta, però a mi no m’agrada conduir mirant pel mirall retrovisor, sinó que m’agrada mirar cap endavant. Aquestes situacions varen ser noves, no només per al Govern anterior, sinó per a tot el món. És molt complicat prendre decisions en aquests moments.

Què hauríeu fet vós?

— És fàcil parlar a pilota passada, però segurament no hauria posat el fre de mà totalment a l’economia. Hi ha hagut regions a Espanya que no varen posar-l’hi tant, com per exemple Madrid, que no va ser tan restrictiu amb la restauració. Això els va permetre reactivar l’economia més ràpidament.  

Tot i aquesta conjuntura, les Illes són líders en creació d’ocupació.  

— Segur que el Govern anterior va fer coses bé, no vull dir que no, però no vull parlar d’herència rebuda, perquè les bones xifres de l’atur són fruit de molta gent: de les patronals, de les empreses, dels sindicats i dels treballadors, que hem anat tots de la mà. 

Les intervencions públiques dels càrrecs del Govern, segons la llei, han de ser normalment en català. No obstant això, de moment, només heu parlat en castellà. Per què? 

— A mi m’encantaria poder fer aquesta entrevista en català, però jo som castellanoparlant. És la meva llengua vehicular. A casa no parlam el català i no em defens en aquesta llengua per poder fer una entrevista o unes intervencions públiques. 

El 2020, vàreu manifestar a les xarxes socials que “Vox existeix perquè el PP no ho ha fet bé”. Què és el que no va fer bé el Partit Popular? 

— Està clar que, quan les coses no es fan bé, deixes un buit al qual poden entrar altres alternatives polítiques, tant a la dreta com a l’esquerra.

Però què és el que no va fer bé el PP?

— Bé, jo ara estic en aquest projecte, el del Partit Popular, i els meus colors són els blaus. Que no ho varen fer bé en un moment donat? Això és evident i els resultats electorals ho han demostrat. Ara? Ara jo estic en un projecte brutal amb un gran lideratge de Marga Prohens. 

Us sentiu còmode governant amb Vox?

— Hi ha un pacte de governabilitat amb cent deu punts. La primera que el defensarà serà la presidenta i el segon, jo.

Això vol dir que posareu límits a l’extrema dreta?

— El full de ruta està marcat i juntament amb la presidenta defensarem i complirem els compromisos. 

Al llarg dels darrers anys, heu fet comentaris que s’alineaven amb el sector més dur del PP, com per exemple respecte del repartiment de feines de la casa. Vós us definiríeu com un home feminista? 

— Em definesc com el que vaig posar a les xarxes: com una persona suficientment gran per decidir juntament amb la meva dona i els meus fills qui fa les feines de la casa. Jo no som el que posa els claus a casa; et sorprendria quines són les meves feines, però no vull entrar en detalls. 

Però l’Estat no imposava res. Era una campanya de conscienciació perquè des de sempre, i encara ara, les dones tenen més càrrega de feina en aquest sentit. 

— Pareix que amb aquest tuit atacàs el paper de la dona, i tot el contrari. 

Donareu ajudes a les empreses per protegir-les de la inflació. Ho veis bé? En general, la dreta sol criticar el fet de donar ajudes directes.

— El que està clar és que qualsevol mesura que faciliti l’activitat de la pròpia empresa està bé. Simplificar qualsevol tipus de burocràcia. 

I creis que s’ha fet costat i s’han donat facilitats al sector empresarial en els darrers vuit anys?

— Hi ha hagut de tot, moments en què sí i moments en què no. Record que durant la pandèmia es va reclamar des de les Balears les ajudes dels 855 milions i això va ser una decisió encertada. 

Quant als autònoms, preparau rebaixes en la quota i fins i tot que sigui gratuïta durant els dos primers anys. També deduccions en l’IRPF.

— L’autònom ha estat l’etern oblidat i no només respecte de la fiscalitat, sinó també de la conciliació. Per això és important impulsar mesures com, per exemple, que les escoletes tinguin horaris compatibles amb els dels treballadors. 

Enguany, la polèmica per la instal·lació de parcs solars en sòl rústic ha estat molt present. Permetreu macroparcs a les Balears en detriment de terrenys cultivables?

— A mi m’agrada molt dir que depèn. S’haurà d’estudiar cada cas, però ja avanç una cosa: si comptam totes les cobertes de totes les naus d’aquest polígon [Son Castelló], hi caben setanta mil watts. Suma els 53 polígons de les Balears: crec que hi ha una oportunitat que no s’ha explotat i que hem d’explotar. 

En què consisteix la llei de polígons industrials que voleu impulsar i a quina problemàtica pretén respondre?

— L’eix principal és definir quin paper han de jugar tots els agents: Administració, treballadors i empresaris. La millor manera d’ajudar la competitivitat de les empreses és mantenint les infraestructures. No pot ser que un empresari hagi de perdre el temps reclamant a l’ajuntament de torn que es recullin els fems. Els empresaris s’han de dedicar a allò que s’han de dedicar: a generar feina.

stats