Antoni Riera: "No hi ha cap garantia que les conclusions del Pacte per la sostenibilitat s'implementin"

PalmaEl catedràtic d'Economia Aplicada a la UIB i director de la Fundació Impulsa, Toni Riera, va coordinar la primera fase del Pacte per la sostenibilitat. Un instrument creat fa dos anys per la presidenta, Marga Prohens, per posar solució a la massificació turística i els seus problemes associats. Després del canvi de to del Govern, que assegura que ja no considera "tan necessari" impulsar mesures extraordinàries contra la saturació de les Illes, defensa la necessitat d'avançar cap a un model més sostenible.

Som a poques setmanes de la darrera temporada alta de la legislatura. El Pacte per la sostenibilitat podrà acabar la seva feina a temps?

— Jo vaig assumir la fase de treballar les bases per a l'agenda de transició. El seu desenvolupament descansa damunt la Conselleria de Treball, que és qui coneix el calendari.

Com valorau el canvi de criteri del Govern respecte a qüestions com la pujada de l'ecotaxa (Impost de Turisme Sostenible)?

— El Pacte es posa en marxa perquè hi ha una consciència social, política, acadèmica i empresarial que coincideix en el fet que les Balears han de fer una passa endavant cap a la sostenibilitat. És vera que aquest debat va venir acompanyat d'un moment de protesta social per la saturació turística. Però és més ambiciós que gestionar una situació de saturació. El Pacte no pivota només al voltant de la saturació. Per altra banda, preveu una bateria d'opcions, entre les quals, el control i la limitació i regulació dels fluxos d'entrades. També reconeix l'oportunitat d'implementar increments econòmics en forma d'impostos, subvencions, incentius. No esquiva el debat de la saturació: planteja un ampli ventall d'instruments per fer front a la congestió i tenir un territori cada vegada més sostenible. 

Però creis que el Govern hauria d'haver defensat la pujada de l'ITS?

— La fortalesa del Pacte no és a dir sí o no a una mesura concreta, sinó que els actors de les Illes Balears el tinguin damunt la taula com un full de ruta compartit. Hem de confiar en el criteri d'aquesta mesa de diàleg social. Correspon als membres d'aquesta mesa (el Govern, consells insulars, sindicats, patronals i hotelers) interpretar-ho. El més interessant del document és que entén la sostenibilitat com alguna cosa que no és una fita a assolir sinó un procés molt complex. Hi ha moltes variables que cal gestionar, millorar. Aquesta complexitat fa que s'analitzin totes les cares del poliedre de la sostenibilitat des d'una perspectiva conjunta. No tracta per capítols de la innovació, agricultura, turisme de masses... Sinó que analitza la realitat de manera conjunta, tenint en compte els efectes creuats.

Quina garantia hi ha que les conclusions d'aquest Pacte s'implementin?

— Depèn que la mesa les tingui damunt la taula, i després que els diferents partits se les facin seves. Garantia, no n'hi ha cap. Això és un instrument.

Quin canvi estructural s'ha de fer per avançar cap a la sostenibilitat a les Illes?

— Tots acceptam que les Balears han de transitar del volum al valor. Més important que el que produeix és com ho produeix. L'important no és si produïm indústria, turisme o agricultura, sinó com ho produïm. De la manera que s'ha produït en els darrers 20 anys no ha estat prou satisfactòria. No només ens hem empobrit, sinó que han emergit tensions en matèria d'habitatge, de saturació, d'accés a recursos bàsics. És evident que es necessita un canvi estructural. No és deixar de fer una cosa per fer-ne una altra, sinó fer allò que feim perquè generi més valor econòmic, social i ambiental. Aquesta transició no és fàcil, immediata, requereix molta negociació, cintura i generositat. 

Però enteneu que aquesta poca concreció i tempos generin inquietud en una societat que està demanant respostes immediates?

— La resposta no la té el Pacte, la té l'acció política. Tenc un problema que arrosseg des de fa molt temps, l'he anat engreixant, i l'he d'abordar com a societat.

Els resultats del Pacte continuen essent vàlids, després que els partits d'esquerres i les entitats socials l'abandonassin?

— Sí. L'instrument hi és, es va acabar de construir amb les aportacions dels que hi varen ser, i també dels que en varen sortir. La meva feina era construir.