Política 28/08/2023

El PSIB assegura ara que la llengua pròpia mai no ha estat un problema per contractar professionals

Els socialistes varen intentar exonerar del català els professionals sanitaris que varen participar en el procés d'estabilització

3 min
Una treballadora de l'Hospital Son Espases.

PalmaLa diputada del PSIB Patricia Gómez ha assegurat que el català "mai no ha estat un problema per a la contractació de professionals", obviant el fet que els socialistes varen intentar eximir del requisit de la llengua pròpia les categories deficitàries la legislatura passada, quan ella mateixa era consellera. En un comunicat, Gómez ha demanat que es pensi en els drets dels ciutadans i els usuaris perquè es puguin dirigir a l'administració en qualsevol de les dues llengües cooficials. La socialista també ha argumentat que, per tenir més professionals sanitaris, són necessaris uns salaris atractius per als metges, infermeres i auxiliars que ja hi treballen.

Va ser a començament de 2023 quan el PSIB va intentar exonerar del català els professionals que prenien part en el procés d'estabilització en el sector sanitari. De fet, la llavors presidenta del Govern, Francina Armengol, va justificar aquesta decisió assenyalant que "la salut és el primer de tot" i va assegurar que no afectaria els drets lingüístics dels ciutadans. Aquesta mesura va generar una crisi en el si del Pacte, que va arribar a la seva fi quan es va decidir que el Govern exigiria el requisit del català a 34 de les 50 categories de metges i infermers incloses en la convocatòria d'estabilització. En les altres 15 categories, considerades "deficitàries", no es va demanar el requisit del coneixement del català, però el personal estava obligat a "conèixer les dues llengües oficials". Per garantir-ho, es va decidir fer un "acompanyament lingüístic" i l'IB-Salut va optar per condicionar alguns mecanismes interns, com ara obligar els professionals a presentar els coneixements lingüístics en cas que vulguin accedir a mobilitat laboral.

MÉS per Mallorca acusa Prohens d'iniciar una croada contra els drets dels catalanoparlants

MÉS per Mallorca ha anunciat aquest dilluns una ronda de contactes amb els partits vinculats al pacte de l'Estatut i amb les entitats defensores de la llengua i la cultura per avaluar la resposta al retrocés que implica l'eliminació del català com a requisit a la sanitat pública que el Govern ha aprovat mitjançant un decret. Els ecosobiranistes han acusat la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, d'haver iniciat una croada contra el català amb aquesta mesura, la qual rebutgen "frontalment". Segons MÉS, aquesta iniciativa "no resoldrà la manca de professionals sanitaris" i "agreujarà la situació dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l'accés a la salut", segons ha manifestat la formació en un comunicat.

"MÉS per Mallorca lamenta profundament que la llengua catalana torni a ser el cap de turc de la manca de personal sanitari quan, en paraules de la mateixa consellera de Salut, Manuela García, 'el dèficit de professionals sanitaris és compartit amb Europa i Espanya i els problemes de les Balears són similars a la resta del món'". La diputada de MÉS Maria Ramon ha recordat que "l'argument que la llengua catalana era un obstacle ja el va posar damunt la taula Francina Armengol durant el procés d'estabilització i la realitat va demostrar que era una fal·làcia i que la immensa majoria de les places tenien aspirants amb coneixements suficients de llengua catalana". "Per què els molesta, a la presidenta i al PP, que els catalanoparlants siguem atesos en la nostra llengua?", ha demanat la diputada, qui també ha denunciat que "Prohens no pretén resoldre cap problema, sinó pagar amb els drets dels catalanoparlants l'abstenció de Vox que li va permetre arribar al Consolat de Mar".

Per part seva, el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha criticat "la manera i el moment en què s'ha pres aquesta decisió, que denoten una manca total de transparència, amb un decret llei mancat de qualsevol urgència". Apesteguia ha recordat que aquesta mesura contravé l'Estatut d'Autonomia, en concret els articles 4 i 14, i ha anunciat que analitzaran amb partits i entitats la resposta adequada a aquest "retrocés democràtic i lingüístic".

Els ecosobiranistes també han remarcat que la cobertura de personal sanitari "depèn de resoldre problemes estructurals com l'accés a l'habitatge i el cost de la vida, com han reiterat organitzacions sindicals i el Col·legi de Metges de les Illes Balears".

stats