Marga Prohens, d'adolescent 'catalanista' a governar gràcies a Vox
La líder del PP, traductora de formació i amant d'Els Pets i Antònia Font, és una devoradora de llibres que tenia clar des de ben jove que es volia dedicar a la política
PalmaMarga Prohens (Campos, 1982) ja és presidenta del Govern, i ben segur que una de les persones que n'estan més eufòriques és el seu padrí patern, d'on agafa el malnom de Can Nina. Així es deia també el cafè emblemàtic de Campos que tenia la família, al centre del poble, devora la plaça on es fa el mercat, un cafè on s'aturaven, sobretot, els ciclistes. Ara, ella ha arribat al Consolat de Mar gràcies a un acord amb Vox, però en els seus inicis Prohens era assídua dels Acampallengua, la festa que reivindica l'ús del català i que l'extrema dreta defineix com un "aquelarre catalanista". Fins i tot ara, la líder del PP posa Antònia Font i Els Pets per damunt qualsevol altre grup.
De ben jove, demostrava ganes de cridar l'atenció i de ser pel mig. Ja passava gust de xerrar i de ser escoltada, recorden els que més la coneixen. Tant el padrí com el pare ja eren del PP –i el pare és del Barça a matar–, però s'assegura que no estaven lluny del PSM en allò que té a veure amb el mallorquinisme. El padrí la duia a tots els actes dels populars, i ara ell va a tots els seus. S'ha convertit en un fanàtic de la neta, i pel poble se'l veu penjant-se totes les medalles.
Tot i celebrar la victòria electoral del 28-M al Kaelum, un local del barri de Santa Catalina de Palma, es diu que Prohens no ha estat mai molt sortidora, sinó que passava més gust de llegir llibres a les roques de Cala Galiota, la platja de la Colònia de Sant Jordi on ha estiuejat tota la vida. De fet, alguns la defineixen com una devoradora de llibres, especialment de novel·la històrica, i que en pot tenir tres o quatre en marxa i no perdre'n el fil.
Amb l'arribada de Jaume Matas al Govern el 2003, Prohens començà a veure que tenia una bona oportunitat per iniciar-se en la política, que era –i és– la seva gran ambició. Tanmateix, fer-ho amb el PP a Campos era la passa natural per a la gent del poble, ja que és un municipi amb molta tradició conservadora. La família n'era escèptica des d'un inici, i per això va estudiar Traducció i Interpretació a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i s'especialitzà en traducció jurídica i econòmica. També és traductora jurada pel Ministeri d'Assumptes Exteriors, i té un màster en Direcció de Comunicació i Relacions Públiques per l'EAE Business School.
Fora de la política, va treballar per al Club Nàutic de sa Ràpita, Intermón Oxfam a Barcelona, Advocats Ripoll i el que fou l'Institut Municipal de Formació, Ocupació i Treball de l'Ajuntament de Palma. Així i tot, ho va anar compaginant amb la seva carrera dins el PP. El 2005, començà a presidir les Noves Generacions de Campos, i a partir d'aquí va anar escalant posicions dins les joventuts del PP, fins que el 2010 l'exbatle de Santanyí i exlíder del PP, Miquel Vidal, la convertí en presidenta adjunta de l'organització. El 2007, a més, ja va formar part de la candidatura del PP de Campos i Convergència Campanera, tancant la llista. La seva ambició, expliquen persones que la coneixen, implica anar fins on pugui arribar allà on es fica.
Portaveu amb José Ramón Bauzá
El 2011 José Ramón Bauzá es convertí en president del Govern gràcies als 35 diputats que va aconseguir a les eleccions –la majoria absoluta són 30. Prohens va sortir elegida diputada i fou la portaveu parlamentària aquella legislatura. Van ser anys recordats, sobretot, pel retrocés del català i la manifestació més multitudinària de les Balears, amb 100.000 persones pels carrers de Palma en contra de la implantació del TIL. Ella, sensible a la llengua fins al punt que alguns dels seus l'acusen de catalanista –com ha fet aquesta setmana el conseller del Consell de Menorca, Joan Pons–, anava contant als propers que havia de defensar certes mesures en el Parlament perquè "és la meva feina", tot i estar-hi en contra. De fet, ha remarcat distintes vegades que s'hi van cometre "molts errors".
Els següents quatre anys van propiciar el seu ascens, ja que fou qui cada dimarts s'enfrontava a la presidenta Armengol des de l'oposició, després que el seu partit perdés 15 diputats. És en aquest període, concretament el 2017, quan es va fer el tatuatge que té al braç, un signe d'alt valor sentimental, que també duen la seva germana i la seva millor amiga.
Avui dia, alguns la defineixen com una política molt del partit, amb ambició personal i afany de protagonisme, sense problemes per repetir quan i on faci falta l'argumentari del PP, i en alguns discursos amb una manera de comunicar exaltada i teatralitzada. També assenyalen que a l'hora de fer feina és difícil seguir-li el ritme, sobretot en aquesta darrera etapa, quan ha estat diputada al Congrés –des de 2019 a 2023, on ha confrontat amb la ministra d'Igualtat, Irene Montero– i presidenta del partit –des de 2021, encimbellada per Pablo Casado com una nova Isabel Díaz Ayuso. N'hi ha que s'alegren que ja no estigui a Madrid, perquè entre avió i avió tenia massa temps per pensar i arribava a la seu del partit amb una llarga llista de tasques pendents.
Política poc o gens donada a desvelar secrets, ha guardat el contingut de les negociacions amb Vox i els noms de la seva candidatura tancats amb clau. Els que treballen amb ella recalquen que, des del primer moment, va tenir clar que tindria més estabilitat amb Vox fora del Govern que no dins. Diuen que esperava les crítiques de certs sectors socials després d'assolir l'acord de governabilitat amb l'extrema dreta, especialment pel que fa als àmbits feminista, educatiu, lingüístic i ecologista. Vol evitar, sobretot, la tensió social viscuda amb Bauzá, quan ella era portaveu parlamentària, encara que algunes coses que va defensar amb l'expresident del Govern les haurà de tornar a defensar ara, perquè, tot i que s'afanyi a dir i repetir que governa en solitari, té qualque cosa més que l'alè de Vox al clatell.
